Islam, Francs i Imperis a l'Alta Edat Mitjana

Cultura i Arquitectura Islàmica

Arquitectura Religiosa i Civil

L'arquitectura islàmica és bàsicament religiosa i el temple, anomenat mesquita, n'és l'element central. La Mesquita Blava d'Istanbul i les mesquites de Còrdova i Jerusalem són exemples de renom. Els àrabs també van donar un gran impuls a l'arquitectura civil, com es pot veure en palaus com l'Alhambra de Granada, hospitals, mercats i madrasses.

Representació Artística

No és permesa la representació d'Al·là, i la pintura figurativa es reserva a les miniatures incloses en els textos sagrats.

Regnes i Imperis Europeus Medievals

El Regne dels Francs

Els francs van ser el poble germànic que va crear el regne més poderós d'Europa al principi de l'edat mitjana, primer sota la dinastia merovíngia i, després, la carolíngia. El regne dels francs comprenia territoris amb població d'origen germànic i territoris de població majoritàriament llatina.

L'Imperi Carolingi

Pipí el Breu, el primer rei carolingi, va sotmetre la Gàl·lia i va cedir al papa els territoris de la Itàlia central. Carlemany va crear l'Imperi Carolingi, sotmetent els saxons, els longobards i altres pobles germànics amb la finalitat de restaurar l'Imperi Romà d'Occident. El papa Lleó III el va coronar emperador l'any 800. L'Imperi Carolingi, però, va entrar en decadència un cop mort Carlemany.

El Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic es va constituir a la segona meitat del segle X als territoris germànics de l'Europa central. Otó I el Gran, rei dels saxons, va fundar l'Imperi i va ser coronat emperador pel papa Joan XII l'any 962. El Sacre Imperi comprenia els regnes de Germània i Itàlia, entre d'altres. Els emperadors germànics es consideraven continuadors de l'Imperi Carolingi i el seu objectiu, com el dels carolingis, consistia a restablir l'Imperi Romà d'Occident.

Orígens i Expansió de l'Islam

Naixement de l'Islam

Els àrabs eren un poble nòmada de pastors i comerciants originaris de la península d'Aràbia. Al segle VII hi va sorgir l'islam, la religió predicada pel profeta Mahoma. Els practicants de l'islam s'anomenen musulmans i basen la seva fe religiosa en la paraula d'Al·là, recollida en un llibre sagrat, l'Alcorà. La Sunna és el llibre que aplega els fets de la vida de Mahoma i també és considerat sagrat per la majoria dels musulmans, els anomenats sunnites. En canvi, els xiïtes admeten un únic llibre sagrat: l'Alcorà.

Expansió Musulmana i Califats

Després de la mort de Mahoma, els musulmans van conquerir molts territoris, fins a crear una civilització (des de la península Ibèrica fins a l'Índia). Els Omeies, membres de la primera dinastia àrab que va governar els musulmans, van establir la capital del califat a Damasc. L'any 750, els Abbàssides van enderrocar-los i van traslladar la capital a Bagdad. A partir del segle IX, el califat de Bagdad va començar a fraccionar-se: els califes van perdre part del poder polític, que va passar a les mans dels visirs i dels emirs. La darrera dinastia abbàssida va ser destronada pels mongols l'any 1258.

Al-Àndalus i la Conquesta Musulmana

Conquesta de la Península Ibèrica

Un petit exèrcit d'àrabs i berbers musulmans va desembarcar al sud de la península Ibèrica l'any 711. Aquest exèrcit s'hi va trobar un regne, el dels visigots, que no va oposar gaire resistència a la incursió. Els visigots estaven dividits, i la majoria de la població, d'origen hispanoromà, va veure en els nouvinguts una oportunitat per a alliberar-se de l'opressió visigoda. Roderic, el rei dels visigots, va ser derrotat en la batalla de Guadalete. Els àrabs van anomenar al-Àndalus la península Ibèrica. Durant l'edat mitjana, al-Àndalus va esdevenir una gran potència cultural i econòmica dins l'Europa occidental.

Fre a l'Expansió a Europa

Els àrabs van continuar avançant dins la Gàl·lia, però l'any 732, els francs, comandats per Carles Martell, els van derrotar en la batalla de Poitiers. Els àrabs van haver de posar fi a la seva expansió cap al nord. El poder visigot va desaparèixer, i la península Ibèrica i la regió de la Septimània van restar sota el domini dels Omeies. L'any 759 Pipí el Breu, rei dels francs, va reconquerir la Septimània.