Introducció a la Sociologia: Imaginació, Risc i Societat Moderna

1. Imaginació Sociològica

La sociologia és una disciplina de coneixement que neix amb la vocació de ser una ciència. La sociologia també és una forma de consciència personal. Es tracta d'una disciplina humanística.

La imaginació sociològica convida a comprendre el que ens passa, no tant a partir dels nostres trets particulars, sinó pel context social que ens ha tocat viure.

• Ens permet posar en relació la nostra biografia personal amb la història del nostre país.
• Ens permet descobrir els aspectes desconeguts d'allò que és molt pròxim i familiar.

1. Propòsits de la Sociologia

Estudiar les relacions humanes de tot tipus: grups, institucions i societats. Contempla les formes d'obrar dels individus en funció del que s'imposa en aquella època. També analitza les interaccions amb altres éssers humans i com es produeixen.

Divisions Sociològiques

• Microsociologia: Rama de la sociologia que investiga la societat a partir de les seves unitats bàsiques: família, barri, oficina.
• Macrosociologia: Rama de la sociologia que investiga comunitats grans i estructures generals: classes socials, revolucions, telecomunicacions.

Ambdues es complementen entre si.

1. Grau de Certeza del Futur

Avui dia vivim en una situació incerta (crisi, terrorisme, aparició de l'ultradreta), característica del món actual, per això la sociologia busca trobar la solució a aquests problemes en un futur. Coneixent les relacions entre les persones i com aquestes actuen podrem ajudar que, passats uns anys, les guerres i els conflictes s'acabin, o almenys que es redueixin en gran mesura.

2. Modernitat i Holocaust

Bauman afirma que l'aparició de l'Holocaust ve provocada de forma inesperada i accidentada per la modernitat. Segons ell, creu que l'Holocaust va ser una “encontre singular” entre les diferents situacions de tensió, que no es van saber resoldre en el seu moment per haver passat per alt, i dels “poderosos instruments” que es creen gràcies a la racionalització social i del desenvolupament de l'etapa moderna. Així i tot, Zygmunt Bauman afirma que els factors que la van produir són “orrents” i “vulgars”, i gran part d'aquesta trobada va ser causada per l'alliberament de poder de l'Estat polític i el que comporta (desmantellament de poders, d'institucions...)

5. Globalisme

Segons Ulrich Beck, el globalisme consisteix a entendre la globalització des d'una perspectiva només econòmica.

5. Risc i Globalització

Vivim a la societat del risc, segons la feliç expressió d'Ulrich Beck. La societat del risc té un abast mundial. En un nou ordre mundial canviant apareixen una sèrie de riscos inèdits (l'escalfament climàtic, la crisi financera, la malaltia de les vaques boges, etc.), que se sumen a altres perills ancestrals en la història.

La greu crisi econòmica desencadenada a partir de l'any 2008 posa de manifest la incapacitat de les institucions econòmiques i financeres per respectar unes regles bàsiques de funcionament. La idea de risc és consubstancial a la modernitat. En una societat orientada al futur, la noció de risc és inseparable de les idees de probabilitat i d'incertesa.

Què significa la noció de risc?

En parlar de risc no parlem (només) de perill o amenaça. El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les nostres accions o omissions. Els responsables de les empreses, per exemple, han d'avaluar els riscos que comporten les seves decisions i les omissions.

Doble Sentit del Risc

Hom parla de risc en un doble sentit:

• La societat està en perill, en situació de risc. L'acceptació del risc és també una condició d'excitació i d'aventura.
• Cal seguir arriscant i apostant ja que ens trobem immersos dins del joc, i això comporta assumir nous riscos.

Per acabar, podem distingir els riscos naturals i els riscos manufacturats, que són producte de la pròpia activitat de l'ésser humà. En el cas del Katrina, no és fàcil fer aquesta distinció.

5. Macdonalització

La macdonalització és el principi d'organització basat en les característiques d'un restaurant de menjar ràpid que comporta la uniformització dels processos productius a escala global. El sociòleg nord-americà George Ritzer, a McDonaldization of Society (1995), considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània.