Ivan Illich: Biografia, Obres i la Societat Desescolaritzada

Biografia d'Ivan Illich (1926-2002)

Ivan Illich va néixer a Viena el 1926 i va morir a Bremen l’any 2002. Durant la seva joventut, va cursar estudis de teologia i filosofia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, però va acabar la seva formació a la Universitat de Salzburg com a pedagog i assagista. Als 25 anys, va emigrar a Nova York i va exercir com a vicerector de la feligresia irlandesa i porto-riquenya. Uns anys després, es va traslladar a Puerto Rico i va esdevenir vicerector a la Universitat de Ponce, on va aconseguir un notable prestigi. El 1971, va ser un dels fundadors del Centre Intercultural de Documentació de Cuernavaca (Mèxic), conegut com a CIDOC, un lloc de trobada d'intel·lectuals americans i llatinoamericans dedicats a la reflexió sobre la cultura. En aquest centre també s'impartien cursos d'espanyol i tallers de temes socials i polítics. Després d'això, el 1969, va abandonar la seva carrera sacerdotal. A partir d'aquest moment, va començar a desenvolupar la seva proposta d'una societat desescolaritzada. Es va dedicar a l'elaboració del seu pensament pedagògic i a la publicació de les seves obres principals. Després d'abandonar Mèxic, es va traslladar a Europa, on va morir el 2002.

Obres Destacades d'Ivan Illich

A partir del seu pensament, Illich va arribar a ser l’autor d’una quinzena d’obres, com ara: La Convivencialitat (1973), La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada (1968), Energía y equidad (1974) i El viñedo del texto (1993), entre d’altres.

"La Sociedad Desescolarizada" (1971)

La seva obra més destacada, però, va ser La Sociedad Desescolarizada (1971). En aquest llibre, Illich pren com a base la crítica a l’escola i realitza una anàlisi del sistema escolar en què defensa la hipòtesi que l’educació universal mitjançant l'escolarització no és un objectiu assolible. Desmenteix els quatre mites de l'escolarització i defensa la importància de crear les Xarxes d'Aprenentatge per tal de canviar el sistema escolar i fer-lo accessible a tothom, utilitzant tecnologia avançada. En aquesta obra, formula les quatre xarxes que són clau en el seu pensament pedagògic:

• Servei de consulta didàctica
• Centrals de capacitats
• Xarxes de comunicació
• Serveis dels consellers d’educació

El Pensament Pedagògic d'Ivan Illich

Quant al pensament pedagògic d'Illich, podem dividir-lo en dos apartats principals:

• Les propostes de l'autor, on trobarem la desescolarització i la desinstitucionalització.
• La crítica dels objectius de la societat, com el màxim consum i la Societat Industrial Avançada (SIA).

La Desescolarització i la Societat Justa

Illich, per tant, volia implantar la desescolarització, un procés que, després de suprimir l’escola i altres institucions (ja que considerava que l'escola tenia un lloc inferior, gairebé inexistent, dins l’educació i que no feia el bé), portaria a la desalienació de l’ésser humà i a una societat justa i humanitzada. Defensava la responsabilitat, la llibertat i la iniciativa personal en l’educació, característiques fonamentals d’una societat desescolaritzada. Qualsevol persona podia aprendre una habilitat, un ofici o una formació d'una altra persona que li ensenyés allò que volia aprendre, sense cap qualificació que pogués desmotivar l’aprenent, ja que la motivació era la base de tot aprenentatge. Els aprenents eren capaços d’aprendre més fora de l’escola que a dins; l'aprenentatge es produïa a partir de l’àmbit i de les relacions personals: xerrant, compartint i, sobretot, jugant. També ressaltava la diferència existent entre rics i pobres; als infants pobres se'ls negava l'accés a les escoles, i amb la desescolarització això no passaria, ja que tots tindrien l'opció de poder aprendre sense cap discriminació. Per aquesta mateixa raó, rebutjava la societat capitalista, que discrimina les persones per la seva situació econòmica i social.