Introducció a la Psicologia: Branques i Corrents

Què és la psicologia?

La psicologia és la ciència que estudia els processos mentals (raonament, sensibilitat, voluntat) i la conducta de les persones. Va sorgir com a disciplina científica a finals del segle XIX. La seva aparició va ser més tardana que la d'altres ciències perquè, en aquella època, moltes explicacions es basaven en la religió i l'estudi sistemàtic de la conducta humana no es va abordar fins més endavant. A més, per poder estudiar-la, va ser necessària una evolució prèvia tant de les altres ciències com de la concepció sobre els éssers humans.

Branques de la psicologia

Psicologia bàsica

És la branca de la psicologia que es dedica a l’estudi teòric dels processos psicològics sense una aplicació directa. Inclou les següents àrees:

• Psicologia general: Estudia els processos mentals i el comportament humà de manera àmplia i global.
• Psicologia de la personalitat: Analitza els trets individuals i com influeixen en la conducta (p. ex., tests de personalitat com Tipus A, Tipus B).
• Psicologia social: Examina la influència de la societat i de l’entorn en el comportament humà.
• Psicologia diferencial: Investiga les diferències entre individus o grups en aspectes psicològics.
• Psicologia evolutiva o del desenvolupament: Estudia com les persones canvien i es desenvolupen al llarg de la vida, des de la infància fins a la vellesa.
• Psicologia de l’aprenentatge: Estudia com adquirim nous coneixements i habilitats.
• Psicobiologia o neurociència: Relaciona la biologia amb el comportament i els processos mentals, és a dir, explora com el cervell i el sistema nerviós afecten la conducta.
• Psicologia experimental: Utilitza el mètode científic i experiments per avaluar la conducta i els processos mentals.
• Psicologia animal: Investiga el comportament dels animals per comprendre millor la conducta humana.

Psicologia aplicada

És la branca que s’enfoca en l’ús pràctic dels coneixements psicològics en diferents àmbits:

• Psicologia educativa: S’ocupa de l’aprenentatge i el desenvolupament en l’àmbit escolar, analitza com aprenem i com millorar els processos d’ensenyament.
• Psicologia clínica: S'especialitza en el diagnòstic i tractament dels trastorns mentals i emocionals, principalment en l'àmbit hospitalari.
• Psicologia industrial: Aplicada a l’entorn laboral, estudia el comportament a la feina per millorar el rendiment, la productivitat i el benestar.
• Psicologia de l’esport: Estudia la influència dels factors psicològics en el rendiment esportiu.

Corrents de la psicologia

Introspeccionisme

Corrent psicològic fundat per Wilhelm Wundt que defensa que els fenòmens psíquics només es poden conèixer mitjançant l’experiència i l’observació interna. Es basa en l’anàlisi dels propis pensaments, sentiments i desitjos. Dins d'aquest context, els tests de personalitat s'utilitzen per identificar els trets característics de cada individu. Aquests tests avaluen tant els trets considerats positius com els negatius, permetent comprendre millor el caràcter de les persones. Alguns d'aquests trets poden incloure la sinceritat, la capacitat d'actuar sense pressa i el famós "sentit comú". Se'n critica l'excessiu subjectivisme, ja que cada persona té la seva visió personal i és impossible analitzar determinats actes de manera objectiva.

Conductisme

Escola psicològica nord-americana que defensa l’estudi objectiu de la conducta, rebutjant tota mena d'explicació o concepte de caire mentalista, ja que no es poden comprovar de manera objectiva. Per exemple, expressions com “em sembla que estic enamorat” o “em decep” parlen d’estats interns que no es poden mesurar ni veure directament. Per això, aquest corrent descarta parlar d’“estats mentals” i de la “consciència” i prefereix centrar-se en allò que es pot observar i mesurar, com les accions i els comportaments.

Per tant, estudien reaccions físiques com les contraccions musculars, la dilatació de les pupil·les, les respostes dels teixits, l'activitat de les glàndules, les palpitacions i la tensió arterial. Tot això comporta l’aplicació dels mètodes i principis de la psicologia animal als éssers humans, així com els estudis de laboratori i de camp. Un exemple clàssic és el condicionament clàssic de Pavlov, on un gos aprèn a salivar en resposta a un estímul associat al menjar.

La psicoanàlisi

Teoria desenvolupada per Sigmund Freud (1856-1939) que posa èmfasi en l'inconscient com a element determinant del comportament humà. Planteja que només una part mínima de la nostra conducta ve donada per factors conscients. Per exemple, tot allò que diem o fem està motivat per factors subconscients.

Altres conceptes fonamentals

L'inconscient col·lectiu de Jung

Carl Gustav Jung va plantejar que, a més de l'inconscient individual (on guardem records i emocions personals), existeix un inconscient col·lectiu que compartim tots els humans. Aquest inconscient col·lectiu seria com una capa profunda de la nostra ment que ja existeix abans que naixem i que no depèn ni de la cultura, ni del lloc, ni del moment històric.

Aquest nivell profund de la ment estaria format per símbols i arquetips primitius, és a dir, imatges i idees que es repeteixen en totes les cultures i èpoques, com els mites sobre la bellesa, la fertilitat o la valentia. També es manifesta en els somnis, les visions i la nostra inclinació natural a distingir entre el bé i el mal. Segons Jung, aquests símbols comuns serien una mena d’herència psicològica de tota la humanitat.

El sentit de la vida

És un concepte filosòfic que fa referència a la recerca d’una significació personal i existencial.

• Sentit transcendent: El sentit de la vida humana es troba en un pla diferent i superior. Per a alguns, consisteix a arribar al coneixement de la veritat i el bé en un món ideal. Per a altres, consisteix a assolir la vida eterna després de la mort. En ambdós casos, no hi tenim un control directe.
• Sentit immanent: El sentit es pot trobar dins de la nostra pròpia vida i ens el donem nosaltres mateixos.
• Nihilisme: Defensa que la vida humana no té cap sentit i, per tant, és absurd pretendre buscar-n'hi un.

Llenguatge

És la capacitat dels humans de comunicar-se mitjançant paraules i l'instrument amb què expressem un missatge.

• Llenguatge natural: El que utilitzem de manera espontània en la vida quotidiana (català, espanyol, anglès).
• Llenguatge artificial: Creat deliberadament per a finalitats específiques (llenguatges de programació).
• Llenguatge formal: Molt estructurat, amb regles definides i sense ambigüitats (matemàtiques, lògica).
• Llenguatge prescriptiu: Estableix normes sobre com s’ha de fer alguna cosa (manuals d’instruccions, lleis).
• Llenguatge reversible: La comunicació pot canviar d'orientació sense perdre el sentit (una conversa).
• Llenguatge irreversible: La comunicació no pot tornar enrere un cop s’ha realitzat (una decisió formal).

Comunicació

És l'acció general de comunicar un missatge i ocupa el 70% de la nostra vida: escoltar, parlar, llegir, escriure, pensar i somiar. Molts aspectes de la vida humana són comunicació i expressivitat, com els moviments corporals, els gestos, les paraules, la mirada, el silenci i els elements simbòlics.

Perquè sigui eficient, es necessiten diversos elements: un emissor, un receptor, un missatge, un canal i un codi comú.

• Comunicació escrita: Llibres, correus electrònics, missatges.
• Comunicació visual: Imatges, senyals, icones.
• Comunicació oral: Converses, discursos.
• Comunicació de grup: La que succeeix entre un grup de persones (reunions, debats).
• Comunicació de masses: Dirigida a un gran nombre de persones a través de mitjans com la televisió o les xarxes socials.
• Comunicació amb un mateix (introspecció): Procés intern de reflexió sobre els propis pensaments i emocions.
• Comunicació química: Intercanvi d'informació a través de substàncies químiques entre organismes o cèl·lules.
• Comunicació mitjançant l’acció pràctica: Comunicar idees o emocions a través de l'acció física, sense paraules (gestos).