Iva tipus producte brut

– INTRODUCCIÓ: EL MÓN TV:1. EL MÓN TV, MODELS I LLENGUATGE 1. EL MÓN TV

La televisió és la transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
La paraula prové de tele-
, en grec 'lluny' i - visió en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV. Aquesta és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. És es un canal de comunicació de masses que utilitza per la transmissió d’informació un llenguatge específic, format per la imatge i el so

. Es pot estudiar des de diferents dimensions:

• DIMENSIÓ TECNOLOGIA I INSTITUCIONAL:

Tecnologia / Industria / Política.

• DIMENSIÓ TEXTUAL, SIMBÒLICA I REPRESENTACIONAL:

Llenguatge / Programes i programació.

• DIMENSIÓ RELACIONAL I SOCIAL

Cultura / Economia / Societat i Política.

1.1. ACTORS DE TV-

Productors de continguts:

o Producció pròpia: cadenes de televisió, plataformes. O Produeixen continguts: productores.  -

Distribució:

cadenes de televisió i plataformes: o Compren i venen formats televisius. O Compren drets d’emissió de pel·lícules. -

Emissió:

multiplicitat de pantalles. -

Clients:

o Espectadors: Audíència o Altres cadenes que compren el format o el programa. O Agències de mitjans: gestionen la compra d’espais publicitaris. O Empreses:
contracten agències de publicitat per dissenyar campanyes. O Agències de publicitat: contracten productores i agències de mitjans. O Consultories: aconsellen a les agències de publicitat i les empreses.

2. MODELS DE TV Es poden classificar de diferents maneres:

2.1. TITULARITAT Segons a qui pertanyen

PÚBLICA• Televisió gestionada per ens públics. • Poden ser d’àmbit nacional, autonòmic o local. • Exemples:
Canals de RTVE (La1, La2, Canal 24 hores, Teledeporte, Clan TV)
.
Canals de CCMA (TV3, 3/24, SX3 i C33, Esport3). • Què és la FORTA?
Federación de Organismos de Radio y Televisión Autonómicos. Les televisions autonòmiques estan agrupades en la FORTA. S’intercanvien programes i serveis. Ex: Atrapa’m si pots (Llucià Ferrer) Els serveix per poder negociar millors drets d’emissió i compra de programes.

Televisions locals• Depenen dels municipis (Per exemple Mataró TV, Betevé...). • També poden ser agrupacions de municipis (VOTV, Costa Brava TV...). • La Xarxa de Comunicació Local, similar a la FORTA per TV locals a Catalunya. És una plataforma multimèdia que proporciona continguts i serveis a ràDios, televisions i mitjans en línia locals d’arreu de Catalunya. (55 televisions i 148 ràDios). • Pressupost de la Diputació de Barcelona. • Produir continguts conjuntament per tal de distribuir -los per tots els associats.

PRIVADA• Televisions gestionades per empreses privades. • UTECA (Union de Televisiones Comerciales en Abierto): - És una associació, on es defensen interessos comuns. - Mediaset no en forma part. • Exemples a Espanya:
- Atresmedia (Atresmedia Televisión + Atresmedia Radio). - Mediaset España (Telecinco, Cuatro, Factoría de Ficción, Boing, Divinity, Energy, BeMad). - Grupo Vocento (Sota la marca de Net TV: Paramount Network i Disney Channel). - Unidad Editorial (El Mundó, Marca, Expansion, GolPlay (Mediapro), DMAX (Discovery) i 13TV (Conferència episcopal espanyola). • Plataformes OTT:-
Movistar +, Orange TV, Vodafone TV. 

2.2 DISTRIBUCIÓ Segons el mètode de difusió

Televisió digital terrestre (TDT):

Senyal digital transportada x ones hertzianes.-
Té un espai electromagnètic limitat.

Televisió digital via satèl·lit:

Senyal digital transportada x ones hertzianes. -

Necessita receptor específic

Plataformes:Canal Satélite Digital, Canal+, Movistar+

Televisió digital per Internet (OTT):

ADSL, fibra òptica... - Senyal de TV transmesa x connexió a Internet.-

Necessita un receptor específic o app

Concepte “Triple play”: es transmeten pel mateix sistema serveis de veu, entreteniment i accés a Internet

. Ex: Movistar, Vodafone, Orange, Jazztel... Plataformes streaming (VoD – Vídeo on Demand):

Es consumeixen amb app, SmartTV, navegadors, plataformes...

Cinema i sèries: Netflix, HBO, Amazon Prime, Disney+. Plataformes de canal TV convencionals: Atresplayer, Mitele Plus, RTVE Play, TV3 a la carta

Plataformes d’esports

Movistar+, Eurosports.

