J.V. Foix i la Poesia Catalana del Segle XX

J.V. Foix: Entre l'Avantguarda i la Tradició

Tranjectòria Poètica

Poemes en ones hertzianes (1919): Recull de nou cal·ligrames que va publicar en diverses revistes. Representa una simbiosi entre el cubisme i el futurisme, com els artefactes tecnològics. Els continguts es decanten pel drama de l'emigració i les diferències socials.

L'irradiador del port i les gavines (1921): Mostra de maduresa del poeta i exemplifica la duplicitat poètica. Alguns textos, com "Les formigues", són autèntics cal·ligrames. El llibre desplega el catàleg temàtic del poeta: la revolta, la modernitat, el vitalisme i l'amor.

Altres obres destacades: Les Conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923) i Osa menor (1925).

El Surrealisme (1924-1938)

Revista L'amic de les Arts (1926-1929): Comptava amb col·laboracions plàstiques de Miró i Dalí, i textos de J.V. Foix i Josep M. Carbonell. D'aquest cercle va sorgir el Manifest groc (1928), que criticava la cultura del Noucentisme i reafirmava els corrents artístics moderns.

Perfil Biogràfic

Josep Vicenç Foix va coincidir a l'escola amb Josep Obiols, pintor Noucentista, i van compartir nombroses lectures dels grecollatins. Es va matricular en Dret, que aviat va abandonar pel periodisme. Amb Carbonell va publicar Revolució catalanista (1934), de contingut nacionalista. Va escriure articles a La Publicitat i també a La Revista i L'Amic de les Arts, amb assaigs breus. Va participar en actes commemoratius del centenari de Ramon Llull (1916).

Foix va ser conegut popularment al seu barri per la pastisseria propietat de la seva família, que encara avui duu el seu nom. Es va interessar per tots els nous moviments que apareixien.

Poètica: Trobador i Surrealista

Foix va ser un cas de modernitat conscienciada amb la tradició medieval, com ell mateix explicava en el pròleg de Sol, i de sol (1947). La tradició es manifestava en una voluntat d'arrelament a una tradició formada pels clàssics catalans, els trobadors i els poetes toscans.

Obra

Poesia

Més enllà dels sonets apareguts en diverses revistes fins al 1947, dona a conèixer el seu primer llibre Sol, i de sol, amb la data falsa per superar la censura franquista. Es tracta de 70 sonets de versos decasíl·labs, amb temes com les dicotomies entre seny i raó, l'instant i l'eternitat.

Onze Nadals i un Cap d'Any (1960) és un conjunt de 12 poemes que recull les felicitacions enviades pels seus amics per les festes de Nadal.

Prosa

L'obra en prosa forma un text unitari, Diari de 1918, del qual va anant publicant fragments, amb primeres entregues de joventut com Gertrudis (1927). També destaca Darrer comunicat.

Represa i Renovació de la Novel·la

El segle XX va començar amb la varietat de la narrativa modernista. El Noucentisme va bandejar aquest corrent. Amb la crisi del moviment, diverses veus van propugnar la seva recuperació.

El 1925, Josep M. de Sagarra va ser contestat per Carles Riba i la polèmica va trobar ressò en escriptors com Tomàs Garcés i Josep Pla.

• Primer grup: Novel·listes provinents del Modernisme com Prudenci Bertrana, amb L'hereu, i Joan Puig i Ferrater, amb Camins de França (1934).
• Segon grup: Van aparèixer una sèrie d'escriptors nous que van connectar amb els aires renovadors de la narrativa europea. Va comportar la renovació de les tècniques: Llorenç Villalonga, Salvador Espriu i Mercé Rodoreda.
• Tercer grup: Va apostar per l'avantguarda, com Francesc Trabal, amb Vals (1936).

Els Camins de la Poesia

• Poesia pura: Corrent estètic que cerca la fusió de fons i forma, amb una expressió a vegades hermètica, com Marià Manent, Josep Sebastià Pons i Carles Riba.
• Poesia popular o neopopularisme: Troba en les arrels tradicionals la condensació expressiva del sentiment, com Josep M. de Sagarra, Tomàs Garcés i Salvat-Papasseit.

Carles Riba: Poesia Pura

Hel·lenista, humanista, traductor, professor i crític, Carles Riba va reunir tots els paràmetres definidors de l'home de lletres fomentat pel Noucentisme, en sintonia amb T.S. Eliot, Paul Valéry o Rainer Maria Rilke.

Amb 18 anys va traduir al català les Bubòliques de Virgili, la seva primera publicació. Va estudiar Dret i Filologia Clàssica. Eugeni d'Ors el va nomenar professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries (1916). Va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari i va publicar el Primer llibre d'Estances (1919). Es va casar amb Clementina Arderiu (poesia popular).

El 1934, la Universitat de Barcelona el va contractar com a professor de grec. Obra que va comprendre en temps de l'exili: Elegies de Bierville (1943).

La Poètica

Riba va concebre la poesia com una via de coneixement, un mètode de comprensió. És conseqüent amb el procés d'intel·lectualització. En els seus inicis poètics, es va identificar amb el Noucentisme i amb l'admiració dels clàssics, antics i moderns. El Primer llibre d'Estances (1919) recull poemes de joventut, un joc conceptual.