Introducció a la lògica: ciència formal, llenguatge abstracte i aplicacions

Introducció a la lògica

Ciència formal, llenguatge abstracte, breu història, tipus de lògica, aplicacions.

A partir del llenguatge procurem relacionar afirmacions per extreure'n nous coneixements, aquest procés s'anomena raonar. Per arribar a una conclusió que sigui certa no només cal que les afirmacions siguin certes, sinó que també cal raonar correctament, d'això se n'ocupa la lògica. En resum, podem dir que la lògica és una disciplina filosòfica i una ciència formal, que se n'encarrega d'estudiar la correcció o validesa dels raonaments, estudia la forma i no el contingut.

Els raonaments poden ser deductius (totes les persones tenen cèl·lules, Joan = cel.) o inductius (la Maria, Josep i Clàudia tenen cèl·lules = totes les persones tenen cèl·lules.)

Proposicions i conclusions

De les proposicions i conclusions podem dir que són V/F, però els raonaments poden ser correctes o incorrectes. No ens serveix tenir només la conclusió o les premisses vertaderes, per a que l'argument sigui correcte tot ha de ser vertader.

Llenguatge abstracte: El llenguatge natural (el que utilitzem dia a dia per comunicar-nos) l'usem freqüentment però té un inconvenient: no és exacte, per tant en ciència no ens serveix ja que busquem la exactitud. Es creen llenguatges abstractes, matemàtics, els símbols. Tenen la funció de complir el llenguatge natural ja que aquest no ens dona exactitud ni validesa.

Breu història: Aristòtil al segle IV a.C. (fins al XIX) va crear la lògica clàssica/tradicional: va estudiar sobre les fal·làcies informals i teoria de sil·logismes (raonament deductiu format dues premises i una conclusió, apareix el major, el menor i el mitjà), què era una lògica vinculada a les matemàtiques. Poc després d'Aristòtil els Estoics van iniciar una altra altra vessant, anomenada lògica d'enunciats o proposicions (segle IV i XIX). A partir del s. XIX neix la lògica moderna/simbòlica (diferència de la clàssica), per contribucions de matemàtics i lògics com Boole i Frege. La primera no simbolitzava els relacionants. Una altra diferència és que la segona és una lògica formal, ja que el llenguatge que utilitza són símbols perfectament definits i no el corrent. La moderna inclou la tradicional.

Tipus de lògica

Lògica d'enunciats (pren els enunciats en bloc, sense analitzar), lògica de predicats (analitza la estructura interna dels enunciats: individu/element i propietat predicada), lògica de classes (tracta els individus com a pertanyents a conjunts d'elements que comparteixen propietats), lògica de relacions (atén a les relacions que existeixen entre els elements de l'enunciat).

Aplicacions

Teòriques: La lògica té relació amb una altra branca (filosofia de la ciència) comprovar les diferents metodologies utilitzades en la història de la ciència. Revisar llibres de filòsofs per trobar incoherències filosòfiques.

Pràctiques: La vida quotidiana ens permet valorar la correcció o incorrecció, si és vàlid o no dels arguments, per trobar fal·làcies (arguments tramposos). Relació amb la informàtica, informàtica de programació vinculada a les enginyeries.