Sol Ixent, Monet: Anàlisi i Context Històric

Impressió, Sol Ixent - Monet

Classificació de l'obra

• Títol: Impression, soleil levant (Impressió, Sol Ixent)
• Autor: Claude Monet
• Cronologia: 1872
• Escola: Francesa
• Estil: Impressionisme

Descripció

Suport i procediment

• Suport: Tela, 48 cm x 63 cm
• Tècnica: Oli. Pigments barrejats amb oli de llinosa.

Anàlisi formal

Aquest quadre representa un paisatge portuari. La línia de l'horitzó, que separa l'aigua del cel, ve marcada pels vaixells, però el protagonista indiscutible és la llum i els seus efectes. Monet utilitza una boira que difumina les tonalitats i les figures. També podem veure els reflexos dels vaixells a l'aigua.

La pinzellada de Monet és petita i separada, desigual, creant una superfície homogènia i efectes de llum subtils. Aquesta pinzellada intensifica els colors en alguns casos, com els bots sobre l'aigua o el sol al cel. La paleta varia dels tons grisos, marrons i terrossos fins als violetes i ataronjats.

Antecedents i influències posteriors

Amb aquest quadre, Monet va donar nom al corrent artístic al qual va pertànyer. El crític d'art Leroy va utilitzar aquest nom de manera pejorativa, però finalment va definir l'estil d'aquest grup de pintors.

Monet va seguir els consells de Manet: la tècnica de dibuixar a l'aire lliure (“à plein air”) per aprendre del color i la llum de l'exterior. També va aprendre aquesta tècnica dels mestres de l'Escola de Barbizon. Els impressionistes pretenien demostrar que la gamma cromàtica derivava d'uns colors purs que es barrejaven a la retina (fet demostrat arran de l'aparició de la fotografia). Monet també va ser influenciat per Delacroix i la substitució del clarobscur per la juxtaposició de colors complementaris, i pels romàntics anglesos Turner i Constable pel tractament de fenòmens atmosfèrics. Monet és un artista preferent per ser estudiat pels postimpressionistes com Cézanne, Van Gogh i Gauguin.

Relació amb altres obres de l'autor

En la seva recerca dels efectes atmosfèrics i lumínics, Monet va retratar reiteradament el mateix tema amb el mateix estil de pinzellada solta. Destaca la sèrie de quadres amb el títol La catedral de Rouen. Les grans masses boiroses el van ajudar especialment, com veiem en els quadres Vista del Parlament i Estació de Sant Llàtzer. Cap al final de la seva carrera, Monet va registrar en una sèrie de quadres, Nimfees, els efectes de la llum damunt les aigües tèrboles.

Diferències amb altres solucions coetànies

Monet, com a seguidor de Manet, va pintar les masses lumíniques que li oferia la natura. Degas, en canvi, pintava al seu estudi i es concentrava en la llum artificial del gas. Renoir també es diferenciava de Monet i la seva preferència per ambients boirosos.

Funció

Sol ixent. Impressió va ser el referent dels impressionistes i el punt de partida de l'evolució de l'autor. La seva funció és investigar la captació de la llum.

Interpretació

Aspectes iconogràfics

L'escena mostra el port francès de Le Havre a primeres hores de la matinada. Es poden destacar els tres bots de rem que naveguen a l'aigua i els altres vaixells de vela ancorats, amb els seus reflexos. No obstant això, el protagonista és la boira causada pel temps i els fums de les fàbriques. També destaca el sol de l'alba i el seu reflex a l'aigua.

Significat

Més que una representació topogràfica del port, Monet volia retratar-ne l'ambient. Les capacitats reflectores de l'aigua també interessaven a Monet. Com diu el títol, l'efecte òptic del color i la llum de la natura i la consegüent impressió són més rellevants que les formes físiques.

Context històric

Cap als anys 1863-1864, un grup de pintors decideixen sortir dels tallers per pintar davant la natura. L'impressionisme, que és l'estil d'aquests artistes, es dóna a conèixer a París, a la galeria d'un fotògraf. L'impressionisme forma part de les tres onades artístiques revolucionàries en contra de l'art de l'Acadèmia: darrere del romanticisme i del realisme. Cap al final de segle, els empresaris nord-americans canviaran l'opinió pública sobre l'impressionisme comprant obres. Des del punt de vista polític, França ha patit dos canvis de govern que han desembocat en una república, però aquesta serà estroncada pel nebot de Napoleó, Napoleó III, que va imposar l'Imperi.