Itinerari amorós de Joan Salvat Papasseit

El llibre de la Rosa als llavis

Escrit en el 1923 per Joan Salvat Papasseit.

Seré a ta cambra, amiga

En aquest itinerari amorós venim de la collita de pètals, que són els fets que han passat abans de fer l’acte sexual. Estem en un moment en el qual el poeta s’imagina a una habitació amb la noia.

El poeta ens explica que ell ja no serà mestre d’amor, es convertirà en Cupidell, el déu de l’amor. És representat per un nen per la paraula entremaliat, amb un arc i unes fletxes. Cupidell diu que obrirà la porta i la tancarà, fent referència al fet que sigui en secret, sense que ningú ho sàpiga. Per acabar, l’últim vers que diu “Tu ets temerosa i no et deixaré cridar” es refereix a la primera vegada de la dona i que ell la tranquil·litzarà, ja que és el déu de l’amor i té experiència.

En el poema presenta influències del cristianisme pel “Tu i Ell” en majúscules, fent-nos saber que són déus. També hi ha clàssics per Cupidell que és un déu grecoromà. Per acabar, veiem avantguardes pel trencament del poema.

Mestre d’amor

En aquest itinerari amorós venim d’un punt on encara no hi ha hagut contacte entre els protagonistes i estem en el seu acostament.

Quant al contingut, podem veure que la noia fa d’aprenenta els jocs de l’amor i segueix les passes del seu estimat que li fa de mestre. El poeta ens fa entendre que no li cal guia perquè expressa molt bé el seu coneixement a l'hora de l’apropament eròtic, encara que, no es desenvolupi totalment aquest petó desitjat. En el poema “Sota el meu llavi el seu”, es detalla com els amants arriben al contacte físic.

L'última estrofa conclou satisfactòriament dient que qui sap estimar tan bé, pot ser mestre d'amor, ja que ha guanyat molt en la seva vida i en pot treure profit d'això.

Mentre a la roba s’eixamora

En aquest itinerari amorós entrem a la collita de pètals, on els protagonistes començaran a tenir contacte però sense arribar a copular.

Quant a contingut, el poeta ens trasllada a un locus amoenus on s'imagina estirat sota un pomer amb la noia. En el poema també ens diu que és una persona dòcil (manyaga). En el vers “Ai, que et quedava senyal i tot l’autor fa referència a un joc sexual i el desig de marcar a la seva estimada mossegant.

Sota el meu llavi el seu

En aquest itinerari amorós venim de ser mestre d’amor on el poeta està en un loc utòpic amb la dona. Estem en un punt on l’home s’imagina ensenyant a la dona a besar.

Quant a contingut en el vers “sota el meu llavi el seu” demostren una relació desigual entre els personatges. En aquest poema també ens expliquen com hauria de ser la dona, pura. En el vers “l’ombra corba incitant de l’esguard” l’ombra és corba, ja que la dona ha de tenir pits, cul i cintura i incitant a l’esguard podem entendre que l’incita a mirar, perquè en aquella època només veient un turmell s’excitaven. Mentre pensa en la dona es va excitant com per exemple en el seu perfum en el seu pit. També ens presenten un element floral com el perfum de magnòlia.

I el vent deixava

En aquest itinerari amorós venim d’un punt on encara no hi ha hagut contacte entre els protagonistes i estem en el seu acostament.

Quant a contingut el poeta ens fa un incís dins la relació amorosa. Ens mostra relacions entre l’estimada i la naturalesa que serveixen per constatar la bellesa de la dona. Tenim un exemple en neu rosa fent referència a la bellesa d’aquella època, la pulcritud.

Si la despullava

En aquest itinerari amorós venim de la collita de pètals i estem en la collita de fruits, que vol dir la relació sexual entre l’home i la dona.

Quant a contingut el poema explica el desig d’un home de poder gaudir del cos de la dona que estima, de com l’exita. Descriu com la va despullant, de dalt a baix. Hi ha dues metàfores, la primera al segon i tercer vers de la segona estrofa quan diu “mel rosada i fresca la sina després” i la segona al quart i al cinquè vers de la mateixa estrofa quan diu “al mig de la toia clavellets vermells” fent referència al sexe femení.

Deixaré la ciutat

Forma part de la primera etapa de la història d’amor que explica, on l’objectiu del poeta és vincular-se a una aventura amorosa fora de la ciutat.

Durant aquesta etapa, el poeta és mestre d’amor, mentre que l’estimada és l’aprenent. Ens mostra l’abandonament momentani de tot allò relacionat amb la ciutat. El poeta anunciant la seva escapada de la ciutat, enumera una sèrie d’elements innovadors relacionats amb la ciutat com la barca, el Port, el voltàmetre, l’autòmnibus i l’avió, els quals el distreuen de l’amor que sent.

“L’avió”, ja que compara l’invent de l’avió com l’ocell més maco que viatja pel cel donant-li així el toc futurista, ja que incorpora la modernitat a través del culte a la màquina i a la velocitat; i a l’última plaer i sensualitat: “minyó” i “maliciós”.

El poema “deixaré la ciutat que em distreu de l’amor” dona a entendre que la pròpia ciutat com a persona el distreu de l’amor intens que vol sentir amb la seva estimada, i és per aquest fet bàsicament que marxa a la natura per a poder gaudir de la seva relació clandestina en un lloc d’harmonia.