Introducció al Llenguatge Audiovisual: Conceptes i Tècniques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 75,46 KB

1.1. El llenguatge audiovisual

El que generalment s'entén per “realització” comprèn el rodatge, el muntatge i la postproducció, fases diferenciades amb una intenció didàctica, però cada vegada més tendeixen a diluir-se en la pràctica. La majoria dels manuals clàssics de muntatge cinematogràfic comencen amb un exhaustiu repàs dels conceptes clau de la realització: tamanys de pla, moviments i posicions de càmera, planificació, eixos, angulacions, etc.

No podem oblidar que tots els llenguatges tenen les seves normes (la seva gramàtica), sense les quals no seria un mitjà de comunicació, sinó un caos, i el de la pantalla també les té, encara que sense oblidar que els llenguatges són éssers vius, en permanent evolució.

El llenguatge audiovisual no es gesté sobtadament, sinó que ha anat evolucionant amb el temps, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista expressiu, gràcies a les obres de diferents cineastes. Les primeres imatges cinematogràfiques van ser registrades pels germans Lumière en 1895, sense voluntat narrativa:

Poc més tard, George Méliès, home que provenia del teatre, realitzà diverses pel·lícules en les quals adaptava obres literàries com La Ventafocs (1899) o El viatge a la Lluna (1902). Méliès ja té una intenció clara de contar històries fictícies i s'acura a crear els decorats i oferir els primers efectes especials del cinema, encara que de forma molt rudimentària.

David Wark Griffith incorpora al cinema els principals elements del llenguatge cinematogràfic: l'ús de l'escala de plans des d'un punt de vista expressiu -com a plans generals per a descriure escenes de guerra, primers plans per a centrar l'atenció en les emocions dels personatges, etc.-, moviments de càmera més sofisticats, regressions en el temps -flashbacks-, utilització de l'eix d’acció per a orientar a l'espectador, i, la seva gran aportació: el muntatge paral·lel.

Molts altres creadors van contribuir a desenvolupar el llenguatge de la imatge en moviment amb tècniques diferents i innovadores, com Serguei Eisenstein, director rus que utilitzà el muntatge associatiu, descomponent les escenes de forma analítica en multitud de plans curts.

O els cineastes de la República alemanya de Weimar -Robert Wiene (El gabinet del Doctor Caligari 1919), Murnau (Nosferatu 1922), Fritz Lang (Metròpolis 1927), etc.


En 1927 el so s'incorpora al cinema. Al principi, aquesta incorporació va suposar una rèmora per al llenguatge visual, pel fet que els motors d'arrossegament de pel·lícula de les càmeres de cinema eren molt sorollosos i calia insonoritzar les escenes engabiant a les càmeres i els seus operadors darrere d'urnes de cristall.

Cap a 1935 sorgeix la televisió en blanc i negre. En 1953 naix el primer sistema de televisió en color (NTSC). La televisió crea diversos gèneres televisius que s'incorporen al llenguatge audiovisual enriquint-lo.

1.2. Enquadrament i angulació: Pla, escena i seqüència

Pla vs. Quadre. El quadre és la retallada il·luminada que veiem en la pantalla. Bàsicament s'utilitzen dues proporcions: l'estàndard de 1:1'33 (4:3), pròxima al format de televisió anterior a l'arribada del format panoràmic 1:1'77 (16:9). En cinema podem trobar el scope de 1:2'55 i l'actual de 1:2'33. Al quadre o fotograma també se'n diu pla. El pla és la unitat bàsica de qualsevol obra audiovisual.

Pla és: a) el quadre format per la pantalla en relació amb la grandària d'un personatge, segons veurem en parlar de l'escala.

1.2. Enquadrament i angulació

Un pla es pot classificar segons:

La seva grandària: curts, mitjans, llargs.

La seva duració: llarg o curt.

El seu procediment de treball: recurs, màster, alternatiu.

La seva narrativitat: seqüència, subjectiu, situació, compost.

La seva angulació: zenital, picat, normal, contrapicat, nadir, holandès, aberrant, escorç, perfil, dorsal.

Segons la seva grandària:

Plans curts: - Pla detall - Primer primer pla - Primer pla - Pla mig curt.

Plans mitjans: - Pla mitjà - Pla mig llarg - Pla americà 3/4 - Pla sencer.

Plans llargs: - Pla conjunt - Pla general curt - Pla general - Gran pla general.


Pla alternatiu Són aquells plans que es registren en la posada en imatges, introduint variacions sobre els plans previstos en guió per a, posteriorment determinar si s'utilitzen, ja siga en part o íntegrament, o no s'utilitzen.

Pla màster És un pla en què es grava de forma contínua tota una acció de principi a fi, amb la finalitat d'inserir posteriorment en ell altres plans de la mateixa acció durant el muntatge. A aquests plans que s'insereixen sobre el pla màster se'n diu plans de cobertura. El pla màster sol ser un pla llarg que permet mostrar la totalitat de l’acció, mentre que els plans de cobertura són plans mitjans o curts que mostren aspectes concrets de l’acció.

Pla recurs El pla recurs seria, com a primer concepte, tot aquell pla que es pren en un moment determinat del rodatge o gravació perquè posteriorment pugui ser inclòs en el muntatge final, sense que es trobi encara determinat el lloc exacte que ocuparà dins del producte audiovisual. El pla recurs pot, finalment, no ser inclòs.

Pla seqüència - Pla subjectiu - Pla situació - Pla compost

A diferència del pla màster, el pla seqüència no es registra per a inserir posteriorment sobre ell altres plans. Els plans seqüència substitueixen els canvis de pla per moviments i desplaçaments de càmera.

Plans compostos són aquells formats per la unió de dues o més imatges que procedeixen de diferents fonts.