2.3. DISPOSICIÓ AL PÚBLIC:

com arriba a l’espectador.
GRATUÏTA // PAGAMENT:
diferents tipus de subscripció(mensual, anual, pay per view – pagues només pel contingut visualitzat). 

2.4. FINANÇAMENT: IMPOSTOS:

les teles públiques es financen amb els impostos dels contribuents. CÀNON TELEVISIU:impost indirecteque s’aplica en alguns països per al finançament de la televisió pública. A Espanya, les operadores privades paguen un cànon a RTVE.

PUBLICITAT:

ingressos en funció de les Audíències.MIXT:
el cas que hi hagi una aportació dels pressupostos de l’administració pública corresponent i alhora ingressos per publicitat. ABONAMENT:
subscriptors paguen per veure contingut.

OTT:

paguen a les productores de canals en funció dels subscriptors que tenen.

Plataformes d’streaming:

es basen en els subscriptors, la compra i venta de drets de pel·lícules, així com les produccions pròpies i la venta de drets a altres països. 

2.5. COBERTURA: En funció d’on arriba la seva cobertura

LOCAL, NACIONAL, INTEERNACIONAL, GLOBAL. 2.6 CONTINGUTS:

GENERALISTA, TEMÀTICA ESPECIALITZADA

Amb el temps, hi ha hagut una progressiva transformació del model tradicional lineal:
Televisor → Multiplataforma / Multidispositiu (es pot veure a varis dispositius alhora).
Lineal → VoD (Vídeo on Demand) / A demanda (pots escollir què vols veure).
Únic canal → Transmèdia (XXSS): tens continguts extres a la televisió tradicional.

Second Screen:

utilització d’una segona pantalla com a canal complementari. Conté mosques amb hashtags per incentivar la interactivitat a les xarxes.// Amb els anys, la televisió ha agafat un rol diferent dins la nostra societat:-
Mitjà domèstic per excel·lència. - Mirall de la societat - Rol vertebrador: funcions com divertir, informar, narrar, controlar... 

3. EL LLENGUATGELa tradició radiofònica + llenguatge cinematogràfic (amb els seus codis com l’enquadrament, angulació, moviment, so, la narrativitat ) + aportacions pròpies (directe, serialitat, especificitat) + nous media (els nous mitjans és un concepte que sorgeix a la segona meitat del Segle XX i és el resultat de l'evolució dels mitjans tradicionals com la música, el cinema i la fotografía. Un nou media és Internet).
•Especificitat (a diferència del cinema):

Mida reduïda pantalla

S’accelera la lectura de la imatge s’imposa un tractament diferent dels plans. -
Manca de concentració dels espectadors necessitat repeticions i reiteracions (frases, dades, títols, sons, etc.).

ELEMENTS:• IMATGE-
Llenguatge més comprensible i antic. - Llenguatge icònic (el còmic l’utilitza molt). - Senzill i instantani. - Es pot recolzar en grafismes.

• DINS ESPAI I TEMPS

Espai: com és? (alt, ample, fons). - Temps: passat/present/futur. - Es pot accelerar, parar, anar enrere.

• SO

Reforça la imatge. - So diegètic és aquell so que pertany a la narració, en el seu espai. - So extradiegètic és tot aquell so, que la seva font no forma part de la narració (fora de camp). - So ambient, efectes, música, diàlegs → llenguatge verbal:
o Fer servir frases senzilles amb un lèxic comú. O Fer servir les repeticions. O Evitar termes ofensius o discriminatoris. O Mantenir l’atenció mitjançant recursos orals. O Cuidar la vocalització i el to adequats. O Enriquir el contingut amb so ambient i música.

3.3. EL ROL DE LA TV EN LA NOSTRA SOCIETAT:

-

Mitjà domèstic per excel·lència → llar com a lloc de consum (compartit entre els membres d’una unitat familiar)... Com ha evolucionat aquests últims vint anys
? -Mirall de la societat → Com ho veiem reflectit en la publicitat? -
Rol vertebrador → Funcions de la TV: Diversió, informació, identitària, modeladora, narrativa, barda, ritual, comunitat, relacions socials, control.

4. PALEO TV, Neó TV I META TV La història de la televisió està dividida en tres períodes:

4.1. PALEO TV:

Fonament teòric d’Eco (1983), elaborats i ampliats per Casetti i Odin (1991). Des dels anys 50, la televisió s’utilitza com a projecte d’educació cultural i popular. Els espectadors són una mena d’alumnes, els professors dels quals són els mateixos professionals de televisió. La funció de la paleo televisió és INFORMAR/EDUCAR/ENTRETENIR.
Compta amb un disseny de programació basat en una estricta separació dels gèneres per blocs horaris:

Informació separada de l’entreteniment

Existeix el concepte “La màgia de la televisió” → l’espectador no s’adona que hi ha un “darrera les càmeres”.
Hi ha un criteri molt clar de servei públic. A finals dels anys 70,apareix el comandament a distància.
Això provoca un impacte en la forma d’estructurar el relat televisiu: apareixen també les parabòliqües, els reproductors de víDeó i els videojocs.
Amb aquests, apareix el concepte zapping.
Aquest comandament comença a fer revolucionar la industria televisiva → l’espectador es converteix en actor principal perquè interactua. Als anys 80, hi ha un canvi en la indústria televisiva:
Els grans monopolis estatals (BBC anglesa, RAI italiana...) han de compartir espai amb les televisions privades, cosa que deriva a més canals i, en conseqüència, més segmentació de l’Audíència.

