Introducció a la Filosofia: Mite, Raó i Presocràtics

Enviado por Anna y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,16 KB

Pensament Mític vs. Racional

Mite

Narracions fabuloses sobre els orígens del món, de l'ésser humà o de la societat.

  • Objectiu: donar sentit a la realitat present.
  • Caràcter: antropomòrfic.

Pensament Mític

  • Es basa en explicacions sobrenaturals.
  • Segueix un model antropomòrfic.
  • Continua sent imprevisible.
  • Explicació simplista i poc racional.
  • És dogmàtic i no pot ser contrastat.

Pensament Racional

  • Es basa en explicacions naturals que parteixen del que s'observa.
  • Rebutja l'antropomorfisme.
  • Predomini de l'ordre i la necessitat.
  • Explicació lògica, coherent i causal.
  • Discurs crític i contrastable.

Què és la Filosofia?

Filosofia

  • Neix de la perplexitat davant del món.
  • No és ni ciència ni religió.
  • Aspiració de totalitat.
  • Respon de forma crítica a les preguntes.
  • És l'àmbit del raonament i la crítica.
  • És dubtar i té més a veure amb les preguntes.
  • Pensar, dubtar no condueix a l'escepticisme.

Religió

  • Aspiració de totalitat.
  • Respon de forma dogmàtica a les preguntes.
  • És l'àmbit de la creença.

*Escepticisme: doctrina que afirma la impossibilitat del coneixement. Negació de la capacitat humana d'assolir la veritat.

Característiques de les Idees Filosòfiques

Les idees filosòfiques han de ser:

  • Racionals: basades en la raó i no en creences, supersticions o imaginacions.
  • Coherents: no contradictòries, exposades amb claredat i precisió.
  • Argumentades: fonamentades en raons sòlides i pertinents, justificades a partir d'altres idees.

*Hipotètic-deductiu: elaborar una hipòtesi de treball i després validar-la.

*Deducció: forma de raonament que va d'un principi general a un de particular.

*Inducció: raonament que va des del que és particular al que és general.

Filosofia vs. Ciència

  • Les teories filosòfiques no són falsables.
  • La filosofia no té el caràcter predictiu de la ciència.
  • Diferència radical d'actitud entre el filòsof i el científic.

Àmbits de la Filosofia

Àmbit teòric

Engloba tots els problemes relacionats amb la veritat i el coneixement (Què puc saber?).

Disciplines filosòfiques: Teoria del coneixement o gnoseologia, Filosofia de la ciència.

Àmbit pràctic

Reflexiona sobre l'acció humana, sobre la moral i sobre la vida en societat (Què haig de fer?).

Disciplines filosòfiques: Ètica, Filosofia política, Filosofia del dret.

Àmbit metafísic

S'ocupa de les anomenades qüestions últimes que afecten l'ésser humà (Què és la realitat?).

Disciplines filosòfiques: Ontologia, Metafísica, Filosofia de la religió.

Àmbit antropològic

(Què és l'ésser humà?)

Disciplines filosòfiques: Antropologia filosòfica, Filosofia de la ment.

Àmbit lingüístic

(Què és el significat?)

Disciplines filosòfiques: Filosofia del llenguatge, Lògica.

Àmbit estètic

(Què és la bellesa?)

Disciplines filosòfiques: Estètica, Filosofia de l'art.

Origen de la Filosofia: Presocràtics

Causes de l'Origen

  • Geogràfiques: Grècia muntanyosa té vida autònoma.
  • Socioeconòmiques: Època de navegació i comerç; societat inicialment rural, aristocràtica i guerrera.
  • Culturals: Superació de l'antropomorfisme mític.

Recerca de l'Arkhé

  • Arkhé: primer principi de la realitat.
  • Phýsis: naturalesa, la qual inclou l'origen de l'univers o el principi de tot, i el mateix procés de generació de les coses.

Filòsofs Monistes

Tales de Milet

  • L'aigua és l'origen de totes les coses perquè es troba en estat sòlid, líquid i gasós.

Anaximandre

  • Parla d'un primer principi i element indeterminat, que s'anomena Apeiron.
  • Apeiron: és el tot, infinit en l'espai i en el temps, etern i sense cap determinació qualitativa.

Anaxímenes

  • Deixeble d'Anaximandre.
  • Diu que l'arkhé és l'aire. Va ser un gran avenç perquè l'aire és únic, primari, il·limitat i dinàmic.
  • Les coses s'originen pel grau de condensació o rarefacció de l'aire.

Pitàgores

  • Afirma que l'arkhé és el nombre. Tot es pot expressar numèricament.
  • Els nombres fan referència a l'estructura perfecta i harmònica del cosmos.
  • Tots els pitagòrics donaven importància al número 10 (la tetraktys).
  • Deien que el cosmos tenia una estructura harmònica.

Heràclit

  • La phýsis és necessàriament inestable, dinàmica, processual i en canvi permanent.
  • Les coses sorgeixen en la lluita d'oposats, amb la tensió i equilibri entre contraris. Fórmula clàssica: "Res es manté, tot flueix".
  • Per bé que la phýsis canvia, el canvi obeeix a un ordre constant, la llei universal que tot ho governa o logos.
  • La filosofia d'Heràclit influirà en la concepció platònica del món sensible, en la filosofia dels estoics, en Hegel i Marx.

Parmènides

  • El camí de la veritat és l'únic practicable per la filosofia. La seva màxima és: L'ésser és i el no-ésser no és.
  • D'aquí ve que es consideri que l'ésser roman idèntic a si mateix: L'ésser és sempre.
  • Està considerat el primer filòsof racionalista de la història del pensament.
  • Per Parmènides, el camí de l'opinió (basat en els sentits) és fals.
  • Afirma que res pot canviar i que no ens podem fiar dels sentits.
  • Per a Parmènides no hi ha phýsis (canvi), només hi ha ésser.
  • Característiques de l'Ésser:
    • Pot ser qualsevol cosa (és el fonament de tot).
    • És continu (no hi ha buit).
    • És complet (o és ésser o no és ésser, no hi ha graus).
    • És immòbil (en un món ple no pot haver-hi moviment).
    • És únic (si hi hagués més d'un, s'haurien de diferenciar per alguna cosa que no fos ésser, la qual cosa és impossible).
    • És etern (no podem establir ni un origen ni un final per a l'ésser).

Filòsofs Pluralistes

Empèdocles

  • Admet la realitat a partir de quatre elements: terra, aigua, aire i foc.
  • Aquests elements, combinats, componen tots els éssers.
  • No hi ha naixement ni desaparició de cap element, sinó barreja (per l'Amor) i divisió (per l'Odi) dels elements.

Anaxàgores

  • Explica l'aparició i la desaparició de les coses mitjançant dos principis: un de passiu i un d'actiu.
  • Principi passiu: les llavors (spermata), partícules infinites que formen les coses.
  • Principi actiu: el Nous o intel·ligència ordenadora que posa en moviment les llavors.

Demòcrit

  • Tota la realitat es compon d'àtoms, el buit i el moviment mecànic.
  • Àtom: partícula material simple, substrat etern, immutable, innumerable, imperceptible i en moviment en l'espai buit infinit.
  • Les qualitats dels àtoms com color, olor i gust són qualitats subjectives (depenen de la percepció).

Entradas relacionadas: