Itineraris formatius i biograficitat: una perspectiva transnacional

1- Els itineraris formatius són el resultat de la ubicació en l’espai social, transmés per l’habitus. Aquesta és una tesi de Pierre Bourdieu.

2- Podríem dir que… El concepte d’espais socials transnacionals és una manera de captar el fenomen del coneixement biogràfic.

3- El fenomen del progrés transnacional mitjançant l’educació exigeix repensar el nacionalisme metodològic.

4- Desxifrar els “excedents de sentit” del nostre saber biogràfic significa percebre la potencialitat de la nostra “vida no viscuda”.

5- Arnold i Nittel: No hi ha tecnologies pedagògiques o social technologies.

6- L’expressió “colònia ètnica” fou introduïda per l’Escola de Chicago de Sociologia.

7- La noció de “biograficitat” fou formulada per P. Alheit.

8- Un sinònim de “coaprenentatge” és Aprenentatge accidental.

9- En el seu repàs als debats educatius dels darrers 30 anys, Alheit distingeix tres models: socialització, individualització i biografia.

10- L’estudi del cas de Giselal K. permet concloure que La formació és una construcció biogràfica.

11- Els conceptes de “situacionalitat” corporal, lingüístic-mental, i personal per copsar la subjectivitat de la persona ha estat formulada per K. Holzkamp.

12- L’objectiu de la investigació educativa referida a la reconstrucció biogràfica és primàriament la formació de teoria.

13- El concepte “capital/aprenentatge narratiu” ha estat proposat per I. Goodson.

14- La capacitat d’autoreflexió biogràfica i l’aprenentatge biogràfic es poden descriure com a metacompetències.

15- Arnold i Nittel: Luhmann i Schorr no pogueren mantenir-se en definitiva en la seua teoria de la comunicació.

16- La “implanificabilitat estructural” i la “inseguretat biogràfica” resulten típiques dels cursos de vida de les dones.

17- El concepte d’aprenentatge primordial(primal learning) ha estat formulat per I. Goodson.

18- En proporcionar una narració de l’acció individual dintre d’una teoria de context fem la transició de narracions de vida a històries de vida.

19- Respecte de les decisions educatives, els “llocs de ruptura” han estat també anomenats punts d’articulació.

20- La pedagogia orientada biogràficament comença amb l’obra de Baacke i Schulze.

21- El principi de “saber participatiu” fou desenvolupat per Jean Lave.

22- Arnold i Nittel proposen incorporar la narrativa de l’aprenentatge al llarg de la vida a l’argumentació de Luhmann i Schorr.

23- Segons Dausien, les transicions en el curs de vida són percebudes cada vegada més com a demandes la superació de les quals exigeix un complex procés d’aprenentatge biogràfic.

24- La tendència a la individualització dels itineraris formatius es recolza en l’èxit creixent dels plantejaments de la psicologia cognitivista.

25- Segons la vella tradició europea (Kant, Hegel, Humboldt), la teoria de la professió de les ciències de l’educació pren com a base una noció emfàtica de autonomia.

26- Les persones transnacionals desenvolupen identitats fluïdes i múltiples.

27- El concepte “interconnexió cultural” ha estat proposat per Ong.

28- “En el curs de la modernitat, els individus es converteixen cada vegada més en centres d’accions i decisions”: Aquesta tesi ha estat formulada per Beck i Beck-Gernsheim.

29- El principi didàctic “menys educació, més reflexió” ha estat defensat per H. Behrens-Cobet.

30- La crítica a la concepció del curt-circuit ensenyament-aprenentatge fou proposada per K. Holzcamp.

31- El fet que només podem tenir allò social de manera autoreferencial s’anomenaria Biograficitat d’allò social.

32- La idea de desenvolupar la complexitat de les decisions educatives significa que això només és possible amb la forma de reconstruccions de cas.

33- Sobre l’índole processual del desenvolupament de la identitat reclamà l’atenció George H. Mead.

34- L’entrecreuament de perspectives pedagògiques és una proposta de R. Arnold.

35- “La discussió teòrica sobre socialització en el curs de la vida a penes si ha abandonat el punt en el que estava en 1980” és una afirmació de M. Kohli.

36- L’avaluació normalitzada del rendiment carrega la culpa del aprenentatge insuficient sobre els participants, als quals s’atribueix insuficient motivació o talent. Això és criticat per K. Holzkamp.

37- Podríem vincular el cas d’Atenea amb la noció de transnacionalitat.

38- El canvi del paradigma de la mediació al paradigma de l’apropiació, segons la terminologia de Kade, ha estat afavorit pels plantejaments biogràfics.

39- En les narracions de vida dels mestres d’avui, la trajectòria normal és la d’uns tècnics que segueixen les directrius del govern i ensenyen un pla d’estudis que està prescrit pels governs o els departaments d’educació. Aquesta frase pertany a Ivor Goodson.

40- Katharina Ley i Ulrich Beck parlaren de la conversió d’una biografia normal en una biografia d’elecció.

41- La idea de desenvolupar la complexitat de les decisions educatives significa que això només és possible amb la forma de reconstruccions de cas.

42- La premissa “els itineraris formatius deixen emprempta en el curs de la vida” fou formulada per Luhmann, com recorden Arnold i Nittel.

43- La noció “formació recuperada” fou formulada per B. Dausien.

44- L’autèntic mode de preguntar de l’aprenentatge són les “Information-seeking qüestions”, segons afirma K. Holzkamp.

45- El concepte d’identitat narrativa pot superar el model unilateral d’una cosa autoidèntica.

46- Les tesis de Bourdieu han estat criticades per la seua metodologia i per la seua inclinació al determinisme.

47- El projecte Learning Lives ha estat desenvolupat per I. Goodson.

48- Allò que s’anomena “commuting phenomenon” ha estat estudiat en la investigació sobre la migració.

49- Per a la teoria de la biograficitat, els contextos socials se presenten com formables i configurables.

50- L’aprenentatge que es desenvolupa en l’elaboració i el manteniment continu d’una narrativa de vida o d’un projecte d’identitat es pot anomenar aprenentatge primordial.

51- En el fenòmen biografia s’integren els dos aspectes d’estructura i acció, segons considera Alheit.

52- Problemes de reflexió en el sistema educatiu és un llibre de Luhmann i Schorr.

53- Com a categories heurístiques d’un accés al pensament i a l’acció subjectius, cal diferenciar de manera precisa temporalitat, construcció reflexiva de sentit i socialitat.

54- Podríem caracteritzar les biografies com “els llocs” dels espais transnacionals, segons Apitzsch.