Ivan Illich: Crítica a l'Escola i Societat Desescolaritzada

Introducció

Cuatro redes és un fragment de l’obra La societat desescolaritzada (1971) de l’autor Ivan Illich (1926-2002), que s’emmarca dins la segona meitat del segle XX i els primers anys del segle XXI, època caracteritzada per la Guerra Freda, les tensions del colonialisme i els processos d'independència dels països del Tercer Món.

Si ens situem en el seu pensament pedagògic, podem apreciar com Illich va criticar la societat capitalista del seu temps.

Les obres que pertanyen a aquest autor són: La societat desescolaritzada (1971), La convivencialitat (1973), L'escola, aquella vella i gorda vaca sagrada (1968), La societat sense escoles (1971), En Amèrica Llatina, per a què serveix l’escola?, Judici a l’escola, Energia i equitat, En el mirall del passat, L’H2O i les aigües de l’oblit.

Anàlisi d'idees

• Objectius d'un bon sistema educacional:
  • Proporcionar, a qui els vulgui, recursos per accedir al coneixement.
  • Tothom qui vulgui ensenyar ha de poder fer-ho.
  • Tothom ha de poder donar a conèixer els seus arguments sobre un tema.
• No hauria de ser necessari un títol homologat per ensenyar.
• La majoria dels aprenentatges assolits no ho han estat a l'escola.
• Ineficàcia i ineficiència del sistema educatiu.
• Crítica a l'escola perquè promou el consum sense fi (ens eduquen per al consum).
• Importància de l'autoaprenentatge i l'automotivació.
• No hi hauria d'haver un currículum obligatori.
• S'hauria de facilitar la incorporació de les noves tecnologies dins el procés d'aprenentatge.
• Amb les trames d'aprenentatge s'hauria de garantir que tothom pugui accedir a l'aprenentatge; hi ha recursos suficients, però no es distribueixen com cal.
• No hi ha d'haver impediments ni per aprendre ni per ensenyar.

En aquest fragment es presenta una postura tecnohumanista, ja que es presenten avenços tecnològics per a l’educand i es contemplen les xarxes personals. El sistema educatiu és ineficaç i ineficient perquè promou el consum sense fi: ens eduquen per al consum.

A més, els objectius bàsics que hauria de tenir un bon sistema educatiu són: que tothom qui vulgui pugui tenir l'opció d'accedir al coneixement; així com qui vulgui ensenyar tampoc no ha de tenir impediments per fer-ho; i, finalment, tothom ha de poder dir el que pensa. Objectius que el sistema educatiu actual no compleix.

També tracta el fet que la majoria dels aprenentatges que tenim no els assolim a l'escola; per això, dóna molta importància a l'automotivació i l'autoaprenentatge. Illich proposa que no hi hauria d'haver un currículum obligatori, així com tampoc no hauria de ser necessari un títol homologat per poder ensenyar, perquè això implica que hi hagi impediments, tant per aprendre com per ensenyar, i això no hauria de ser així: si vols aprendre, has de poder aprendre, i si vols ensenyar, has de poder ensenyar.

D'altra banda, amb la incorporació de les noves tecnologies dins el procés d’aprenentatge, els coneixements arribarien a més gent, és a dir, serien més accessibles per a tothom.

Desenvolupament del comentari

Ens situem, doncs, en un moment històric, els anys seixanta i setanta, definit per l’optimisme i el primer impacte absolutament innovador que van causar les noves tecnologies. Tot això va fer creure que totes aquestes noves aportacions tecnològiques podrien substituir la funció encomanada a la institució escolar.

Després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, va sorgir un gran devessall de crítiques de caràcter cultural que van afectar les institucions i les pràctiques socials del moment, i es va iniciar el replantejament del paper i l’existència de l’escola, postulant la desescolarització de la societat.

En aquest període, ens trobem amb una efervescència cultural relacionada amb la consolidació d’àmplies capes de la classe mitjana al món occidental, que van anar unides a l’aparició de nous sectors socials marginats i nous tipus de marginalitat. Cal destacar que en el pla polític seguia la Guerra Freda, persistien les tensions resultants del colonialisme i seguien en peu els processos d’independització dels països del Tercer Món.

La dècada dels setanta va representar un període de gran èxit per al desenvolupament de la humanitat, el qual va inundar tots els àmbits creant un clima de confiança i optimisme, d’autoseguretat i múltiples possibilitats en els àmbits científic, tècnic, econòmic i social.

A més, ens trobem amb l’aparició de noves estructures de consum, la ràpida industrialització i els nous avenços, que van comportar un atac al medi ambient. La societat va ser dominada per la producció i el consum.

Ivan Illich és considerat el gran representant de la desescolarització, un corrent compost per un conjunt de propostes i anàlisis amb l’objectiu de declarar la inutilitat de l’escola i la seva necessària supressió al segle XX.

En aquest context, per tant, l’escola va ser criticada per obsoleta, inadaptada, inútil, ineficaç i inviable econòmicament parlant. Es van redactar informes sobre la desigualtat escolar, van sorgir estudis sobre diferents grups socials i es van escriure llibres que descrivien la inadequació de l’escola als interessos dels nens.

Per tant, el corrent pedagògic general és el de la desescolarització, però concretament trobem les teories tecnohumanistes (les propostes radicalment desescolaritzadores tecnològiques d’Illich i Reimer), les alternatives orientades cap a l’educació global (Faure i la ciutat educativa, i Husen i la societat de l’aprenentatge) i la pràctica de la desescolarització (a través de l’educació a casa de Holt). L’objectiu principal d’Illich era crear unes estructures formatives més flexibles, caracteritzades per comptar amb metodologies i formes d’organització amb capacitat de fer desenvolupar l’ésser humà lliurement; per això, va proposar un canvi radical: la desescolarització de la societat i la desinstitucionalització de l’escola.

Conclusió

Aquest text és representatiu del pensament de l'autor perquè s'hi reflecteixen les propostes convivials que fa per a una societat sense escoles.

Cal dir que, actualment, les idees d’Illich no estan gaire impregnades en la societat, tot i que alguns aspectes sí que hi han calat. A la dècada dels setanta, les tesis de Reimer i Illich van marcar i obrir un debat socioeducatiu i de reflexió que encara avui és present. Actualment, hi ha xarxes seves que segueixen existint, dins l'àmbit informal i el no formal. Tot i així, l'autor més influent en l'actualitat és John Holt amb la seva educació a la llar (homeschooling), a la qual cada vegada s'inscriuen més famílies. John Holt es va interessar per la desescolarització quan ja havia estat definida per Illich i Reimer. Ell va encapçalar un moviment internacional que pretenia educar els infants fora de l'escola. Va afirmar que l'escola anul·la les capacitats educatives dels infants, la llibertat, la independència...; no dóna cap sentit a la vida i integra els infants en una societat conformista, acrítica, sense intencions de voler millorar la humanitat. Per això, va proposar un sistema alternatiu de formació on els pares estiguessin implicats: l'educació a la llar.

Es fonamenta en un millor coneixement dels pares envers els fills, una educació homogènia i coherent des del naixement, amb la creença que la imitació, el joc i el llenguatge són els àmbits més importants fins als sis anys, i amb la formació del sentiment, la voluntat, la sensibilitat i l'educació moral i social.