Sol Ixent: Impressió de Monet - Anàlisi i Significat

Sol Ixent: Impressió

Autor/a: Claude Monet

Cronologia: 1872

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Paisatge marí

Localització (original i actual): Musée Marmottan (París)

Biografia de Claude Monet

Claude Monet va ser el pintor més representatiu de l’Impressionisme. Després d’uns inicis com a caricaturista a Le Havre al 1859, va marxar a París, on va tenir contactes amb Pissarro i sobretot Bazille. Va arribar a pintar més de tres mil quadres, la majoria dels quals són escenes fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manera de representar una realitat sempre canviant.

Context Històric de l'Impressionisme

L’Impressionisme és un moviment artístic que va culminar la tendència d’unir visió i llum, inherent a la pintura occidental des del Renaixement. La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics sols va ser ambició de tots els grans mestres de la història de la pintura, però els antecedents més directes els trobem especialment en els paisatgistes anglesos Constable i Turner.

Estil Impressionista

Elements tècnics: Sobre un fons nebulós, en el qual a penes s’esdevenen els pals dels grans vaixells mercants i les xemeneies fumejants de les factories del port, el sol, representat per una petita rodona ataronjada, sobrepassa i il·lumina les tranquil·les aigües marines, on, apropant-se a l’espectador, naveguen tres petites embarcacions de rem. En aquest quadre, Monet prescindeix dels criteris de representació convencionals de manera que, obeint només les emocions suscitades per la representació directa dels diferents elements naturals, abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes. Tot el que apareix a la tela és fruit d’un conjunt de pinzellades brillants i dinàmiques que només insinuen i aconsegueixen amb això una sorprenent sensació d’esbós. Pel que fa als colors, hi domina el to blau grisenc de la tènue boirina en la qual el pintor ha embolcallat tota l’obra. En paral·lel, contrasta fortament l’ataronjat del sol i el seu reflex lumínic. L’elecció dels dos colors complementaris no ha estat casual, sinó que respon al fet que el pintor coneix la llei del contrast simultani, descoberta l’any 1839 pel químic francès Eugene Chevreul. Segons aquesta llei, la juxtaposició d’unes tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.

Anàlisi Conceptual de Sol Ixent

Sol Ixent. Impressió mostra una vista plàcida del port de Le Havre, on Monet va passar la joventut. En aquesta obra recorre a un dels temes preferits de l’època: la representació dels reflexos de la llum damunt l’aigua. S’hi pot observar també l’interès que suscita en el pintor francès la voluntat de captar la presència i la influència de l’atmosfera en la natura. Això fa, per exemple, que no es puguin distingir clarament les formes de les embarcacions del fons.

Models i Influències

L’obra de Monet no es pot entendre sense l’experiència pictòrica de l’escola de Barbizon i la influència de l’obra del paisatgista anglès William Turner. Monet va portar a l’art un element clar de trencament en relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional i, malgrat que va continuar mostrant una actitud eminentment naturalista, la seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes.