Inundacions, sequera i energies renovables a Catalunya: causes i prevenció

Energia i transició energètica a Catalunya

En canvi, les energies no renovables continuen sent importants. Les centrals nuclears, que funcionen amb urani, es troben a Ascó I i II (Ribera d’Ebre) i a Vandellòs II (Baix Camp). Pel que fa al petroli i al gas natural, Catalunya en produeix molt poc i ha de importar-ne, utilitzant-los principalment per al transport i la indústria.

Per això, la transició energètica és clau: el procés busca passar d’un model basat en combustibles fòssils i nuclears a un model més sostenible basat en energies renovables i autoconsum. Els seus objectius són reduir les emissions i la contaminació, crear un model energètic més just i proper i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. Les energies renovables van en aquesta direcció perquè permeten produir energia localment, reduir l’impacte ambiental, disminuir la dependència d’importacions i aprofitar recursos naturals abundants com el sol, el vent i l’aigua.

Risc natural: perill, exposició i vulnerabilitat

Un risc natural depèn de tres factors principals.

El primer és la perillositat, que fa referència a la intensitat i la freqüència del fenomen natural, com pluges torrencials, avingudes o sequeres.

El segon és l’exposició, és a dir, els elements que poden patir els efectes del fenomen, com persones, habitatges, infraestructures o cultius.

El tercer és la vulnerabilitat, que indica com de dèbil és una zona davant del fenomen. Aquesta depèn de diversos factors:

• Físics: per exemple, la qualitat de les construccions.
• Socials: informació i preparació de la població.
• Econòmiques: recursos disponibles per prevenir o reparar els danys.
• Ambientals: estat de la vegetació i dels ecosistemes.

Riscos per regions: Catalunya i altres zones

Catalunya i el Llevant tenen un clima mediterrani amb pluges intenses i tempestes a l’estiu i la tardor, que poden provocar inundacions. Altres zones amb riscos destacats són:

• Pirineus: les muntanyes acumulen grans quantitats de neu a l’hivern i plou de forma abundant, provocant nevades i avingudes.
• Andalusia oriental: combina pluges intenses en èpoques concretes amb activitat sísmica, ja que és una zona propera al contacte entre plaques tectòniques.
• Ebre: el riu Ebre pot desbordar-se amb pluges intenses; la zona pateix vent fort, sobretot a la desembocadura i a les Terres de l’Ebre.
• Canàries: les illes reben temporals atlàntics i tenen volcans actius, cosa que genera riscos volcànics i climàtics.
• Nord (Cantàbric): la combinació de muntanya i mar provoca nevades a l’hivern, tempestes i avingudes per la pluja abundant.

Inundacions a Catalunya: causes i zones de risc

A Catalunya, les inundacions són un dels riscos naturals més importants, sobretot a la tardor, i es deuen a la combinació de tres factors principals. El primer és el clima mediterrani, amb estius molt secs que deixen el sòl dur i poc absorbent, i tardors amb pluges molt intenses i sobtades, com les conegudes llevantades o la DANA, que provoquen precipitacions molt fortes en zones concretes. El segon factor són els rius mediterranis, que tenen cursos curts i pendent pronunciada, de manera que reaccionen molt ràpidament a les pluges, generant crescudes explosives i desbordaments freqüents. Finalment, hi ha la ocupació humana, ja que moltes construccions es troben en zones de risc, com planes al·luvials, cons de dejecció o rieres; així, quan plou molt, l’aigua recupera el seu espai natural i provoca inundacions a urbanitzacions i camps.

El mapa mostra el risc d’inundació a Catalunya amb tres colors: vermell per al risc alt, taronja per al risc mitjà i groc per al risc baix. Les zones amb risc alt (en vermell) coincideixen sobretot amb planes al·luvials, com les del delta del Llobregat, Ter, Segre i Ebre, amb les rieres del Maresme, el Vallès Occidental i Oriental, les comarques de Girona i l’Empordà, Tarragona i el Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf, així com amb zones de muntanya amb cons de dejecció al Pirineu i Prepirineu.

El risc és més alt en aquestes zones perquè acostumen a ser planes, molt urbanitzades i amb rius o rieres de resposta molt ràpida, cosa que fa que les crescudes siguin més violentes.

Frase clau per a l’examen: “El 15% del sòl urbanitzat de Catalunya es troba en zones inundables.”

Prevenció d'inundacions: mesures estructurals i no estructurals

Les mesures de prevenció d’inundacions es divideixen en estructurals i no estructurals. Les mesures estructurals actuen directament sobre el riu i inclouen la construcció de preses i embassaments per controlar el cabal, la creació de canals i encauzaments, el desviament de cursos fluvials i, sobretot, evitar construir en zones inundables.

Les mesures no estructurals actuen sobre la societat i consisteixen en una bona ordenació urbanística que respecti les planes al·luvials, l’ús de sistemes d’alerta meteorològica com AEMET o Meteocat, l’aplicació de plans especials com el INUNCAT i la formació i informació de la població perquè sàpiga com reaccionar davant el risc. En conclusió, la prevenció més efectiva és una correcta ordenació del territori, evitant urbanitzar zones que naturalment es poden inundar.

Tipus de sequera a la Península Ibèrica

A la Península Ibèrica hi ha tres tipus principals de sequera. La sequera ibèrica, que és conjuntural, afecta tot el territori i es produeix quan un anticicló persistent provoca mesos sense pluja. Ha generat episodis històrics molt greus, com els de 1917, 1990–95 o 2005, i pot causar migracions, pèrdues agrícoles i restriccions d’aigua. La segona és la sequera cantàbrica, que és eventual i afecta el nord peninsular (Galícia, Cantàbria i Euskadi). Succeeix quan les borrasques que normalment arriben des de l’Atlàntic no entren pel nord. Finalment, la sequera surestina és de tipus estructural i afecta el sud-est d’Espanya (Almeria, Múrcia i Alacant). En aquesta zona hi ha manca d’aigua de manera permanent perquè el clima és semiàrid i no genera prou precipitacions per recuperar els recursos hídrics.

Idea clau per a l’examen: “La sequera surestina és estructural perquè el clima és massa sec per regenerar els recursos d’aigua.”

Impactes econòmics: inundacions vs sequera

Els efectes econòmics de les inundacions i de la sequera són diferents pel seu funcionament. Les inundacions provoquen danys sobtats i concentrats en zones concretes: afecten infraestructures com carreteres i ponts, danyen vehicles, comerços i habitatges, i també poden perjudicar l’agricultura i la indústria de manera immediata.

En canvi, la sequera té uns efectes econòmics molt més amplis i duradors perquè pot afectar grans territoris durant mesos o anys. Això provoca grans pèrdues agrícoles, un augment dels preus dels aliments, una reducció de la producció hidroelèctrica i problemes importants per al turisme i les ciutats a causa de les restriccions d’aigua. A més, pot generar conflictes territorials per la gestió dels recursos hídrics.

Idea clau d’examen: “Les inundacions tenen impactes intensos i locals, mentre que la sequera té impactes més llargs i extensos.”

Mix energètic i energies renovables a Catalunya

Actualment, Catalunya depèn en gran mesura de fonts d’energia no renovables, ja que un 78% de l’energia prové del petroli, gas i centrals nuclears, mentre que només un 20% s’obté de fonts renovables com el sol, el vent i l’aigua. Això ens situa lluny de l’objectiu europeu de cobrir el 50% del consum amb energies renovables el 2030. A més, hi ha un desequilibri territorial: la major part de l’energia es produeix a l’Ebre i al Camp de Tarragona, mentre que el consum es concentra a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquesta situació obliga a transportar grans quantitats d’energia, cosa que genera pèrdues del 10–15% i un impacte ambiental significatiu.

Pel que fa a les energies renovables, a Catalunya es produeixen principalment tres tipus. L’energia hidràulica, generada amb l’aigua de rius i pantans, es concentra al Pirineu (Alt Pirineu, Vall d’Aran, Noguera Pallaresa, Segre) i és la renovable tradicional més important de la regió. L’energia eòlica, que utilitza la força del vent, es troba sobretot a les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Baix Ebre, serra del Port) i en algunes zones de l’Empordà, on els vents són constants i adequats per als aerogeneradors. Finalment, l’energia solar s’aprofita amb plaques fotovoltaiques en zones amb moltes hores de sol i grans extensions planes, com el Segrià, el Pla d’Urgell, les Garrigues i la Terra Alta.