Isabel de Villena, Humanisme i Renaixement a la Corona d'Aragó

Isabel de Villena

Va néixer a València el 1430 i va morir el 1490. Una de les seves obres més conegudes és Vita Christi; va ser escrit en un català molt acurat, amb molta vivesa i plasticitat, amb tocs de realisme i amb un fort sentit emotiu. Es destaquen sobretot els episodis evangèlics i cal dir que és la figura femenina més important de la literatura catalana medieval i es pot considerar la primera dona que va escriure en català.

Una Nova Mentalitat: L'Humanisme

Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d'una etapa de la història (l'Edat Mitjana), i comença l'Edat Moderna en què es tracta de l'Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement. El teocentrisme que va dirigir la mentalitat de l'Edat Mitjana va quedant arraconat per una nova manera d'enfrontar-se al món i d'entendre'l: l'antropocentrisme, que col·loca l'ésser humà, posseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses, perquè és l'únic ésser de la creació capaç de pensar, de reflexionar sobre ell mateix i sobre el món on viu.

La Burgesia i les Ciutats Estat

Una nova classe social prengué les regnes del món: la burgesia. Aquesta classe imposà els seus gustos i les seves inquietuds i, també, el seu racionalisme. Es dóna una estructura sociopolítica excepcional: les ciutats Estat. Gràcies al comerç amb Orient, potenciat per les croades, les ciutats italianes es feren poderoses i generaren un sistema bancari nou, capdavanter, basat en una mena de competència lliure que ja quedava molt lluny de l'organització econòmica medieval, fonamentada en els gremis.

El Trecento Italià

Aquest canvi de mentalitat, emparat i impulsat per una classe burgesa cada cop més poderosa, cristal·litzà a Itàlia al segle XIV (Trecento) on estudiaven grec i llatí, i escriuen amb la funció primordial de crear bellesa. La literatura comença a ser considerada una realitat artística i amb un valor immens. La invenció de la impremta es va anar expandint per tot Europa i que va tenir la gran eclosió en el moviment que va rebre el nom de Renaixement.

El Dolce Stil Nuovo

Dante va batejar aquesta nova manera de concebre la creació poètica amb el qualificatiu de dolce stil nuovo, aplegant sota aquest vel tots els autors que feien poesia apartant-se de l'estil trobadoresc. Abandona la visió feudal de la dama, els autors italians del Trecento introduïren el concepte de la donna angelicata, que interpreta la bellesa de l'estimada com a símbol d'elevació espiritual. Es destaca l'autor Francesc Petraca.

Dante Alighieri (1265-1321)

Va convertir la figura de Beatriu en l'eix central de la seva obra. El conjunt de la seva producció literària es pot dividir en tres apartats: l'obra poètica (Vita nuova), l'obra doctrinal (Divina Comèdia)

Francesco Petraca (1304-1374)

L'any 1327 es va enamorar d'una noia i aquesta noia va ser la font de la seva inspiració. Aquest fet inaugura la poesia intimista: la melancolia. Era un home d'una cultura molt vasta, va escriure totes les seves obres en llatí, excepte les poesies amoroses, aplegades en el Cançoner.

Giovanni Boccaccio (1313-1375)

Va escriure obres en italià i en llatí sense cap finalitat ideològica. Gràcies a ell la prosa italiana adquirí un alt nivell artístic. La seva gran obra en italià és Decameron, un recull de cent contes de temàtica amorosa que va tenir influència en totes les literatures. La seva darrera obra italiana, Il Corbaccio, és una sàtira contra una vídua que s'havia burlat de l'amor de l'autor i constitueix una diatriba (crítica) contra les dones.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Al final del segle XIV, l'Humanisme a la Corona d'Aragó és un fet que només es pot explicar pels estrets contactes polítics amb Itàlia i, també, per l'estreta relació establerta amb la cort papal d'Avinyó. La influència dels autors italians sobre les nostres lletres es manifesta només en el camp de la prosa; la poesia encara seguia els models trobadorescos. Durant el regnat de Pere el Ceremoniós començaren a fer-se traduccions i el rei mateix cedí la seva biblioteca personal al monestir de Poblet.