És aquell pla que inicia una seqüència i que mostra íntegrament, o en la seva major part, l'espai on es desenvoluparà un esdeveniment (o també l'inici de l'esdeveniment), amb l'objectiu de situar a l'espectador.

Segons la seva angulació: - Pla zenital - Pla picat - Pla normal/objectiu - Pla contrapicat - Pla nadir - Altres: holandès, aberrant, escorç, perfil, dorsal.


zAAAAAElFTkSuQmCC

1.3. Moviments de càmera

• PANORÀMICA És el moviment de la càmera sobre el seu propi eix sense desplaçament de l'aparell. Pot realitzar-se de forma horitzontal o vertical. La panoràmica ha d'iniciar-se sempre amb un pla fix. Ha de ser uniforme i suau; ha de desenvolupar un moviment regular al llarg de tota la seva trajectòria i ha d'acabar a la mateixa velocitat a la que començà.

• TRAVELLING – ZOOM És el desplaçament de la càmera a través d'uns rails o plataforma en el qual roman constant l’angle entre la càmera i l'objecte en moviment. Si canviem l'emplaçament de la càmera, variem la perspectiva de la presa i fins i tot el camp visual. Pot ser lateral, cap avant, cap enrere, cap a dalt o a cap baix.

• TRAJECTÒRIA – GRÚA És el moviment ampli ascendent o descendent (eix vertical) per a situar la càmera a grans altures. O el moviment curt ascendent o descendent per a equilibrar el quadre en variar l'altura dels elements. Tots dos moviments són considerats per molts com travellings verticals.


1) Acompanyament d'un personatge o objecte en moviment. 2) Creació d'un moviment il·lusori en un objecte estàtic. 3) Descripció d'un espai o acció. 4) Definició de les relacions espacials entre dos elements de l'acció (entre dos personatges o entre un personatge i un objecte). 5) Relleu dramàtic d'un personatge o objecte destinats a tenir un paper important en el desenvolupament de l'acció.

• PANORÀMICA Tipus de moviments:

- Panoràmica horitzontal: dreta a esquerra o al revés.

- Panoràmica vertical: ascendent o descendent.

- Panoràmica obliqua: combinació de les dues anteriors.

- Panoràmica circular: en un àngel de 360 graus.

- Escombratge: a gran velocitat difuminant la imatge.

- Moviment de balanceig. Les panoràmiques tenen diferents usos:

– Descriptiu, ens dóna a conèixer l'escenari.

– Dramàtic, presentació dels diversos elements de l’acció.

– Subjectiu, en funció dels personatges o objectes que es desplacen.

PANORÀMICA

- Panoràmica Descriptiva: Dona un marc de referència ampli i situa a l'espectador en un espai o en una situació. Sovint té un caràcter introductiu o conclusiu, o bé evoca l'espai vist pel personatge en mirar al seu voltant.

- Panoràmica Expressiva: Es basa en una espècie de trucatge, consistent en l'ocupació no realista de la càmera amb la finalitat de suggerir una impressió o idea. Aquí cal parlar d'escombratge, que és un tipus especial de panoràmica molt suggeridora, que passa d'un pla fix a un altre, de tal forma que els detalls de l'escena es dilueixen en el transcurs del moviment a causa de la velocitat (filatge) del moviment o de la baixa velocitat d'obturació.

- Panoràmica Dramàtica: Posseeix un paper directe en la narració. Consisteix en crear relacions espacials, bé entre un individu que mira i l'escena o objectes mirats, o bé entre un o diversos individus, d'una banda, i un o diversos de l'altra. En aquest cas, el moviment introdueix una impressió d'amenaça, hostilitat, superioritat tàctica d'aquell a qui la càmera es dirigeix en segon lloc.


• TRAVELLING

• Travelling òptic - “Zoom”. No es mou la càmera sinó l'objectiu per a engrandir o disminuir el tamany dels objectes. S'engrandeixen els objectes de l'escena per a omplir el marc de la imatge, no canvia la perspectiva. Amb el travelling es mou físicament la càmera a través de l'escena. Canvia la perspectiva segons es realitza.

• Travelling de profunditat d’aproximació. La càmera es trasllada d’un pla llunyana a un altre més pròxim. Sol tenir una funció psicològica i dramàtica (iniciar un "flashback").

• Travelling de profunditat d'allunyament, on la càmera s'allunya d’un motiu enquadrat des de molt pròxim.

TRAVELLING

• Travelling vertical: la càmera puja o baixa acompanyant al subjecte.

• Travelling paral·lel: la càmera acompanya al motiu lateralment.

• Travelling circular: descriu 360 graus al voltant del motiu.

• Travelling divergent: modifica la perspectiva de l'espectador distorsionant la relació entre càmera i motiu.

• TRAJECTÒRIA / GRÚA

Dolly: carro amb rodes de petites dimensions.

– Truck: vehicle sobre el qual pot viatjar la càmera.

– Crane (grua): grua que es desplaça com un vehicle i a més porta una “ploma”.

– Grúa: de molt diferents tamanys, normalment per al seu ús en estudi. Les més petites se solen instal·lar també sobre la Dolly.

– Cap calent: suport automatitzat que permet l’evolució de la càmera amb comandament a distància i que pot generar múltiples i ràpids desplaçaments.

– Steadycam: suport aerodinàmic que es penja el càmera al muscle i que abraça el pit i l'esquena.

EL GÈNERE

El gènere és una expressió de la narració, caracteritzada per la forma de com es relata una història.

• Drama: El drama és un gènere que tracta situacions generalment no èpiques en un context seriós, amb un to i una orientació més susceptible d'inspirar tristesa i compassió que riure o gràcia.

Entradas relacionadas: