Introducció a la Sociolingüística: Conceptes Fonamentals

Conceptes de Sociolingüística

Lingüística interna: estudi del codi de la llengua.

Sociolingüística: estudi de les relacions entre l'estructura lingüística i el medi sociocultural en què funciona.

Codi lingüístic: sistema de signes i regles que constitueixen una llengua.

Comunitat lingüística: conjunt de persones que fan servir la mateixa llengua i context.

Variació lingüística: fenomen pel qual una llengua presenta diferències a causa de diverses variables sociolingüístiques.

Varietats lingüístiques

• Diatòpica: varietat d'un parlant segons la seva procedència geogràfica. La isoglossa és la que determina el límit entre dues àrees dialectals.
• Diafàsica (funcional o de registre): varietat segons la situació comunicativa.
• Diacrònica: forma que adquireix una llengua en un moment concret de la història.
• Diastràtica: varietat d'un individu que pertany a un grup social determinat.

Conceptes relacionats

Sincronia: estudia la llengua en un període de temps concret.

Diacronia: estudia l'evolució de la llengua al llarg del temps.

Estructuralisme: el seu objectiu és l'estudi de la llengua com a sistema.

Generativisme: el seu objectiu és conèixer el coneixement que té un parlant de la seva llengua.

Estàndard: varietat amb la funció de neutralitzar les altres varietats lingüístiques.

Idiolecte: característiques individuals de la parla d'una persona.

Conseqüències de les llengües en contacte

1. Alternança de codis: juxtaposició de paraules de llengües diferents.
2. Canvi de codi: ús de dos o més codis en parlar.
3. Formes d'interferència lingüística.
4. Diglòssia: quan dos idiomes són usats amb valors socials diferents (un per a àmbits formals i un altre per a informals).
5. Bilingüisme: quan coexisteixen dues llengües en un parlant o territori.
   • Bilingüisme additiu: no és un perill, sinó un enriquiment.
   • Bilingüisme subtractiu: és vist com una amenaça.

Plurilingüisme: coexistència de dues o més llengües.

Immersió lingüística: metodologia de treball on s'escolaritza un infant en una segona llengua (L2), diferent de la seva llengua familiar (L1), de manera que l'L2 esdevé la llengua d'instrucció habitual.

Submersió lingüística: escolaritzar l'alumne en L2 quan la seva L1 no és la dominant en la societat.

Política lingüística: actuació del govern respecte a una llengua.

Planificació lingüística: conjunt d'accions fruit d'una política lingüística.

Tipus de dialectes

Dialecte constitutiu

Resultant de l'evolució d'una llengua portada anteriorment al territori que avui ocupa aquest dialecte (per exemple, el nord-occidental i el septentrional central).

Dialecte consecutiu

Resultant del desplaçament d'una llengua per raons històriques (per exemple, el valencià i el balear).

Introducció a la Sociolingüística

El 1906, Antoine Meillet assenyala l'estructura social com a responsable de les variacions de qualsevol llengua. Va estudiar el canvi semàntic o canvi de significat de les paraules segons qui usa el vocable i segons el grup social al qual pertany el parlant. La sociolingüística neix als anys 60 i el seu creador va ser William Labov.

Avantatges de la Sociolingüística

1. La llengua deixa de considerar-se només com una estructura.
2. Es demostra la relació entre llengua i societat.
3. Posa en contacte el treball d'alguns investigadors, facilitant l'intercanvi d'experiències i d'investigacions.
4. Facilita la creació de seminaris a les facultats amb el nom de «sociolingüística».
5. Creació de fundacions dedicades a la relació entre societat i llengua.
6. Aparició d'assignatures específiques anomenades «sociolingüística».
7. Publicació de treballs emblemàtics.

Fonament bàsic de la Sociolingüística

Acceptar la variabilitat i estudiar els canvis lingüístics i com són percebuts per la societat.

Èxit de la Sociolingüística

Factors interns

Recull tradicions d'altres disciplines que ajuden a l'interès per ella (escola francesa, l'antropologia, l'estructuralisme i el generativisme).

Factors externs

La situació política internacional: la independència de colònies fa que s'estudiïn les seves variants socials. Creació de mitjans de comunicació.

Factors interns i externs

El desenvolupament tecnològic obre portes per treballar amb dades.

Definicions addicionals

Dialecte: sistema de signes procedent d'una llengua comuna, ubicat en una zona, però sense una forta diferenciació respecte a altres variants dialectals procedents del mateix nucli comú.

Causes de la variació dialectal: l'origen dels pobladors, la influència d'una altra llengua sobre una part del domini lingüístic i la fragmentació territorial que dona lloc a evolucions lingüístiques diferents.

Variables socials: sexe, edat, grups professionals i estrat social.

Segons López Morales

Comunitat lingüística: conjunt de parlants al voltant d'una llengua comuna, existeixi o no continuïtat entre ells.

Comunitat de parla: comparteix normes i actituds dins d'una mateixa comunitat lingüística.

Tipus de bilingüisme

• Individual: afecta persones concretes d'una comunitat de parla.
• Social: societat amb dues llengües, en situacions d'immigració i cosmopolitisme.
• Actiu: els parlants entenen i parlen la segona llengua.
• Passiu: els parlants entenen la segona llengua, però no són capaços d'actualitzar-la en el discurs.
• Simètric: es dominen les dues llengües al mateix nivell.
• Asimètric: es domina una llengua més que l'altra.
• Instrumental: és l'esforç de l'individu qui determina l'ús de les dues llengües.
• Integratiu: és el sentiment d'integració el que en determina l'ús.
• Autòcton propi: comunitat amb un camp social comú per a les dues llengües.
• Autòcton impropi: comunitats amb dos sistemes lingüístics amb funcions socials diferents.
• Heterogeni: incorporen individus d'altres comunitats amb camps socials diferents.

