Introducció a la Psicologia: Escoles i Aplicacions

Introducció a la Psicologia

Etimològicament, el terme psicologia prové de les paraules gregues psykhé (ànima) i logos (ciència o estudi). La psicologia estudia la conducta i els processos mentals. És un coneixement complex perquè investiga una infinitat de fets: el pensament i la memòria, els trastorns psicològics i els grups socials. Cap manifestació de la vida humana, individual i social, no és aliena a la psicologia: la feina, l’oci, l’art, el coneixement, etc. Els psicòlegs apliquen diferents mètodes per explicar i comprendre els pensaments, les conductes i els sentiments humans. La psicologia aborda els fenòmens psicològics d'acord amb un mètode i unes regles, i també és una professió que promou el benestar de les persones. Els psicòlegs ofereixen els seus serveis en diversos àmbits com la clínica, l'educació, l'empresa, la justícia o l'esport. Una pregunta fonamental que aborda és: quines diferències hi ha entre la ment i el cervell?

Escoles Psicològiques

L'Estructuralisme

Els historiadors de la psicologia consideren el fisiòleg alemany Wilhelm Wundt el fundador de la psicologia científica, perquè va crear el primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig (Alemanya) l’any 1879. En la seva obra Elements de Psicologia Fisiològica, va defensar la independència d’aquesta nova ciència. Segons l'estructuralisme, la psicologia havia d'investigar els continguts mentals (sensacions, sentiments i imatges) mitjançant la introspecció (autoreflexió de l'observador sobre les seves experiències conscients) i l'experimentació. Wundt considerava que l'estructura de la ment es podia estudiar en els diversos components que la conformen i va dedicar els seus esforços a investigar la psicofisiologia de la sensació, la percepció i la descripció de la consciència.

El Funcionalisme

William James, fisiòleg i psicòleg nord-americà, en la seva obra Principis de Psicologia (1890), va criticar Wundt per investigar l’estructura mental en lloc de les funcions adaptatives de la ment. Els funcionalistes analitzen com funcionen els processos mentals per satisfer les necessitats humanes. Mentre que els estructuralistes es preguntaven «Què és pensar?», els funcionalistes es preguntaven «Per a què serveix?». És a dir, pretenien saber com les nostres habilitats mentals ens permeten adaptar-nos a un entorn canviant i complex. James també va estudiar les emocions, que considerava sensacions produïdes per la percepció dels estímuls externs, i la utilitat dels grups en la recerca psicològica (persones de diferents edats, treballadors, joves, etc.).

Psicologia de la Gestalt

La percepció és el procés pel qual les persones organitzen i interpreten les seves impressions sensorials per dotar de significat el seu entorn. Tanmateix, el que percebem pot ser molt diferent de la realitat objectiva. Quan mirem, no percebem els elements de manera aïllada, com a peces d'un mosaic, sinó que percebem una «estructura global». Els psicòlegs alemanys de la Gestalt (Wertheimer, Köhler i Koffka) van criticar l'enfocament analític i associacionista de Wundt. No acceptaven que la percepció fos un compost de sensacions i defensaven que «el tot és més que la suma de les parts»: percebem totalitats, no un conjunt de sensacions.

La Psicoanàlisi

Sigmund Freud (1856-1939), metge originari de Viena, és el creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics amb més arrelament en la nostra cultura. Freud va modificar la concepció occidental de l'ésser humà, oposant-se a la consideració racional de la ment humana defensada pels filòsofs. Va admetre la realitat de l'inconscient i va defensar que la personalitat està determinada pels instints biològics. Creia que les dades conscients són insuficients per explicar el comportament humà. La realitat fonamental és l'inconscient, que aflora a la consciència de manera disfressada en:

• Els lapsus (com no recordar el nom d'una persona).
• Els actes fallits (com perdre les claus de casa o anar al menjador i no saber a què s'hi anava).
• Els acudits.
• Els somnis.
• Les fantasies.

