IPC i Eurosistema: Funcions, Objectius i Polítiques Monetàries

IPC (Índex de Preus al Consum)

Estudia com han variat els preus dels principals productes que es consumeixen en un país.

Elaboració de l'IPC

L'INE és qui elabora l'IPC.

Eurosistema

Es divideix en Bancs Centrals dels països amb Euro i BCE, l'objectiu d'aquest últim és mantenir l'estabilitat de preus.

Funcions del Eurosistema

• Emetre tots els bitllets i monedes en la zona euro
• Gestionar les monedes estrangeres (dòlars, lliures, etc.)
• Garantir el bon funcionament del sistema de pagaments
• Elaborar estadístiques
• Dur a terme la política monetària única

Política Monetària

Decisions preses pel BCE que afecten a:

• Tipus d'interès (preu del diner)
• Oferta monetària (quantitat de diner en circulació)

Política Monetària Expansiva

Objectiu: Creixement – Augment de la despesa

Mesures: Augmenta l'Oferta monetària (diners en circulació) Disminueix el preu del diner (tipus d'interès)

Efectes positius:
- Augmenta el Consum i la inversió
- Augment de l'ocupació
- Augment de la producció

Efecte negatiu: Inflació (augment de preus)

S'ha utilitzat en èpoques de crisi per a reactivar l'economia.

Política Monetària Contractiva o Restrictiva

Objectiu: Reducció de la despesa / Baixar els preus

Mesures: Disminueix ’Oferta monetària (diners en circulació) augmenta el preu del diner (tipus d’interès)

Efectes negatius:
- Disminució del Consum i la inversió - Disminució de l’ocupació - Disminució de la producció

Efecte positius: menor Inflació

Grècia: Allò q caracteritza als humans és el logos (raó i paraula). Actitud racional i atenta d la composició objectiva del món. 3 elements:

1.Centralitat d l'ànima: "L'home és l'ànima i el seu cos la seva presó". "Coneix-te a tu mateix".

Plató: 3 funcions d l'ànima virtut: -racional(la raó):saviesa, -irascible (cor, voluntat):coratge, -combustible (desig o passió):moderació.

Aristòtil: a cada ésser l'atribueix un ànima: -vegetativa: nutrició-reproducció(plantes), -sensativa: sensativa-motriu (animals), -racional: existència teòrica,contemplativa(humans).

2.Centralitat d la Polis: "L'home és un animal racional, social i polític". El pensament està ubicat a la Polis. -Impotència d la comunitat pel desenvolupament d la individualitat. -La capacitat humana per controlar la pròpia vida era la condició d possibilitat per una vida social plaent en comú.

3. Moderació com a norma de vida: Per un grec el perill més gran per la convivència és on la ciutat és la desmesura. Opta pel punt mig com a forma de virtut,és la millor manera d viure feliç a la Polis.

Cristianisme: Primera religió universalista d'Occident (tots els humans són fills d'un mateix déu). 3 caract: -Legitima la idea d igualtat: un mateix pare celestial. -Desenvolupa la idea de dignitat humana. -Proposa una nova concepció del temps dins la qual té sentit el “progrés”;

Modernitat: s.XVII: que les respostes siguin fruit d la raó universal i necessàries. Idees bàsiques: -La idea de progrés vinculada a la tècnica dels humans. Els humans progressem i tenim dret  a un progrés infinit no només des del punt d vista material sinó tb en dignitat i ciència i la tècnica. Aquest concepte entra en crisi en la 2GM amb l'utilització d les bombes atòmiques.  -L'autonomia moral. Cada pers ha d ser lliure i responsable d'ell mateix sense subordinar la seva llibertat a cap religió, superioritat, etc. L'autonomia moral és el formament dels drets humans universal i la conseq d la llibertat política. -L'extensió d la societat de masses. El subjecte moral és autònom, però el social està constituït per "masses", grans grups socials urbans que actuen, consumeixen, s'emocionen i treballen col·lectivament. -L'extensió moderna. Espai d vida de milions d'individus que no sempre actuen de forma natural i ecològica. 

La tesi bàsica del transhumanisme és que ens estem acostant a un moment que la ciència i la tecnologia faran possible la creació d’un humà que ja no estarà condemnat a l’envelliment (ni fins i tot la mort) i que tindrà capacitats físiques i psíquiques superiors. El transhumanisme és una forma de cientisme: considera que el progrés tecnològic porta a un canvi radical de la naturalesa humana, transformada tecnològicament. Tècnicament les paraules transhumanisme i posthumanisme impliquen un petit matís diferencial, tot i que sovint s’utilitzen com a sinònims. Transhumans són humans millorats amb eines biotecnològiques i informàtiques. Els posthumans eventualment hauran abandonat l’estat humà mitjançant un procés de transició, de millora i canvi de la natura humana.

Els anomenats filòsofs de la sospita són Marx, Nietzsche i Freud. Tots tres sosp0itaven que darrera l’aparença superficial hi havia una realitat més profunda. Marx sospitava que darrera la superestructura hi havia la infraestructura. Nietzsche sospitava que darrera la voluntat de veritat hi havia la voluntat de poder. Freud sospitava que darrera el conscient hi ha l’inconscient.