Introducció a la Psicologia: Conceptes i Tipus

Introducció a la psicologia: És la ciència que estudia el comportament, la conducta psíquica i els processos cognitius de les persones.

La psicologia no té precisió dintre de les ciències socials i de salut. Té objectivitat, experimentació i matematització. L’anàlisi, la crítica i la interpretació. No és una ciència exacta.

Conducta psíquica: manera de fer les coses davant de qualsevol estímul. Psíquica: fa referència a la conducta mental (tot allò que els altres no saben), conductes pròpies de la ment o del psiquisme. Estudia desitjos, somnis, emocions i pensaments. Intenta elaborar teories completes per explicar aspectes de la conducta.

Etologia: estudi de la conducta dels animals, és una especialitat de la biologia. Konrad Lorenz n’és un dels pioners. Els etòlegs creuen que la conducta animal és fonamentalment instintiva i, per tant, hereditària. Estudien la conducta dels animals comparant-la amb la dels éssers humans.

Origen: neix a finals del segle XIX, cap al 1879, quan un fisiòleg alemany anomenat Wilhelm Wundt va crear un laboratori de psicologia. I pròpiament es desenvolupa al llarg del segle XX, sobretot abans de la Segona Guerra Mundial. I encara ara s’està formant i evolucionant.

Tipus: hi ha diversos tipus: psicologia experimental, que estudia la conducta en laboratoris; la psicologia evolutiva, que estudia la conducta segons l'edat de les persones; i la psicologia clínica, que estudia els trastorns o malalties mentals i intenta curar-les. Els psicòlegs clínics parlen de les malalties mentals o de persones amb desequilibris o trastorns mentals, investiguen i fan un diagnòstic.

La psicologia social estudia la conducta de les persones en relació amb els altres, els conflictes grupals i el comportament de diversos col·lectius.

La psicologia escolar o educativa es dóna a les escoles per intervenir en conflictes o assessorar els alumnes.

- Un psiquiatre és un metge que s’ha especialitzat en els trastorns mentals i els seus pacients són malalts mentals.

- El psicòleg no té una formació mèdica, encara que també pot tractar els mateixos pacients. Com que no és metge, un psicòleg no pot receptar medicaments.

També treballa amb persones que no tenen trastorns, només volen saber com són. I treballen en equip.

Neuròleg: metge especialista en el sistema nerviós, no en problemes psíquics.

Psicoanalista: psicòleg o psiquiatre que segueix teories i mètodes de psicoanàlisi.

Psicologia i sociologia: les dues estudien la personalitat humana, es diferencien en què la psicologia es centra en l’estudi de l’individu i la sociologia analitza l’entorn social.

Mètode àmbit clínic: s’elabora un diagnòstic (parlant amb ell, fent-li tests, fent entrevistes amb persones properes) i s’estableix una teràpia.

Psicologia educativa: esbrina els ressorts que impulsen el desenvolupament de la conducta humana.

Psicologia industrial: s’aplica dins les empreses, vol utilitzar el potencial humà amb eficàcia i optimitzar els recursos humans. Origen a la 2a GM.

Psicologia esportiva: potenciar el rendiment dels jugadors i augmentar l’eficàcia de les seves facultats.

Psicologia jurídica: temes i situacions legals en diferents àmbits de l’administració de la justícia.

Psicologia comercial: estudis de mercat que tenen com a objectiu determinar estratègies de màrqueting d’un producte.