La Psicologia com a Ciència

La ciència pretén explicar el món, captar el sentit de les coses i comprendre'ns a nosaltres mateixos. És un dels productes més importants del coneixement humà, perquè ens ha permès desxifrar molts misteris de l'univers i de l'ésser humà. La psicologia s'enquadra dins del marc científic, distingint-se diferents tipus de ciències:

• Les ciències formals (com la lògica i les matemàtiques) no s'ocupen de fets de l'experiència ni proporcionen informació directa sobre la realitat; tracten d'ens formals, que són construccions ideals de la ment. La veritat dels seus enunciats requereix coherència lògica, no la contrastació empírica amb la realitat.
• Les ciències naturals ens informen sobre el món, treballen amb el mètode hipoteticodeductiu i els seus enunciats han de ser contrastats amb l'experiència.
• Les ciències socials i humanes (on s'inclou la psicologia) tenen característiques pròpies a causa de la complexitat dels fenòmens humans i del fet que l'ésser humà sigui subjecte i objecte de recerca. La seva capacitat de predicció i generalització és més baixa que en les ciències naturals.

Aplicacions de la Psicologia

Psicologia Clínica

Es dedica a l'estudi, diagnòstic i tractament del comportament anormal o dels trastorns clínics. Per establir un diagnòstic, utilitza tests, qüestionaris, informes, registres o entrevistes clíniques, entre altres procediments. Els psicòlegs clínics diagnostiquen i s'ocupen de problemes emocionals i de conducta, des dels més lleus, com ara la manca d'autoestima o d'habilitats socials d'un individu, fins als més problemàtics, com ara la separació de parelles, l'estrès o la depressió.

Psicologia Educativa

Investiga els factors que impulsen el desenvolupament de la conducta humana en l'àmbit de l'aprenentatge. Entre les seves funcions hi ha:

• Realitzar tests vocacionals, educatius i d'orientació.
• Organitzar la formació dels professors perquè millorin les seves relacions amb els alumnes i amb altres docents.
• Investigar temes pràctics que ajudin l'escola a funcionar millor.

A més, apliquen i interpreten proves psicològiques per ajudar els estudiants en les seves decisions.

Psicologia Industrial i de les Organitzacions

S'ocupa de l'aplicació dels coneixements i les pràctiques psicològiques en el terreny organitzatiu per entendre el comportament dels treballadors, amb l'objectiu d'utilitzar el potencial humà amb més eficiència. Per aconseguir-ho, desenvolupa tècniques per adaptar el treballador a la seva feina i optimitzar els recursos humans dins de les organitzacions i empreses. Així mateix, busca respostes als problemes que es poden generar en l'àmbit laboral. Temes importants d'estudi són:

• L'anàlisi de llocs de treball.
• La selecció de personal.
• L'avaluació de l'acompliment laboral.
• L'entrenament i la capacitació.
• La satisfacció en el treball.
• El lideratge.

Psicologia Esportiva

La psicologia esportiva ajuda a optimitzar el rendiment i les possibilitats físiques dels atletes o jugadors. L'objectiu general és millorar la pràctica esportiva. No es tracta d'un treball sobre els problemes personals o mentals del jugador, ja que és més un enfocament educatiu que clínic. La tasca del psicòleg esportiu és ajudar l'atleta a potenciar les seves qualitats i habilitats psicològiques per competir amb més eficàcia i rendiment.

Psicologia Comercial i del Consumidor

És la psicologia aplicada a les vendes i als estudis de mercat, que té com a objectiu determinar estratègies de màrqueting d'un producte. La psicologia comercial va sorgir juntament amb la psicologia industrial, perquè tenen un objectiu similar: contribuir a l'eficàcia de les empreses. Es poden distingir dos centres d'interès principals:

• Anàlisi de la interacció comprador-venedor: S'analitzen els mecanismes que intervenen en aquesta interacció. El psicòleg pot intervenir en l'anàlisi de llocs de treball, la selecció, la formació, la qualificació de mèrits, els sistemes d'incentius, etc., relacionats amb el personal de vendes.
• Estudis de mercat: El psicòleg intervé en la realització d'enquestes, investiga les motivacions dels consumidors, realitza estudis d'imatge de marca i analitza les relacions entre la personalitat del consumidor i les ofertes del mercat.