Això deriva a una manera diferent de consum i, en conseqüència, en l’economia televisiva

Aquest canvi va ser definit per Eco al 1983 ”com el pas de la paleotelevisió a la neotelevisió”.

4.2 Neó TV

:

Fonament teòric d’Eco (1983), elaborats i ampliats per Casetti y Odin(1991). Apareix per la competència de la televisió pública i la privada. Les empreses televisives volen tenir més Audíències per tenir més inversions publicitàries. Amb això, la televisió comença a mirar - se i a representar -se a si mateixa. “La característica principal de la NeoTV és que cada vegada parla menys (com feia la PaleoTV) del món exterior).
Es trenca el que es pensava que era la màgia de la televisióon es pretenia simular que no hi havia càmera
: la Neotelevisió parla de si mateixa i del contacte que estableix amb el públic” (Eco).
Els espectadors poden veure els micròfons, les càmeres, les sales de redacció de les not ícies. Hi ha tendència a mostrar la realitat.
L’espectador vol veure la televisió real. Les primeres formes d’interactivitat es produeixen per l’aparició de videojocs, Internet. Permeten la participació de l’espectador a la televisió. Així, deixa de ser un espai de formació. Es una televisió -mirall que vol reflectir la societat en la que viuen els ciutadans = espectadors. Els tres conceptes INFORMAR/EDUCAR /ENTRETENIR, apareixen barrejats, ja no tan clars. Els programes no tenen conceptes tan purs.

Per exemple, els informatius, han d’informar, però han de ser entretinguts.

4.3 META TV (POST-TV):

Fonament teòric d’Olson Scott, (1987,1990 ) i Carlón (2005).

Apareixen les emissions per cable, les plataformes i les possibilitats de continguts

És la producció televisiva pròpia del canvi de mil·lenni, la televisió de formats i els realities de convivència.

Barreja gèneres i barreja ficció i no ficció

Això, s’hi suma un caràcter actiu i lúdic de l’Audíència.

ESQUEMA: -PALEO TV:-

INFORMAR, EDUCAR, ENTRETENIR

Diferenciació gèneres, edats i públics. -Graella estructurant. -Interactivitat = nul·la. -Relació jeràrquica amb espectadors. -Rol “institucional “ TV (servei públic). -Temes tabú (sexe, diners, violència...).

-Neó TV:

ENTRETENIR, PARTICIPAR, CONVIURE

-Hibridació gèneres. -Hipervisibilitat i espectacularització. -Graella estructurant. -Interactivitat limitada. -Relació de proximitat amb els espectadors. -Competició sector privat. –“Americanització”.

-META TV:

INTERACTIVITAT

Barreja de gèneres.

5. GÈNERES I FORMATS: El format televisiu té una classificació:

-GÈNERE

-Classificació general. -Es divideix en: informació, ficció, entreteniment.

-SUBGÈNERE:

Diferenciació dins del gènere. -Per ex: entreteniment (concursos, talk-show

)

-TEMA:

Descripció de la idea general del programa.

Apart, hi ha diferents elements amb què compta la tele

• Durada i número de capítols.

• Tipus de producció (pròpia, associada, coproducció, etc.). • Model de realització (directe, gravat, etc.). • Tipus d’emissió (seriada, única, etc.). • Horari d’emissió (franja horària). • Target (tipus d’Audíència).

5.1 TIPOLOGIA DE PROGRAMES DE TV:-

INFORMATIU, ENTRETENIMENT, FICCIÓ, DOCUMENTAL

GÈNERE INFORMATIU: SUBGÈNERES Informatius

Relat objectiu de la notícia.// Interpretatius:
Crònica, reportatge, entrevista: Aprofundiment de causes i conseq.// Instrumentals:
Temps, trànsit, borsa... Periodisme de servei// Argumentatius o d’opinió:
Tertúlia, debat, crítica... Emissor reflecteix opinió (persuasió).// Híbrid:
Magazine + “nous”.// Esportius:
Retransmissions esportives, actualitat, reportatge esportiu, magazine esportiu... Cobertura de diferents tipus d’esports.