Normalització lingüística

És afavorida per factors com l'actitud dels parlants per donar-li normalitat, el suport de les lleis i les institucions públiques, i el prestigi que adquireix quan es fa servir la llengua minoritzada (Principi de normalització, 1932).

Semilingüisme o bilingüisme limitat

Casos en què l'alumne no aconsegueix un nivell alt en cap llengua. Sol passar en alumnes d'una llengua minoritzada i escolaritzats en plans de submersió lingüística.

La varietat estàndard

És una varietat neutra compartida pels parlants en qualsevol situació. S'utilitza en la comunicació més formal, en la llengua pública i escrita. És el model de referència a les escoles i als mitjans de comunicació.

Funcions de l'estàndard

• Afavoreix la comunicació entre parlants de dialectes diferents i entre persones d'edats i sexes diferents.
• És un punt de referència per a tots aquells que utilitzen la llengua.

Etapes de l'estandardització

1. Selecció: cal triar la varietat amb major referència literària, major poder polític o realitzar una barreja amb diferents varietats d'ús.
2. Codificació: de l'ortografia, la gramàtica i el lèxic.
3. Expansió i difusió.
4. Manteniment: del model amb la creació de llibres i diccionaris.

Criteris de formació de l'estàndard

Monocentrisme (unitarisme), selecció composicional i policentrisme.

Codificació normativa del català

Pompeu Fabra es basa en el dialecte barceloní, i els valencians accepten aquesta normativa el 1932 (Normes de Castelló).

La fixació ortogràfica

Per a la pronunciació ortogràfica es va tenir en compte la forma de parlar dels diferents dialectes. Per a la morfologia i el lèxic, es va configurar amb varietats regionals.

Estàndard policèntric

Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana.

Dificultats d'estandardització a la Comunitat Valenciana

La diversitat de parlars regionals, la forta castellanització de la llengua, la situació de diglòssia i la manca de consciència unitària de la llengua.

Llengües en contacte: superposició i interposició

Superposició lingüística: la llengua dominant influeix en tots els nivells de la llengua minoritzada i en limita l'ús.

Interposició lingüística: la llengua majoritària supleix la minoritzada en molts àmbits i pot arribar a eliminar-la.

Teories sobre bilingüisme i aprenentatge de llengües

Ramon Llull

A la Doctrina Pueril, recomana ensenyar a llegir en vulgar als fills perquè puguin entendre amb facilitat, i més endavant, amb el llibre traduït al llatí, aprendran la segona llengua.

Joan Lluís Vives

Va escriure tota la seva obra en llatí i proposava l'ús del llatí en l'educació dels infants i en la redacció de les lleis.

Congrés de Luxemburg (1928)

Es condemna el bilingüisme i es defensa la conservació de la llengua materna per evitar el fracàs escolar i problemes d'identitat. A més, es planteja retardar el màxim possible l'aprenentatge de la segona llengua.

Siguan i Mackey

Parlen d'errades estadístiques i metodològiques en estudis anteriors sobre el bilingüisme.

Vila

Els interessa que la llengua materna tingui un protagonisme especial a l'escola.

Anys 60: Model de competències separades

Es partia de la idea que les competències lingüístiques s'emmagatzemaven per separat a l'hora d'aprendre una llengua: primer una i després l'altra.

Anys 70: Jim Cummins i la competència subjacent comuna

Canvia el pensament sobre l'aprenentatge i parla d'una competència lingüística única que pot ser gestionada a través de qualsevol llengua.

Teoria de la interdependència de Cummins

En la mesura que l'ambient faciliti l'aprenentatge de l'L1, l'exposició a la llengua L2 afavorirà l'aprenentatge de totes dues. Per això, caldrà determinar quina serà la que predomina socialment.

Consideracions

El desenvolupament d'una llengua a nivell informal no garanteix que puguem arribar a usar-la de manera formal.

BICS (Basic Interpersonal Communicative Skills): capacitat bàsica de comunicació interpersonal (pronunciació, vocabulari i gramàtica).

CALP (Cognitive Academic Language Proficiency): domini del llenguatge que permet entendre missatges propis del món acadèmic.

Cummins recomana uns passos per arribar al nivell CALP: una immersió intensiva en L2, una metodologia molt comunicativa que després permeti passar de BICS a CALP, i introduir l'ensenyament de l'L1 en cursos superiors per aconseguir el CALP en la llengua materna i facilitar la transferència a l'L2.

La hipòtesi del llindar de Cummins

Efectes negatius (llindar inferior)

L'alumne no aconsegueix un nivell alt en cap llengua. És el cas d'alumnes usuaris d'una llengua minoritzada i escolaritzats en programes de submersió lingüística (semilingüisme).

Efectes neutres

Quan l'alumne només es forma en una de les llengües al nivell que correspon a la seva edat. És el cas d'aquells que parlen la llengua majoritària i tenen un coneixement mínim de la minoritzada.

Efectes positius (llindar superior)

Aquells alumnes que tenen una formació adequada per a l'edat en les dues llengües.