Introducció a la política: conceptes i etapes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,78 KB

Política

“Acte humana fonamental que persegueix l’interès comú dels membres d’una comunitat”.

Obj: provisió de béns públics i gestió dels conflictes i regulació de les act (externalitats).

P com a gestió del conflicte social: Necessitat de convivència/ Diferències i desigualtats socials → Presa de decisions col·lectives/vinculants.

P com a estructura: el conjunt de les institucions (regles del joc) (Polity).

P com a procés: és un estudi del comportament polític à enfoc cultural i comportamental (behaviorista) (politics).

P com a resultat: l’estudi de les decisions vinculants o polítiques públiques (policies).

Sist P (D. Easton): A B C --.D

A) Demandes/conflictes socials (inputs).

B) Decisors públics.

C) Accions i decisions col·lectives vinculants (outputs).

D) Feed-back (retroalimentació) Procés de retroalimentació permet un ajustament continu que assegura una estabilitat del sistema. En cas contrari es desintegra la comunitat per manca d’autoritat.

PODER

Poder com a recurs: en aquest primer cas parlem de possessió del poder i d’administració del poder; la preocupació es centra en com es distribueix el poder (pluralisme/elitisme); Marx.

-P no és un recurs en sí mateix sinó la conseqüència de la disponibilitat d’altres recursos - Hanna Arendt; el poder com a fenomen col·lectiu (de masses).

* P com efecte d’una relació: el poder no es posseeix sinó que s’exerceix en funció de cada situació; visió relacional. S. Lukes: El poder un enfoque radical.

Weber; possibilitat d’obtenir obediència. “Maquiavel”

3 formes de manifestar-se el P, Lukes:

-P (unidimensional) = capacitat d’incidir en un conflicte i aconseguir resultats (Visió pluralista pel que fa l’accés dels actors en el conflicte i la capacitat de crear-lo).

-P (bidimensional) = capacitat de crear o inhibir un conflicte explícit o latent, amb resultats favorables. (Crítica a la visió massa simplista del pluralisme).

-P (tridimensional) = capacitat de convèncer als altres individus o grups que els nostres interessos també són els dels altres. (Visió estructuralista més complexa, lectura Foucault).

Poder i sistema polític

Integrant les 2 perspectives del poder (com a recurs/com a situació) es pot fer una definició força comprensiva del poder: “capacitat d’intervenir en la regulació d’un conflicte amb una finalitat concreta”

Com s’exerceix el poder? Com es manifesta la capacitat d’intervenció?

A) La força o coacció: Constrènyer la voluntat d'alguna persona amb accions privatives

B) La influència: 2 instruments importants a l’hora d’influir són la propaganda i l’organització. És una lògica fonamental en els grups d’interès. Dificultat, però d’operativitzar i mesurar la influència.

C) L’autoritat: es podria considerar com una mena de capital que posseeix una persona en termes de reputació o prestigi, credibilitat o confiança.

EVO 1era. etapa: el món Greco-romà (S. V a.c. à S. IV d.c)

El món social hel·lènic: la polis i el zoon politikon. Els pioners en l’estudi de la política: Plató (S. V a.c) i Aristòtil (S. IV. a.c.). La República à 1ª. Utopia social à projecte de constitució perfecte à Estat ideal. Política à constitucions possibles (monarquia/tirania - Aristocràcia/oligarquia – Politeia/Democràcia à Estat desitjable

2ona. etapa: el món medieval (S. IV a.c. à S. XV)

L’hegemonia del món cristià à governats i governants s’havien de sotmetre als imperatius del mandat diví. Sant Agustí (S. IV) i Sant Tomàs d’Aquino (S. XIII), amb 2 relacionen la política amb la teologia moral i el dret natural.

3era. Etapa: del Renaixement a la Il·lustració: Redescobriment del món clàssic Greco-romà. Naixement dels 1r Estats Absoluts: la seva construcció esdevé objecte d’estudi i reflexió (El Príncep de Maquiavel). Pensadors de referència: Maquiavel (1469-1527 à raó d’Estat); Hobbes (1588-1679 à Leviatà); Locke (1632-1704 à contracte social) i Montesquieu (1689-1755 à separació de poders).

4ª. etapa: de la Revolució Industrial (S. XVIII) fins a finals del segle XIX. Factors que contribueixen a l’estudi de la política: a) 3 revolucions liberals: La Gloriosa (Anglaterra, 1653), La Guerra de la Independència (EU,1775), La Revolució Francesa (França, 1789) b) Revolució industrial i els canvis socials associats c) L’afirmació del individualisme i la fragmentació de la realitat social d) Desenvolupament de les ciències naturals (empirisme/positivisme) e) La revitalització de les Universitats europees i nord-americanes

5ª. etapa: de finals del segle XIX fins l’actualitat (el procés d’institucionalització) Els inicis (finals del XIX): École Libre des Sciencies Politiques (1871), Universitat de Columbia (1890), LSE (1895). En aquest període predomina l’anàlisi jurídica, filosòfica i històrica. *La consolidació: Període d’entreguerres à Escola de Chicago à estudi empíric del comportament electoral.

Entradas relacionadas: