Introducció a la Sociologia: Conceptes, Fundadors i Metodologia

La Sociologia: Definició i Característiques

La sociologia és la ciència social que estudia la realitat social i les societats, abastant dos àmbits principals: l’estructura i el desenvolupament de la societat. La sociologia analitza i estudia els fenòmens socials.

Característiques de la Sociologia

• Crítica racional de la societat: Desafia el sentit comú i qüestiona els nostres prejudicis i suposicions.
• Ciència empírica: Les hipòtesis sorgeixen de l’observació de la realitat social i es basen en la verificació empírica, buscant l'objectivitat científica.
• Ciència oberta: Examina i comprova les proposicions mitjançant una metodologia objectiva, buscant la veritat a través de la recerca de fets socials.
• Disciplina amb orientació quantitativa i qualitativa:
  • L'orientació qualitativa inclou descripcions i explicacions de conductes, situacions i subjectes, i pot incloure el relat dels participants.
  • L'orientació quantitativa utilitza variables que es poden representar amb valors numèrics i permeten buscar relacions mitjançant l’anàlisi estadístic.
• Ciència aplicada i professió: Els sociòlegs es dediquen a l’anàlisi, la planificació i la millora de la societat. L’ofici de sociòleg consisteix a qüestionar la percepció que tenim de la realitat.

Avantatges de la Perspectiva Sociològica

La perspectiva sociològica és una manera de pensar i una mirada crítica que posa en qüestió fenòmens que sovint passen desapercebuts. Requereix deixar de banda les ideologies.

• Forma de pensar les coses de forma diferent: Permet dubtar del coneixement rebut per qüestionar la validesa dels nostres judicis i suposicions.
• Permet avaluar les oportunitats i les limitacions de les nostres vides: Els processos socials afecten les nostres accions i decisions.
• Demana que participem en la vida social: Ajuda a comprendre les conseqüències de les nostres accions, desvetllant oportunitats i dificultats.
• Ajuda a prendre consciència de les diferències culturals: Qüestiona valors, normes, formes de treballar i d’educar els fills.

Què és la Societat?

La societat és el conjunt d’individus que comparteixen conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, sovint de manera cooperativa, per a constituir un grup o una comunitat. A més, solen compartir objectius comuns.

Evolució Històrica del Pensament Sociològic

Aquesta disciplina sorgeix a causa de les grans transformacions socials que van tenir lloc a Europa durant els segles XVIII i XIX:

Factors Clau (Revolució Industrial i Francesa)

• Revolució Industrial: Va obligar a afrontar problemes com les migracions del camp a la ciutat, el naixement de la classe obrera, els conflictes laborals i la pobresa.
• Revolució Francesa: En acabar amb la monarquia absolutista, els ciutadans van demanar més drets socials, polítics i econòmics, així com llibertats individuals. Els pensadors van haver d’explicar aquests canvis.

Els Fundadors Clàssics de la Sociologia

August Comte (Positivisme)

És qui va encunyar el concepte de sociologia l'any 1838 per explicar com és i com funciona una societat. Dona importància al desenvolupament científic i va proposar una reforma social basada en una filosofia científica. Ell és positivista i creu en tres etapes del desenvolupament humà:

1. Mitològica o teològica: L’ésser humà viu desorientat davant els problemes de l’existència i busca una resposta fora d’ell mateix. És propi de l’edat infantil.
2. Metafísica: L’ésser humà recorre a les idees metafísiques o abstractes.
3. Positiva: La ciència tracta d’explicar la realitat a partir dels fets observables i aspira a descobrir les lleis que regeixen l’ordre i el progrés social. És l'edat adulta.

Comte divideix la física social en:

• Estàtica: Estudia l’ordre social i les estructures sobre les quals s’aixeca (sociabilitat humana, família, divisió del treball).
• Dinàmica: Reflexiona sobre el progrés i el canvi social.

Émile Durkheim (Fets Socials)

És considerat el pare del positivisme sociològic. Gràcies a ell, la sociologia entra a la universitat i crea Les regles del mètode sociològic. Segons Durkheim, hi ha uns fets socials objectius i parla de societat, no d’individus. Intenta descobrir les causes de les accions socials i el coneixement social que pot servir per millorar la societat, mitjançant l’anàlisi objectiva de la informació. Ell és qui es pregunta per què se suïcida la gent, basant-se no en especulacions, sinó en la recollida d’informació. Conclou que el suïcidi està relacionat amb la vida de grup.

Karl Marx (Materialisme Històric i Lluita de Classes)

La transformació social depèn de causes econòmiques. Segons ell, tot s’explica a partir de la lluita pel poder i la lluita de classes (propietaris i treballadors). Es basa en el materialisme històric, que diu que les societats s’han de veure com el producte de les estructures socials, on l'economia (la base o infraestructura) produeix les superestructures socials (com la política i les religions). Per analitzar les societats, sempre té en compte l’economia.

