Islam Popular: Text, Simbolisme i Pràctiques Religioses

La religió, del llatí religare, significa 'lligar el món humà amb el món diví'. No tothom té el mateix concepte de religió. Hi ha diversos sistemes simbòlics, tots ells oferint explicacions sobre:

1. Cosmogonia: explicacions de l’origen de l’univers i la humanitat.
2. Cosmologia: explicacions de l’ordre de l’univers i la societat.
3. Escatologia: explicacions de la mort i el “més enllà”.
4. Explicacions del mal, la malaltia, etc.
5. Explicació de la relació entre humans i no humans: morts, esperits, divinitats, etc.

Aquests sistemes fomenten la creació de vincles comunitaris i s'articulen a partir de rituals performatius, establint una relació entre ordres simbòlics i relacions polítiques.

Conceptes Bàsics en el Simbolisme Religiós

Màgia:

Procediment utilitzat per un especialista destinat a aconseguir el control de poders i forces no humanes.

Bruixeria:

Poder atribuït a parts del cos de persones que, de manera conscient o inconscient, poden provocar malalties o mala sort.

Possessió:

Entrada d’una entitat no humana en el cos humà.

Xamanisme:

Relació de persones amb entitats no humanes, establint comunicacions per diverses vies (ritualitzades, per superar afeccions, etc.).

Culte de possessió:

Invocació de la possessió a través d’un ritual col·lectiu. No s’intenta expulsar l’esperit (exorcisme), sinó que es vol satisfer (adorcisme). Està jerarquitzat i el ball és l’aspecte central del ritual. Aquests cultes són com una teràpia de grup, un fet psicològicament positiu.

Islam: El Poder del Text i la Pràctica

Existeix una relació complexa entre norma i pràctica en l'Islam. Els musulmans creuen que el que fan és correcte, encara que la pràctica no s’adeqüi sempre a les normes escrites de l’Islam. Hi ha un gran prestigi de la norma.

El Hadith són els dits i fets del profeta Mahoma. Són un conjunt de textos fora de l’Alcorà, que funcionen com llistats de coses permeses i no permeses.

Pilars de l’Ortopraxi de l’Islam

Els cinc pilars fonamentals de la pràctica islàmica són:

• Declaració de fe: shahada.
• Cinc oracions diàries: salat.
• Dejuni al mes de Ramadà: sawn.
• Almoina (impost): zaqat.
• Peregrinació a la Meca: hajj.

Els que també creuen en sants i participen en confraries es consideren 100% musulmans. Aquesta barreja de creences dona lloc a l’Islam popular.

Els Ulemes són persones formades en la fe islàmica. Fan una lectura dels textos islàmics adaptada als canvis socials. N’hi ha que legitimen el poder islàmic (la gran majoria), i n’hi ha d’altres que són crítics o que estan al marge del poder hegemònic. Existeixen també ulemes mediàtics.

Sants, Xorfa i Confraries en l'Islam Popular

El paradigma clàssic (colonial) diferenciava entre un Islam formal i un Islam marabútic (amb culte als sants, etc.). No obstant això, hi ha una gran mescla de rituals i una gran varietat de creences.

Culte als Sants

La Ziyara és la visita a la tomba o santuari d'un sant. És un espai ritual on es realitzen exvots i sacrificis, un intercanvi per rebre la Baraka (benedicció) del sant. Hi ha una major presència de dones, amb demandes de fertilitat i com a espai de trobada. També hi ha un aspecte de negoci, ja que els descendents dels sants es queden els sacrificis fets.

Confraries (Turuq)

Les confraries (turuq) provenen de la tradició sufí, d’origen místic. Les seves lògiques de constitució inclouen cadenes místiques, delegacions i fissions. Aquesta institució es crea per mantenir l’organització. Els rituals d’iniciació, com la relació mestre-deixeble, es mantenen més enllà del ritual inicial.

La Tariqa com a Organització

La Tariqa, com a organització, es veu influenciada per factors econòmics i polítics. Pot arribar a ser una xarxa social molt extensa.

Elements Rituals de les Confraries

Els elements rituals inclouen reunions setmanals, peregrinacions, trobades anuals, etc.

Hi ha una gran varietat de confraries, amb diferents trajectòries sociopolítiques i rituals, i també de cadenes místiques. Malgrat això, totes les confraries tenen semblances estructurals.