L'Islam: Orígens, Expansió i Civilització

Naixement de l'Islam

Mahoma va néixer pels volts de l'any 570 a la Meca, a l'oest de la Península Aràbiga. Pertanyia a una família de comerciants. Segons la fe islàmica, l'any 610, quan Mahoma tenia 40 anys, va sentir la crida de Déu. La fugida de la Meca a Medina de Mahoma el 622 és coneguda com a Hègira, i és l'esdeveniment que marca l'inici del calendari musulmà. El 8 de juny del 632, Mahoma va morir, i va deixar com a llegat una religió consolidada i bona part de la Península Aràbiga unificada.

Expansió de l'Islam

El Califat Ortodox (632-661)

S'anomena Califat Ortodox o Califat Perfecte al període de 30 anys que va iniciar-se amb la mort de Mahoma (632), durant els quals els seus familiars i amics de Medina van assumir el títol de califes. El califa era el cap de la comunitat i tenia certa autoritat religiosa. Aprofitant la debilitat dels imperis Persa i Bizantí, el Califat Ortodox va annexionar gairebé la totalitat dels seus territoris.

CIÈNCIES SOCIALS 2n | Capítol 7 | Versió impresa L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM | 160

La Dinastia Omeia (661-750)

L'any 661 es va establir la Dinastia Omeia i la capital va passar de Medina a Damasc. La cultura grecollatina va arribar fins a la Dinastia Omeia a través dels bizantins, i en va arribar a modificar l'administració, la cultura i l'art dels primers califes. Les conquestes dels omeies van arribar fins a la Península Ibèrica. L'any 711 travessaren l'estret de Gibraltar.

La Dinastia Abbàssida (750-1258)

La Dinastia Abbàssida va situar la capital a Bagdad. Els califes abbàssides es consideraven hereus tant de la tradició islàmica com de la persa. Concretament, es veien com els hereus de l'Imperi Sassànida. La Dinastia Abbàssida, que va estendre el seu domini durant uns 500 anys, va suposar una època d'esplendor cultural. Quan l'Imperi Abbàssida va desaparèixer, l'islam ja havia estès la seva influència arreu, i la Península Aràbiga ja no era l'única regió musulmana del món.

Societat Islàmica

Organització Política i Administrativa

• El califa: era el cap de la comunitat i tenia certa autoritat religiosa.
• El visir: el visir feia d'ajudant del califa. Habitualment, el visir realitzava les tasques administratives del califa, ja que feia tant de conseller com de representant.
• Mawalis: eren musulmans no àrabs que treballaven com a funcionaris.

Organització Social

• La societat islàmica es podia dividir en tres grups principals:
• La noblesa: tenia el poder econòmic, polític i administratiu. La gran majoria eren famílies de governants o grans terratinents i, normalment, eren d'origen àrab.
• Comerciants, artesans amb taller propi, petits propietaris i funcionaris.
• Petits venedors ambulants, artesans sense taller i camperols sense propietat: era el grup més nombrós.

Vida Quotidiana i Ciutats

Vida Quotidiana

• L'obligació de la dona era tenir cura dels fills i de la llar, així com estar a disposició del marit.
• L'home havia de mantenir l'esposa. L'home musulmà podia tenir diferents fills amb diverses dones, lliures o esclaves. El fill passava a formar part de la família paterna.
• La barreja de cultures va donar lloc a una cuina molt variada, ja que reunia influències àrabs, bizantines, berbers, jueves i cristianes.
• La higiene i l'aspecte personal eren una part molt important en la vida dels musulmans.

Les Ciutats

• La ciutat estava dividida en tres parts: l'alcàsser, la medina i el raval:
• L'alcàsser: era el centre polític de la ciutat.
• La medina: era on es concentrava la vida religiosa. Hi havia els edificis més importants i la mesquita principal.
• El raval: hi havia les cases de la població més pobra, el mercat (anomenat basar o soc) i els tallers.

Economia

• L'economia de les ciutats estava basada en el comerç i l'artesania.
• Els àrabs van arribar a tenir el control de les rutes terrestres del nord d'Àfrica i les del centre i oest d'Àsia.

Ciència i Art Islàmic

Ciència Islàmica

• En la seva expansió, els musulmans es van trobar amb un gran nombre de textos clàssics i en van fomentar la lectura i traducció. El coneixement dels clàssics, fossin perses, hindús, grecs o llatins, va impulsar el progrés de la ciència àrab, convertint-la en la més brillant de la seva època.
• Les traduccions àrabs van permetre que moltes obres clàssiques perduressin i, més tard, poguessin ser conegudes a Occident.
• La ciència àrab va realitzar grans aportacions en disciplines com les matemàtiques, l'astronomia, la medicina o la filosofia.

Art Islàmic

Arquitectura

• La principal construcció islàmica és la mesquita, el lloc on es duu a terme l'oració. No hi havia una tipologia clara de mesquita. Cada regió va construir les mesquites seguint la seva pròpia tradició arquitectònica.
• La decoració interior era molt rica, sense gairebé cap espai lliure. Malgrat l'abundància de decoracions, no hi ha cap representació figurativa.
• En la construcció de les mesquites s'utilitzaven materials perdurables, com el maó o la ceràmica vidriada.
• Els arcs característics de l'arquitectura islàmica són els de ferradura, els apuntats i els lobulats.

Música

• L'instrument més important i més utilitzat va ser el llaüt, un instrument de corda en forma de pera.
• El període abbàssida, gràcies a la influència de la cultura persa, va ser l'època més brillant de la música islàmica.

Literatura

• L'expansió de la religió musulmana va comportar, també, la difusió de l'obra literària més important de l'islam: l'Alcorà.
• Es van recopilar poemes i llegendes que servien per explicar i aclarir els passatges més complicats de l'Alcorà.
• La literatura islàmica també va cultivar altres gèneres, com la poesia de temàtica amorosa o el Maqama, un gènere en prosa rimada on s'expliquen una sèrie d'anècdotes independents, però que sempre tenen el mateix protagonista.