GÈNERE ENTRETENIMENT SUBGÈNERES:

Educatius:

Programes de servei públic. Finalitat educativa, formativa i pedagògica.

Culturals:

Intenció de divulgació cultural.

Infantils:

Concurs, sèries Oscil·len entre el contingut educatiu, pedagògic i entreteniment.

Religiosos

Dirigits als seus membres i seguidors.

Concursos:

Quiz Show, Game Show, Talent Show Posen a prova x habilitats

. Reality show:

Concursos Realitat quotidiana com a espectacle.

Show

Càmera oculta, contenidor, circ, festival, humor, gran gala, màgia, musical...

Dating

Concurs Programa de cites.

Magazine:

Tertúlia política, curiositats alimentàries... Actualitat i presentador com a protagonistes.

Musicals

Ràdio, programes relacionats amb esdeveniments... Música com a element principal.

Talk show

Late show (versió nocturna) Presentador amb carisma fa preguntes originals.

GÈNERE FICCIÓ. SUBGÈNERES Sèries

Producció cinematogràfica. - Episodis - Alt pressupost.
-Gèneres clàssics.

Minisèries

Producció cinematogràfica: - Pocs episodis (2-6) - Alt pressupost - Adaptacions literàries, biografies, temes socials...
Telenovel·la o “culebrón” Històries de conflictes personals: - Emissió diària (30’) - Baix pressupost - Fals directe Sitcom
Ficció gravada a plató: - Pocs escenaris - Realització teatralitzada - Producció no cinematogràfica - Fals directe - Públic en directe - Trames autoconclusives TV movies
Pel·lícules de ficció creades per a TV. Cada cop + cinematogràfiques.

GÈNERE DOCUMENTAL. SUBGÈNERES:Docudrama

Documental dramatitzat, reconstruccions de realitat.

Docusoap

Híbrid entre el documental convencional i la sèrie de ficció: - Històries reals protagonitzades per personatges anònims. - Estructura similar a la ficció → trama i intriga. 

–  ROLS DE PROFESSIÓ 1. ESTUDI DE TV I ROLS I NOMENCLATURA DE L’OFICI

1. L’ESTUDI DE TV

Entenem com a estudi de TV tot el complex necessari per posar un programa en antena. Està format per:
- Plató(espai físic on es col·loca el decorat). -
Sala de control o regie(centre neuràlgic on es controla la realització).
Taula de realització o Monitors de pre-visionat
- Instal·lacions auxiliars (magatzem tècnic, magatzem de decorat, sales de maquillatge/perruqueria, camerinos, sala de descans, tallers de manteniment...).

1.1. ROLS A CONTROL1) Realitzador:

responsable del programa. Coordina tots els processos i equips. Seu al mig de la taula de realització, davant del micròfon d’intercomunicació. Fa el compte enrere. Dona indicacions.
2) Ajudant de realització: coneix el guió tècnic i ajuda en el procés.

3) Mesclador / Mixer

Seu a la taula de mescla i s’encarrega de punxar diverses fonts. Coneix el guió tècnic per preparar la font a punxar (previ). 4

) Mesclador de so:

seu a la taula d’àudio. Fa la mescla de so, controla el volum, el balança dels micros...

5) Tècnic de víDeó (VTR):

seu al sistema de reproducció de víDeó i prepara els vídeos a llençar.

6) Tècnic de grafisme

Seu a l’ordinador i carrega i prepara els chyrons o text del teleprompter.

7) Tècnic-operador (CCU):

configura i ajusta els paràmetres de càmera abans del rodatge (balanç de blancs).

1.2. Rols a PLATÓ1) Regidor

Ajudant de realització a plató. És la veu del realitzador, amb qui es comunica per l’intèrfon. Dona indicacions a plató. Fa els senyals de compte enrere, on air... Ha de transmetre tranquil·litat, disciplina, 2) Operador de càmera:
Coneix els plans i moviments que ha de fer, i segueix indicacions del realitzador.

3) Cablista:

ajuda per als moviments i desplaçaments de les càmeres.

4) Il·luminador

Prepara la il·luminació de plató abans del rodatge, segons realització.

5) Tècnic de so de plató

Prepara els micros de plató.

6) Vídeowall

Posa el vídeowall

. 7) Director d’art

Escenògraf, encarregat d’atrezzo.

8) Equip artístic davant de càmeres:

actors, presentadors, col·laboradors, convidats, públic.

TEMA 3 I 4 – 1. LA IDEAIdea general → desenvolupament (procés creatiu) → creatius, cadenes o productores → format televisiu → nivell local → èxit internacional.

Coses a tenir en compte quan busquem una idea:

El concepte – De què es vol parlar? - Viabilitat – Es pot fer? Com? -
Universalitat – Pot ser consumit per tanta gent com sigui possible? -
Honestedat – Treballar amb les eines que controlem. Una idea comença sent Idea temàtica:

poc concreta, essència (concepte, paraula) → Idea dramàtica:
comença a tenir forma.
1.1. ETAPES D’UNA IDEA (James Webb)1) Recollida de matèria prima:
Tot allò que captem i anotem.

2) Nosaltres mateixos

Què volem fer, què ens preocupa.

3) Repòs:

deixar-ho reposar

. 4) Neix la idea

5) Configuració final i desenvolupament

1.2. QUADRE D’IDEES (Lewis Herman)

Camps diferents on podem trobar una idea:

1) Idea seleccionada:

prové de la nostra memòria, vivència personal o somni.

2) Idea verbalitzada:

del que ens explica algú.

3) Idea llegida:

d’un diari, revista, llibre.

4) Idea transformada

Neix d’una ficció, peli, llibre. Es transforma una idea que ja existeix (no plagi).

5) Idea proposada

Per encàrrec.

6) Idea buscada

Surt després de fer un estudi de mercat.
Una idea es fa créixer treballant el CONCEPTE, la base de la idea dramàtica, la primera fase de desenvolupament d’un programa. D’ell en sortiran: • La originalitat(teaser) • El tema (tràiler) • El gènere (pilot): o Dramàtic:
tots els de ficció. O No dramàtic:
Humorístics, divulgatius, informatius, periodístics, documentals... • El format (pilot): l’estructura i la durada.

2. TAGLINE:

concepte que es mou al món publicitari (x vendre). Frase o eslògan que resumeix el nostre projecte (5-10 paraules). P. Ex.
Eduardo Manostijeras→ “Su historia te tocará, aunque el no pueda hacerlo”.

3. LOGLINE:

pas entremig entre el tagline i la sinopsis. 40-50 paraules. S’utilitza en festivals per les productores que no tenen temps de llegir el dossier sencer d’un projecte.

4. STORYLINE:

sinopsis breu (5-7 línies). S’utilitza en ficció però també en programes d’entreteniment: descripció, objectiu, format, durada i target.

5. BÍBLIA:

base i memòria d’un projecte que plasma la idea dels autors: pantalla, imatges, to, personatges... Esdevindrà el DOSSIER FINALdel projecte:

-Resum del format

Títol, gènere, format, tipus d’emissió, objectiu, tema, target...

- Sinopsis de l’argument

Plantejament conceptual:

referents conceptuals i contextuals, arguments que el sostenen. -

Plantejament estètic:

autors, estil, posada en escena, colors, disseny gràfic i identitat visual.

- Càsting / Equip artístic

Descripció dels personatges de ficció o reals (x fitxes).
- Equip tècnic amb breu descripció de cada rol. -
Localitzacions dels sets

. - Pla de producció:

calendari de distribució del temps (Diagrama de Gantt).

- Pressupost:

el que es gasta.

- Pla de finançament:

com es troben els diners per gastar.

- Pla de comunicació:

amb quines eines de comunicació complementarem el projecte: web, xarxes... – Annex.

6. ESCALETA

L’esquelet del guió, un esbós tècnic amb indicacions de totes les seccions del programa. Al rodatge, és el document que mana. Fusiona guió tècnic i literari. Permet saber l’ordre i la durada del programa. Es prepara amb antelació per preveure el ritme, estètica, complexitat, moviments de càmera, VTR, efectes visuals i sonors... S’executa des de la regie.

6.1. ELEMENTS • Numeració de files (Núm.) • Assumpte o Títol (degudament numerat) • Quantitat de temps (durada parcial i durada total) • Actants • Càmera • Elements del grafisme no VTR • Origen (Plató o VTR) • Observacions (zoom, veu en off) • Guió • Informe del VTR (elements –duració i codis de temps-) • Canals de so.  

7. PLA DE RODATGE TELEVISIU

Incorpora les convocatòries d’equip.

8. PITCHING:

presentació verbal d’un projecte audiovisual perquè ens llegeixin el dossier final.

Clar i ordenat:

1. Breu presentació d’un mateix. 2. Títol del projecte televisiu, gènere, format. 3. Motivacions per crear el projecte i punts d’interès. 4. Resum selectiu de l’argument i tema de la teva història. 5. Pla de finançament i pressupost.

9. TEASER:

mostra un tast del producte a nivell estètic i de contingut.

10. TRÀILER

Resumeix el producte i en defineix la temàtica i el format.

11. PILOT:

episodi prova del producte. Exposa el gènere.

12. AUTOPROMOCIONS: tècniques publicitàries que fan servir les teles per anunciar la seva graella de programació i fomentar la imatge de marca. Estan pensades per ser inserides dins la graella televisiva.

