Introducció a la Sociologia: Definició, Història i Branques

Introducció a la Sociologia

La sociologia és la ciència que estudia l'ésser humà en la seva dimensió social. És una disciplina que té per objecte l'estudi racional i crític de la societat humana; s'interroga sobre la naturalesa i les condicions de vida social dels humans, i analitza l'estructura, els processos i les característiques de la societat humana en general i de les diverses col·lectivitats que la componen. Investiga la dimensió social, tant en l'aspecte permanent (grups, institucions i estructures socials de tota mena) com en l'aspecte dinàmic (tensions, conflictes, transformacions).

Relació amb altres disciplines

Com la psicologia, la sociologia explica conductes i comportaments, però els mecanismes que prioritza no són els fets de consciència individuals.

Si partim de la idea que l'humà és un animal social que té història, és fàcil deduir que la història i la sociologia es deuen força l'una a l'altra; però no es poden confondre, encara que sovint l'explicació històrica faci servir la causalitat sociològica. L'objecte de la història és l'estudi dels fets particulars en el seu desenvolupament temporal. Així, l'historiador reconstrueix els esdeveniments concrets relacionats amb la Revolució Francesa, mentre que el sociòleg analitza els fets socials en general, és a dir, totes les revolucions.

També hem de distingir entre sociologia i antropologia. Mentre que la sociologia s'ocupa de la interrelació dels humans en societat i de les institucions que genera aquest contacte, l'antropologia estudia la cultura en general, la manera de ser específica dels humans en una societat determinada, amb els comportaments socials i l'estructura que li és pròpia. A diferència de la història i l'antropologia, la sociologia s'ha centrat en les societats contemporànies.

La relació entre economia i sociologia s'inicia quan falla la predicció basada en factors únicament econòmics. És a dir, quan cal introduir factors no econòmics com ara actituds, valors, etc.

La demografia és la ciència que estudia la població, però no pot estudiar-la només des del punt de vista quantitatiu, sinó que ha de tenir en compte factors econòmics, geogràfics, històrics, psicològics i socials. La sociologia treballa des del punt de vista qualitatiu, tot atenent els aspectes esmentats.

La política enllaça amb la sociologia perquè aquestes institucions, organismes o instàncies de poder són el resultat de la interacció humana, que les ha creat i les perpetua.

Microsociologia i Macrosociologia

L'estudi del comportament quotidià en situacions d'interacció de grups petits sol anomenar-se microsociologia. Aquesta disciplina fa l'anàlisi de situacions a petita escala, és a dir, investiga comunitats petites, com ara una tribu, un clan o un poble, i grups socials relativament reduïts, que poden anar des d'un barri fins a una família, passant per l'aula d'una escola, i el tracte o les relacions que s'estableixen en un determinat establiment (un hospital, una presó, una empresa...).

En canvi, la macrosociologia és l'anàlisi de les estructures socials àmplies i complexes, com els sistemes polítics o l'ordre econòmic: les classes i el seu conflicte, les revolucions, les grans migracions, els moviments socials, les ciutats, les relacions entre l'Estat i les col·lectivitats de ciutadans, les formes de dominació política... Abasta un camp extens i més abstracte, i treballa aspectes com l'economia, la ideologia o la cultura.

Breu Història de la Sociologia

Els Inicis: Comte i Marx

August Comte (1798-1857), obsessionat pel desordre social de la seva època, es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases científiques. Tot seguint la idea del segle XVIII segons la qual la societat, igual que la naturalesa, està sotmesa a un conjunt de lleis que regulen l'esdevenidor social i la història, creia que la sociologia ha de descobrir aquestes lleis.

Ell estava convençut que havia descobert una d'aquestes lleis: la llei dels tres estats, segons la qual, la humanitat ha passat per:

• L'estat teològic, que es caracteritza pel fet que els fenòmens naturals s'expliquen per forces sobrenaturals.
• L'estat metafísic, que es caracteritza perquè defensa que les forces que causen els fenòmens no són éssers sobrenaturals sinó entitats abstractes.
• L'estat positiu o científic, que, renunciant a un coneixement absolut sobre les causes últimes que regeixen l'univers, es caracteritza pel fet de voler descobrir les lleis segons les quals els fets s'encadenen.

Comte fou el primer que va encunyar el terme “sociologia”, per tal de delimitar l'àrea que s'havia d'ocupar de l'estudi de la societat i descobrir les lleis que regeixen el món social, ja que la societat només pot progressar si es coneixen aquestes lleis.

Karl Marx (1818-1883) també va intentar explicar la situació conflictiva i els canvis socials que es van produir com a conseqüència de la Revolució industrial. Aquesta situació conflictiva és provocada, segons ell, pel caràcter contradictori de la societat capitalista.

Marx va afirmar que les causes dels canvis socials no són les idees ni els valors dels éssers humans, sinó les influències econòmiques. Això el portà a exposar una concepció materialista de la història.

Segons Marx, el capitalisme no durarà per sempre, sinó que serà reemplaçat en el futur per una societat sense classes, sense divisions entre rics i pobres.

Els Clàssics: Durkheim i Weber

Émile Durkheim (1858-1917) va recollir alguns elements de l'obra de Comte. Afirmava que, per tal que la sociologia aconsegueixi l'objectiu de ser científica, ha d'estudiar els fets socials que donen forma a les accions dels individus.

Segons ell, el fet més rellevant de les societats modernes és la “divisió del treball”.

L'expressió “divisió del treball” fa referència a l'especialització creixent que es dóna en tots els àmbits socials, des del govern fins a la ciència, l'educació, les arts, etc. A causa d'aquest fet, els individus de les societats modernes tenen funcions socials diferents i es caracteritzen per la manca de consciència col·lectiva i pel seu individualisme. Això pot comportar situacions d'anòmia (manca de normes de conducta, buit de lleis i d'ordre), conseqüència d'haver bandejat la religió, amb els seus controls i les seves normes, la qual cosa provoca el trencament de tots els vincles tradicionals.

Max Weber (1864-1920) contradiu Marx en afirmar que les idees i els valors culturals ajuden a la constitució d'una societat i donen forma a les nostres accions individuals.

Afirma que el capitalisme no és l'únic factor que constitueix el desenvolupament social. També les ciències i la burocràcia són tan importants o més que el capitalisme.

Models Sociològics del Segle XX

L'estructural funcionalisme defensa que la societat és com un organisme viu, un tot format per elements interdependents entre si. Cadascun d'aquests elements té un paper important a l'hora de mantenir l'equilibri del tot. Els autors més destacats són Talcott Parsons (1902-1979) i Robert Merton (1910-1984).

L'interaccionisme simbòlic se centra en l'anàlisi dels components subjectius de la sociabilitat, és a dir, en el significat de la interacció i del llenguatge. Autor destacat: George Herbert Mead.

L'Escola de Sociologia de Chicago va sorgir en la dècada de 1920, en un context de consolidació del sistema democràtic i d'auge de la immigració europea cap als Estats Units. Estudia la comunicació com un fet social significatiu i mostra un considerable interès per l'opinió pública.

L'Escola de Frankfurt es proposa dur a terme una reflexió crítica sobre la societat postindustrial i sobre les conseqüències que aquesta ha tingut per a l'ésser humà.