Introducció a l'economia i l'organització empresarial

L'activitat econòmica i les seves fases

Les persones necessitem: aliments, roba, habitatge, atenció mèdica... Anomenem activitat econòmica qualsevol procés mitjançant el qual obtenim els productes i els serveis que cobreixen aquestes necessitats.

Les activitats econòmiques inclouen tres fases:

• La producció d'allò que necessitem.
• La distribució.
• El consum.

Les necessitats i els desitjos de les persones són infinits, però els mitjans per satisfer-los (matèries primeres, treball, diners...) són limitats. Per això, cal escollir quins béns i serveis s'han de produir, quina quantitat, amb quins mitjans, com distribuir els productes, quin percentatge dels beneficis es destinarà a la inversió, etc. L'economia és la ciència que estudia tots aquests aspectes.

Els sectors d'activitat econòmica

Com que la producció depèn del consum, l'economia també analitza el comportament dels consumidors: quins productes necessiten, quant gasten, etc. Així doncs, el camp d'estudi de l'economia és molt ampli.

Les activitats econòmiques són molt variades, però les podem agrupar en tres grans sectors d'activitat:

• El sector primari comprèn les activitats destinades a obtenir aliments i matèries primeres del medi natural: l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal.
• El sector secundari engloba les activitats econòmiques que transformen les matèries primeres extretes de la natura en productes elaborats: la indústria, la construcció, la mineria i l'explotació de les fonts d'energia (aigua, petroli, gas...).
• El sector terciari agrupa una gran diversitat d'activitats que, a diferència dels sectors primari i secundari, no produeixen un bé material, sinó que presten un servei a la societat. Són, per exemple, el comerç, el transport, la sanitat, l'educació...

En general, com més avançada o desenvolupada és una economia, més pes hi té el sector terciari i menys el sector primari. Darrerament es parla d'un sector nou, el quaternari, que engloba la investigació, el disseny, la gestió i el tractament de la informació.

Els agents de l'activitat econòmica

Les activitats econòmiques no serien possibles sense la intervenció de tres grans agents: les famílies, les empreses i l'estat.

Les famílies

Les famílies poden estar formades per una o més persones. El paper econòmic que duen a terme és doble. D'una banda, participen en la producció, aportant a les empreses i a l'estat el seu treball i el seu capital. D'altra banda, consumeixen els béns i els serveis que es produeixen, i aquest consum és el que impulsa l'activitat econòmica.

Les empreses

Les empreses es dediquen a la producció de béns i serveis amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic. Per desenvolupar la seva activitat necessiten el treball de les famílies, a canvi del qual paguen un salari, i compren productes i serveis a altres empreses (màquines, per exemple).

Hi ha empreses de diferents tipus:

• Segons la titularitat, les empreses poden ser públiques, si són propietat de l'estat, o privades, si pertanyen a persones i entitats particulars.
• També podem classificar les empreses per la mida, que s'estableix en funció del nombre de treballadors o la facturació.

A la Unió Europea, una microempresa és aquella que té menys de 10 treballadors o que factura fins a 2 milions d'euros anuals. Una empresa petita és la que ocupa menys de 50 treballadors o factura entre 2 i 10 milions d'euros. Una empresa mitjana té fins a 250 treballadors o factura fins a 50 milions d'euros anuals. Quan se superen aquestes xifres, es defineix com una gran empresa.

Hi ha empreses que són individuals, és a dir, que pertanyen a una sola persona, i d'altres que tenen diversos propietaris. En aquests casos, els propietaris s'acostumen a constituir en societats. Les més corrents són les societats limitades (SL) i les societats anònimes (SA).

Comparació entre Societat Limitada i Societat Anònima

Societat Limitada (SL)

• El conjunt del capital aportat pels socis ha de ser igual o superior a 3.005 €.
• Aquest capital està dividit en parts iguals, que s'anomenen participacions.
• Un soci pot vendre les seves participacions a altres socis o familiars directes, però no a altres persones sense el consentiment de la resta dels socis.
• Els acords es prenen a les juntes per majoria; cada participació dóna dret a emetre un vot.

Societat Anònima (SA)

• El conjunt del capital aportat pels socis ha de ser almenys de 60.101 €.
• Aquest capital està dividit en parts iguals, que s'anomenen accions.
• Normalment, les accions es poden comprar i vendre lliurement. Les accions de les empreses que cotitzen a borsa es compren i es venen a través d'aquesta institució.
• Els acords es prenen a les juntes per majoria; cada acció dóna dret a emetre un vot.

Els factors de producció

Els recursos naturals

El procés de producció empra molts recursos que ofereix la natura: terra, aigua, plantes, animals, minerals i fonts d'energia. Alguns d'aquests recursos són renovables, és a dir, no s'esgoten quan es fan servir o es poden regenerar. Però, en canvi, n'hi ha d'altres que no ho són. Per això, cal que les empreses gestionin adequadament els recursos naturals per evitar que desapareguin.

El capital

Tots els recursos que no són naturals i que s'empren per produir béns i serveis constitueixen el capital. Es poden distingir tres classes de capital diferents:

• El capital físic: constituït pels elements materials, com ara edificis, maquinària, eines, equips informàtics, elements de transport, etc.
• El capital humà: fa referència a la formació o la qualificació dels treballadors i a l'experiència que tenen. Com més qualificats estiguin, més gran serà la productivitat.
• El capital financer: són els diners que es necessiten per fundar una empresa i mantenir la seva activitat, ja siguin propis, préstecs o subvencions.

La tecnologia

Conjunt de procediments utilitzats per produir béns i serveis. Segons la tecnologia emprada, es distingeixen tres tipus de producció:

• La producció manual: l'ésser humà proporciona la força i el maneig de les eines (ex. un pagès amb una aixada).
• La producció mecanitzada: la maquinària proporciona la força, però és el treballador qui maneja les eines.
• La producció tecnificada: les màquines proporcionen la força i controlen les eines (producció amb robots).

Actualment, la tecnologia és determinant en el creixement econòmic, permetent augmentar la productivitat i estalviar costos, tot i que planteja problemes com la desaparició de llocs de treball o la marginació dels països més pobres.

El coneixement i el «saber fer»

Els coneixements de les persones constitueixen un factor de creixement econòmic molt important. Per això, cal un sistema educatiu i centres d'investigació de qualitat per formar persones ben preparades i capaces de crear noves idees.

El «saber fer» fa referència al conjunt de coneixements pràctics (tècniques, tàctiques empresarials...) necessaris per fer una activitat, adquirits a través de l'educació, la feina diària i l'entorn social.