Algunes són

- VíDeó autopromocional estàndard (locució, muntatge, música) - Imatges de la cadena - Promos de càsting - Campanyes d’imatge - Televenda de merch.

13. LES FEINES DEL PRODUCTOR

13.1 TIPUS DE PRODUCTOR (TV): PRODUCTOR EXECUTIU:

Busca, proposa, accepta i fa projectes. - En defineix i distribueix el pressupost. - Comercialitza i patrocina el programa. - Responsable de control creatiu i econòmic. - Decideix els caps dels equips. - Té coneixements multidisciplinaris. - A Amèrica, tb fa de guionista o director. - A Espanya, també fa de coordinador d’equips creatius.  

PRODUCTOR DELEGAT:

Responsable de la producció d’un producte. - Supervisa la producció. - Informa al p. Executiu de l’evolució del programa. - Vetlla pel compliment del contracte.

PRODUCTOR:

Organitza la produ de cada programa. - Organitza mitjans tècnics i humans. - Organitza segons pressupost. - Gestiona pagaments.

AJUDANT DE PRODUCCIÓ:

Fa calendaris i convocatòries. - Fa llista material. - Delega tasques als auxiliars de producció. 

13.2 TIPUS DE PRODUCCIÓ:

Segons el PRÓCÉS DE PRODUCCIÓ: Segons el temps1. Producció anticipada:
el contingut es produeix en la totalitat per ser emès més endavant.

2. Producció amb antelació

Es produeix una sèrie de capítols, es comencen a emetre i se segueixen produint. 3. Producció simultània: la producció es fa alhora que s’emet el programa

. Segons procediment1. Directe:

senyal transmesa alhora que es capta.

2. Directe gravat / diferit

Realització en directe, però emès més tard.

3. Fals directe

Gravació en directe però per blocs.

4. Gravat:

no hi ha realització en directe. Muntatge necessari.

5. Retransmissió en directe:

realització en directe, fora de plató, amb unitat mòbil.

6. Retransmissió en diferit:

es fa com la del directe però s’emet més tard.

Segons lloc on es fa 1. Producció a l’estudi

2. Producció a exteriors: Producció ENG:

periodisme electrònic.

Producció EFP:

els equips depenen d’una CCU, és a dir, d’una unitat mòbil, on hi ha instal·lat l’equip de realització. - Lleugera – Mòbil. 

Segons FÓRMULA DE PRODUCCIÓ

Producció pròpia Interna

Creada amb es recursos humans, tècnics i pressupostaris de la tv, basada en producció pròpia o funcionament especial.

Informatius (324) i esports (Barça TV, Esports3), telenovel·les, documentals...Associada

Una tv encarrega un programa a una productora. La tv n’és propietària.

Coproducció:

2 ens s’uneixen aportant mitjans per produir el programa → drets compartits. TV + PRODUCTORA.

Producció aliena-
Compra de drets d’emissió d’esdeveniments produïts per altres cadenes o productores. Mediapro

- Compra de drets d’emissió de programes ja produïts

-

Compra de drets de formats

La cadena de tv produeix el format amb els seus recursos.

14. DESGLOSSAMENT DE GUIÓ: Per deduir les necessitats de producció

Passos per a fer-lo:

1) Determinar les seqüències de producciódel guió tècnic

2) Preveure les necessitats de mitjans, equips i treballs de cada seqüència de producció, creant les llistes de necessitats:-
Personatges - Equip tècnic humà - Equipament tècnic - Vestuari - Localitzacions - Decorats - Animals i vehicles - Maquillatge, caracterització i perruqueria - Efectes visuals i especials - So - Música - Arxiu

3) Ajustar el cronograma per dissenyar el pla de treball:- Desenvolupament - Preproducció - Rodatge - Postproducció

4) Elaboració del pressupost: Proposta de despeses. Es fa per capítol i per temporada

Hi ha 4 pilars bàsics

- Drets

Guió, música, obra preexistent, retransmissions...

-

Costos de l’equip:

salaris de l’equip tècnic i artístic.

-

Mitjans de producció:

costos de material, instal·lacions, serveis...

-

Assegurances

Aquests s’han d’ordenar a un document amb

- Conceptes

Despeses concretes (com els salaris). -

Partides:

agrupació de conceptes per categories.

- Capítols

Apartats comptables (equip tècnic, equip artístic...).

PRESSUPOST ESTANDARD:

1. Guió i Música 5. Rodatge 9. Laboratori 2. Equip artístic 6. Maquinària i transports 10. Assegurances 3. Equip tècnic 7. Viatges, dietes i menjars 11. Despeses generals 4. Escenografia 8. Pel·lícula verge 12. Despeses d’explotació Dins del pressupost, existeix el que es coneix com benefici industrial:
La diferència entre el que paga la cadena de tv i el cost d’execució del programa. Quan s’arriba a un acord, el finançament és la cadena, per tant, aquesta assumeix el rol de producció (té els drets del programa i l’explotació comercial).
5) Elaboració del pla de finançament:-
Per recursos propis - Per recursos externs (coproducció, producció associada, subvencions, micromecenatge...)-
Altres (patrocinis i donacions, merchandising...).