Max Weber (Acció Social i Individualisme)

Segons Weber, la sociologia ha d’estudiar com els individus formen la societat; ell és individualista. Està en contra de la visió positivista i del materialisme històric. Troba absurd parlar de societat sense parlar d’individus, ja que per a ell els individus formen part de la societat i actuen segons els seus valors i sentiments.

Parla d’acció social, ja que les accions socials es fan per algun motiu i per això no són regulars. Les accions socials es poden classificar segons la seva raó (les raons es poden donar simultàniament):

• Racionalitat respecte als fins.
• Racionalitat respecte als valors.
• Tradició.
• Sentiments.

Weber diu que si donem importància als valors, podem explicar per què a les societats del centre d’Europa hi havia industrialisme i creixia el capitalisme. Aquest es va desenvolupar perquè va créixer el calvinisme, que promovia la idea que estem a la terra per treballar i que com més béns materials, més mostra és que Déu t’ha escollit com a persona triomfadora.

Pensament Sociològic Contemporani

Zygmunt Bauman (Modernitat Líquida)

Defineix els canvis socioculturals del segle XX com el pas de la modernitat sòlida a la modernitat líquida. Ofereix la seva visió de l’Holocaust com a conseqüència de la modernitat. Critica la globalització i el consumisme.

• Modernitat Sòlida: Defineix la manera de viure d’una societat ordenada, racional i estable, de fronteres rígides i temps congelats, que es fonamenta en les conquestes i la fàbrica fordista.
• Modernitat Líquida: Es caracteritza per estar en moviment sense un centre de gravetat. És una època de canvis constants i transitorietat.

Metodologia Sociològica

Mètodes d'Investigació

• Històric: S’ha d’estudiar el fenomen al llarg del temps, analitzant els canvis del passat que influeixen en l’actualitat.
• Comparatiu: Busca semblances i diferències entre les situacions socials comparades, estudiant altres societats.
• Crític-racional: Mètode utilitzat per l'Escola de Frankfurt.
• Quantitatiu: Enfocament positivista.
• Qualitatiu: Enfocament interpretatiu.

Perspectives Epistemològiques

Hi ha tres perspectives principals sobre la metodologia:

• Positivista (Quantitativa): Concep la realitat com a única i objectiva, observable, mesurable i quantificable. Utilitza el mètode experimental i busca les causes que produeixen els fenòmens socials, així com relacions estadístiques.
• Constructivista (Interpretativa/Hermenèutica): No busca entendre les causes dels fenòmens socials, sinó comprendre’n el sentit, és a dir, interpretar el sentit de les experiències humanes. La realitat social és produïda per les activitats humanes. Utilitza tècniques qualitatives.
• Crítica: Vol desemmascarar la ideologia i aconseguir una consciència emancipada, orientada a investigar la dominació, el poder i les desigualtats socials.

Postures Epistemològiques i Tipus de Recerca

• Objectivisme: El coneixement és la interpretació directa de la realitat i la reacció de l’individu envers el medi.
• Constructivisme: El coneixement és una construcció de l’experiència i considera els individus proactius, planificadors i orientats amb finalitats.
• Recerca Quantitativa: Es fa mitjançant escales, tests i qüestionaris, basats en l’estadística. No assoleixen ni la precisió ni la predicció de les ciències naturals, ja que els valors no es poden quantificar.
• Recerca Qualitativa: Es fa mitjançant entrevistes i grups de discussió, utilitzant els discursos, les vivències i les experiències. No busca generalitzar, sinó comprendre el sentit dels esdeveniments.

George Simmel (Multicausalisme i Formes Socials)

Simmel és multicausalista, creu que tot té una mica de tot. És antipositivista, ja que per a ell la realitat no és objectiva, ni lineal ni progressista. Dona importància a la influència mútua entre societats i individus. Creu que els individus produeixen els fets socials, però que la ciència no pot estudiar les accions socials individuals. Els individus creen la societat, però aquesta influeix en ells i els canvia (Exemple dels diners). Podem fer ciència de la forma social, perquè hi podem trobar una regularitat, però no dels fets socials. És estructuralista i creu en estructures com la de la gàbia.

Funcionalisme

És un corrent teòric en les ciències socials on la seva perspectiva d'anàlisi de la societat és la societat com a sistema de subsistemes. Té un enfocament empirista.

Conceptes Clau en Sociologia

Sociologia del Coneixement

És una disciplina que estudia les relacions entre saber i entorn social, analitzant com es produeix i difon el coneixement, quins tipus de saber es privilegien, quina relació guarden amb el poder, la ideologia i les normes de la comunitat, com afecten les noves descobertes als grups socials i com influeix l'estructura general de la societat en el coneixement.

Altres Conceptes (Curiositat, Capital Cultural, Secularització)

• Curiositat: Actitud que ha de tenir un sociòleg per poder estudiar les societats.
• Capital Cultural: És el conjunt de coneixements que poden ajudar a la promoció social, un concepte encunyat per Pierre Bourdieu en analogia amb el capital social i el capital econòmic.
• Secularització: És la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme. Es dona a la majoria dels països occidentals i és el resultat d'un llarg procés històric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Església.
• Demarquia: Sistema democràtic en el qual s’escull el representant per sorteig.