Introducció a Microsoft Access: Conceptes i Funcionalitats

Conceptes Bàsics de Base de Dades

- Base de dades: conjunt d’arxius i de dades organitzats per a un ús determinat (ex: llistí telefònic).

- Access: gestor de base de dades (BBDD).

Dins una base de dades, la informació es distribueix en magatzems anomenats taules.

Una taula està formada per columnes (camps) i files (registres).

L’enllaç entre les diferents taules es fa mitjançant un camp comú que conté la mateixa informació en totes les taules que es volen relacionar (per evitar la redundància de les dades).

Objectes d'Access

- Taula: objecte per definir i emmagatzemar les dades per treballar amb la resta d’objectes.

- Consulta: objecte per visualitzar les dades d’una o més taules. Permet seleccionar només els camps que ens interessen.

- Formulari: objecte per introduir i visualitzar les dades d’una consulta o taula sense haver de fer-ho directament en les taules originals.

- Informes: objecte per imprimir la informació d’una taula o consulta.

- Pàgina: pàgina web. Objecte per recuperar dades d’una o més taules perquè siguin disponibles en Internet o Xarxa local.

- Macro: objecte format per diferents accions per automatitzar tasques repetitives.

- Mòdul: objectes formats per procediments escrits en Visual Basic.

Tipus de Camps

• Text (màx. 255 caràcters).
• Memo (gran quantitat de caràcters).
• Numèric.
• Data/hora.
• Moneda (fins a 15 dígits amb 4 decimals).
• Autonumèric (generalment per crear clau principal).
• Sí/No (1 bit).
• Objecte OLE (multimèdia).
• Hipervincle (mailto...).
• Assistent per a cerques (creació de menú desplegable).

Limitacions d'una Taula

• Màxim 255 camps.
• Nombre màxim de taules obertes: 1024.
• Nombre màxim de caràcters d’un registre: 2000.
• Una base de dades no pot superar 1Gb.

Clau Principal

És un camp que identifica de forma única cada registre d’una taula. Permet trobar, agrupar i establir relacions entre les diferents taules.

Propietats dels Camps

- "Tamany del camp".

Per fer que un camp sigui obligatori:

1. Requerit (sí).
2. Permetre longitud zero (no).

- Màscara d’entrada (obliga a l’usuari a entrar certs tipus de dades).

Màscara d'Entrada

• 0: introduir obligatòriament un dígit.
• L: introduir obligatòriament una lletra.
• A: introduir obligatòriament una lletra o un dígit.
• &: introduir obligatòriament qualsevol caràcter o espai.

Anàlisi del Text

Tipus de Comunicació Científica

Del vocabulari emprat (molt tècnic i específic), queda clar que aquest document no pot anar adreçat al públic en general. No es tracta, doncs, d'un document de difusió científica, sinó més aviat d'una comunicació entre científics. Aquesta impressió és reforçada per la presència de referències bibliogràfiques de tipus científic. Per la seva forma (text curt, presència d'un apartat “SEE ALSO”) se sembla molt a una entrada d'enciclopèdia. De ser així, no serà una enciclopèdia generalitzada, sinó una obra científica. La presència de l'enllaç “mathworld” ens pot fer pensar en una enciclopèdia especialitzada en temes matemàtics.

Dificultats de Maquetació

Aquestes dues equacions presenten diferents particularitats: text en posició de subíndex “i”, en superíndex “(i)”, “T”, com també altres diacrítics “~” per damunt de les variables. També notem l'ús de l'alfabet grec i de negretes. Tot plegat, sembla un text força complex de maquetar. Per això, podem pensar que, tot i que potser MS Word o LibreOffice ens permetran maquetar-lo emprant una eina tal com l'Editor d'Equacions, sens dubte fora més convenient cercar un programari específicament científic o matemàtic que permeti (a) la seva maquetació amb més facilitat, i (b) la conversió del resultat final en un format que l'usuari pugui visualitzar fàcilment amb un navegador web. Per exemple, es podria imaginar la seva conversió en una imatge – el que ni MS Word ni LibreOffice no permeten fer fàcilment.

Usos Actuals d'Internet

Els usos més corrents d'Internet són, com és sabut, usos lúdics o de lleure (ex. Facebook, Youtube, ...). També es veuen molts usos comercials (comerç electrònic). En aquest cas, l'ús que s'està fent de les eines que tots coneixem (pàgines web) té un objectiu força diferent, el de la comunicació científica. Podem relacionar aquest fet amb els orígens de l'Internet, el projecte ARPANET desenvolupat a través de les universitats nord-americanes. També es pot relacionar amb el desenvolupament del llenguatge HTTP i del format HTML per les pàgines web, de la mà de científics nuclears al centre de recerca CERN de Ginebra. Veiem doncs que, malgrat que sembli a vegades que Internet es faci servir sobretot pel “fenomen .com”, encara subsisteixen altres corrents una mica més amagats com per exemple aquest de les ciències.