15. FINESTRES TELEVISIVES

Sistema basat en l’explotació per assegurar el màxim rendiment econòmic a un producte audiovisual. Una pel·lícula primer s’estrenava al cinema, després al videoclub, per passar finalment a les teles de pagament. Amb aquest nou model de consum instantani i sense esperes, hi ha un canvi en la indústria enganxat als períodes d’exclusivitat de les finestres. 

TEMA 5 –

1. MUNTATGE:

organització de plans d’un discurs audiovisual. La seva funció principal és narrar històries. Una gravació es planifica en funció del muntatge en directe que es voldrà crear, per generar la proposta de ritme, que delimita el relat televisiu. El muntador té la capacitat de modificar la narració. Treballa amb el director o realitzador, amb unes regles pròpies de forma i estètica, de narració i d’equilibri.

Podem entendre el muntatge segons diferents criteris:

- Segons col·locació de plans i seqüències

 Edició lineal – Edició analògica:
-
Material: negatiu / cintes. - Suport: moviola - Accés no instantani al material audiovisual.

Edició no lineal – Edició digital:

Digitalització del material audiovisual: disc dur. - Suport: tecnologia informàtica - Accés instantani al material i a qualsevol seqüència.

- Segons el material amb què treballem

Edició online:

es treballa amb el material original, a la resolució i còdecs originals.

Edició offline:

es treballa amb el material transcodificat o proxies. Implica tornar al material original (online).

1.1 FLUX DE TREBALL DEL MUNTADOR1) Importar:

capturar (digitalitzar), ingesta, transferir...

2) Organització del material

Sincronitzar àudios, notes script, partes de càmera... Al disc dur.

3) Selecció de plans:

visionat, neteja, subclips, notes, categories...

4) Rough cut /

Primer tall (brut)

5) Fine cut:

ajustos i raccords, efectes...

6) Conformat:

el material editat se substitueix per l’etalonat, s’incorporen els últims efectes, la sonorització, i es prepara el màster.

2. REALITZACIÓ Mostrar una història a través de l’òptica de les càmeres. Treballa en dos àmbits: -

Discurs visual:

composició, elements de quadre, seqüència d’accions. -

Discurs sonor:

nivells, fonts, textures. Es construeix gràcies a 3 estrats que permeten delimitar plans, seqüencies i narracions: -
Posada en escena o Escenari o Vestuari i maquillatge o Il·luminació o Direcció d’actors o Tema o Motius -
Posada en quadreo Tipus de plans o Moviments de càmera o Angles i punts de vista
- Posada en sèrie o Ordre de plans o Durada o Talls i transicions o Ritme. 

3. DISSENY AUDIOVISUAL

Organitza de manera compacta la imatge d’un projecte o empresa audiovisual. Informa i explica de manera gràfica un fet, notícia... Gràcies a l’esquematització, la simbolització i la síntesi informativa. Es pot emprar amb finalitat persuasiva.

Haurà de proporcionar consistència als aquests elements:

• Identitat, estil i marca del canal • Definició dels identificadors base • Colors corporatius • Elements de continuïtat • Direcció d’art • Aplicacions fora de la continuïtat (patrocinis)

- Elements estètics

Separadors, retocs puntuals de pla.

- Elements informatius:

gràfics, títols, cairons. Els dissenyadors s’han basat en el concepte de sinestèsia (veure sons, sentir colors...) i en l’obra d’artistes com Wassily Kandinsky.CRÈDITS
Una persona molt coneguda del disseny gràfic és Saül Bass,que va treballar per cineastes com Otton Preminger, Stanley Kubrick, Robert Wise i, sobretot, Alfred Hitchcock. Després de Bass, apareix Kyle Cooper, un dels renovadors del gènere. Recull l’obra de Bass amb un toc personal.

GRÀFICS:

elements visuals que incorporem com a reforç a l’explicació informativa o narrativa. Entren pel mesclador. Poden ser: - Estàtics. - Dinàmics Dins dels gràfics, hi ha els títols i cairons, que poden ser de diferent manera:-

Títol estàndard:

nom + càrrec + identitat del programa.

- Títol creatiu

Nom + encàrrec + programa. - Títol multicairon (multipantalla, multifunció).

4. FORMES DE SINTONITZACIÓ: TDT (TV digital terrestre) TV digital via satèl·lit:

Tècnica de difusió de senyals de tv que transmet el senyal x ones hertzianes que es reben x mitjà d’antenes convencionals. Substitueix la senyal analògica en digital. • Espai de freqüències delimitat. • És necessari un receptor específic. • Anteriorment a l’augment de la velocitat d’Internet – opció molt popular de la televisió de pagament. • Cobertura estatal, nacional i local. • Cobertura continental i estatal.

