Ivan Pavlov i el Reflex Condicionat: Bases del Conductisme

El Conductisme: Fets Observables i Experimentació

El conductisme és una teoria de la psicologia que només tracta fets observables. La manera que té d’estudiar aquests fets és per mitjà del mètode de l’experimentació, el mateix que fan servir les ciències naturals.

Els Reflexos Incondicionats

Els reflexos incondicionats són reaccions automàtiques i innates (naixem amb elles) de l'organisme davant del medi que ens envolta.

Alguns exemples d'actes reflexos incondicionats són:

• La conducta que tenen els éssers humans de girar el cap si senten un soroll molt fort al seu darrere.
• Apartar el braç o la mà si ens pica un mosquit.

Els Reflexos Condicionats: La Contribució d'Ivan Pavlov

Va ser Ivan Pavlov el primer que va parlar del reflex condicionat. Pavlov va descobrir l’existència d’un mecanisme de reacció de les persones que va anomenar «reflex condicionat».

Ivan Pavlov va estudiar i experimentar amb el gos, el seu animal més estimat.

L'Experiment Clau d'Ivan Pavlov

El descobriment de Pavlov es va produir amb l’experiment següent:

Ivan Pavlov va observar que els gossos que tenia al seu laboratori salivaven quan sentien els passos de la persona que els duia el menjar. En un principi, ho va atribuir a la casualitat i al desig de menjar que tenien els animals.

Pavlov observava que, per digerir el menjar, el cos reacciona produint saliva. Per tant, quan ens trobem davant del menjar, comencem la producció de saliva. Aquesta reacció és un acte reflex incondicionat (innat).

Aleshores, Ivan Pavlov es preguntava per què els gossos salivaven només de sentir els passos de la persona que els cuidava, abans de veure el menjar.

Mètode d'Experimentació i Mesura de la Saliva

Ivan Pavlov va experimentar amb un gos per veure quan la producció de saliva era més gran. Aquest experiment el va fer en dos casos:

1. Ficant-li directament el menjar a la boca.
2. Fent que el gos associés que cada vegada que tocava una campana li portaven menjar.

Per veure en quin cas la producció de saliva era més elevada, va realitzar al seu laboratori una petita intervenció a la galta d'un gos: va fer un forat perquè la saliva caigués en un recipient i així poder-la mesurar.

Es va mesurar la saliva que produïa el gos quan se li ficava el menjar a la boca, i també la quantitat de saliva que produïa el gos quan sentia el so d’una campana. Ivan Pavlov va comprovar que la quantitat de saliva era més elevada quan li ficava el menjar a la boca.

El Procés de Condicionament (Aprenentatge)

Dins d’aquest experiment, Ivan Pavlov va crear un procés condicionat (aprés), que consistia a establir una connexió entre un element nou (que seria el so d’una campana) i un reflex existent (que seria la pròpia salivació).

Per ensenyar al gos la connexió entre el so de la campana i el menjar, va caldre que toqués la campana i que portés acte seguit el menjar, repetint el procés 50 vegades.

És en aquest moment quan el gos comença a produir saliva. Després, Pavlov va fer el següent: va tocar la campana i no li van portar menjar, i va observar que el gos continuava produint saliva.

Aquest experiment va acabar amb èxit, ja que el gos havia adquirit un reflex condicionat, és a dir, havia après que cada vegada que tocava una campana, aquesta s'associava al menjar, i aleshores el gos produïa saliva.

Conclusió: L'Aprenentatge per Reflex Condicionat

El reflex condicionat intenta explicar com realitzem el procés d'aprenentatge. Així, el gos ha après que el soroll d’una campana significa que hi ha menjar, i per això comença a preparar l’aparell digestiu amb la salivació.

Ivan Pavlov va veure que en la nostra vida aprenem moltes conductes que són producte d’un acte reflex condicionat. Trobem una sèrie d’exemples de reflexos condicionats:

• Les relacions entre la olor i el desig de menjar.
• Sentir una cançó i recordar moments agradables o desagradables.