TV digital per Internet (ADSL, fibra òptica...):

• Senyal de televisió digital transportada mitjançant paquets de dades. • Transmissió de senyal de TV mitjançant una connexió a Internet. • Concepte “Triple play”. • És necessari un receptor específic o una app mòbil. • Es transmeten pel mateix sistema serveis de veu (telèfon), entreteniment (TV) i accés a Internet. • Cobertura: principal escull.
4.1. PRIMER “DIVIDENDO DIGITAL”conjunt de freqüències que han quedat disponibles a la banda de freqüències tradicionalment utilitzades per a l’emissió de tv, gràcies a la migració de la tele analògica a digital. Permet a les operadores de telecomunicacions obrir servei 4G
. 4.2. SEGON “DIVIDENDO DIGITAL”: alliberació de freqüències ocupades per canals TDT per tal que es desplegui el 5G.

5. TIPOLOGIES DE TV A Internet 5.1. IPTV

Sistema de distribució de continguts audiovisuals per a la difusió de TV, víDeó sota demanda i altres serveis d’una xarxa IP (Internet Protocol Television).
S’acostuma a subministrar amb funcionalitats d’accés a Internet i serveis de veu (Triple Play).

5.2. OTT (Over The Top

Televisió en línia (o online) de pagament a què s’accedeix amb usuari i contrasenya (Netflix, HBO, Movistar+...).

6. SUBJECTES DEL MERCAT TELEVISIU

- Emissors - Receptors - Intermediaris: - Proveïdors

O Productores:
empreses audiovisuals que produeixen programes televisius per vendre’ls a les cadenes. Els seus clients són les tv. Poden: ▪ Explotar drets: Mediapro (TV3, TVE...) ▪ Crear continguts: El Terrat (MTV, Paramout, TV3). O Agències de notícies:
proveïdores de continguts de caràcter informatiu; donen informació internacional, nacional i gràfica a les teles. Tenen corresponsals per tot el món, que transmeten informació a la seva central, que l’edita i l’envia als seus clients el més ràpid possible. Les tv paguen una quota mensual a la seva agència. O Televisions:
▪ Cadenes públiques ▪ Cadenes privades

- Publicitaris:

agències de publicitat i marques. -

Distribuïdors

Agents de venda i infraestructures de telecomunicacions.

7. GRAELLA I FRANGES

La graella televisiva mostra les opcions d’oferta televisiva per franges d’emissió. Aquestes franges determinen el posicionament del programa en funció del seu target. Les diferents franges són: • Franja Despertador (7:30-9h):
Target adult i infantil. Formats informatius i d’entreteniment infantil.

• Franja Matinal (9-13h):

Target adult (població no activa) i (els caps de setmana) infantil. Magazines i serials. • Franja “accés” Sobretaula (13-15h):
Target adult (p. No activa) i jove. Entreteniment, magazines i serial.

• Franja Sobretaula (15-18h):

Target heterogeni. Informatius, ficció, entreteniment. • Franja Tarda (18-20h):
Target adult. Serials, magazines, talk shows. • Franja Access Prime Time (20-22h):
Target heterogeni. Magazines, serials, entreteniment. Existeix per l’alteració de franges, que han endarrerit el Prime Time.

• Franja Prime Time (22-24h):

Target heterogeni i familiar. Entreteniment.

• Franja Late-Night (24-2:30h):

Target jove i adult. Formats informatius i culturals de tall més transgressor

. • Franja Matinada (2:30-7:00h):

Formats de baix cost.

8. CONTROL D’AudíÈNCIES:

per recollir una mostra significativa de la població. És poc transparent i incert.
8.1. SHARE (quota de pantalla): percentatge de persones que estan mirant un programa determinat del total de persones que estan mirant la tv en el mateix moment. Estima el nombre d’espectadors que escullen aquell programa d’entre la resta d’oferta televisiva. Es mesura amb l’audímetre.

9. ESTRATÈGIES DE PROGRAMACIÓ• BLOCKING:

estratègia de programació vertical (per blocs), que busca programar formats de contingut similar per compactar Audíències.

• STRIPPING:

estratègia de programació horitzontal (per dies) que consisteix a programar un mateix producte a la mateixa hora per fidelitzar Audíència.

• HAMMOCK O HAMACA:

programar un producte nou o feble entre dos d’exitosos per arrossegar-ne l’Audíència.

• CONTRAPROGRAMACIÓ O STUNING:

programació per diferenciació (canvi de format o de targets) respecte a la competència per tal de desestabilitzar-la.