Introducció al Llatí: Evolució, Cultura Romana i Gramàtica

Evolució del Llatí i Formació de Mots

Llatí Culte vs. Llatí Col·loquial

L'evolució del llatí parteix de la distinció entre el llatí culte i el llatí col·loquial. Aquest últim, el que es parlava en l'entorn familiar, va evolucionar de manera diferent del culte. Les diferències entre ambdues varietats es van accentuar per culpa de l'allunyament demogràfic.

Influències i Llengües Romàniques

Aquestes diferències van evolucionar més quan l'Imperi Romà es va dividir. Moltes d'aquestes zones dividides van ser ocupades per pobles bàrbars, que hi van aportar les seves influències lingüístiques. La influència del llatí en els territoris romanitzats presenta diferents graus:

• En algunes zones, el llatí va desaparèixer completament.
• En altres zones, va desaparèixer deixant evidents trets lingüístics (substrat).
• En altres zones, no ha desaparegut, sinó que s'ha transformat en les llengües romàniques actuals.

Mecanismes de Creació de Mots

Les llengües canvien constantment. Els mecanismes més efectius per crear nous mots són la derivació i la composició.

Derivació (Prefixos i Sufixos)

La derivació és el procés pel qual es creen nous mots a partir d'altres d'existents, afegint un prefix (davant) o un sufix (darrere) a l'arrel o mot primitiu.

Composició

La composició consisteix a unir dos o més mots per formar una nova unitat lingüística, anomenada mot compost.

Política i Drets a Grècia i Roma

La Política a Grècia

La política neix en el moment en què els homes s'uneixen per viure en comunitat. Per als grecs, la política era l'activitat pròpia de qui vivia a la ciutat (polis). Es van posar en pràctica diferents tipus de govern:

• Oligarquia: govern d'uns pocs.
• Monarquia: govern d'un sol home (rei).
• Tirania: poder absolut assolit per un home, sovint per la força.
• Democràcia: govern del poble (demos).

Cal notar que nens, dones i immigrants no eren considerats ciutadans de ple dret i, per tant, no participaven en la política. No hi havia sufragi universal (dret a vot de tothom).

La Política a Roma

Monarquia, República i Imperi

La història política de Roma comença amb la Monarquia. Després sorgeix la República, que pretén una participació més gran dels ciutadans en el govern. Al segle I aC, la República desapareix i dona pas a l'Imperi, on el poder es concentra en un sol home (l'emperador).

Estructura de la República Romana

La República Romana tenia una estructura política basada en tres eixos principals:

El Senat

Va esdevenir la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació durant gran part de la República. Hi havia uns 600 senadors, escollits d'entre els ciutadans que havien exercit una alta magistratura. El càrrec de senador era vitalici. Entre les seves funcions hi havia:

• Assessorar els magistrats.
• Discutir i proposar lleis.
• Controlar el poder dels magistrats i l'erari públic.
• Declarar la pau i la guerra.

Les Assemblees

Tot ciutadà romà podia intervenir en la política a través de les diferents assemblees populars (comicis), on es votaven lleis i s'elegien els magistrats.

Les Magistratures

Eren els càrrecs polítics executius que podia ocupar qualsevol ciutadà (inicialment només patricis, després també plebeus). Tenien les següents característiques:

• Eren escollits pel poble (a les assemblees).
• Tenien una durada limitada (normalment un any).
• Eren col·legiades (més d'un membre per magistratura, amb dret a veto mutu).
• En finalitzar el mandat, havien de passar uns anys (sovint 3) abans de poder optar a una altra magistratura (cursus honorum).

El Calendari Romà

Els Mesos de l'Any

Inicialment, el calendari romà tenia 10 mesos:

• Martius: dedicat al déu de la guerra, Mart.
• Aprilis: possiblement relacionat amb l'obertura (aperire) de les flors, quan la naturalesa arriba al seu clímax.
• Maius: dedicat a la deessa Maia (deessa de la primavera).
• Iunius: dedicat a la deessa Juno.
• Quintilis: el cinquè mes.
• Sextilis: el sisè mes.
• September: el setè mes.
• October: el vuitè mes.
• November: el novè mes.
• December: el desè mes.

Després es van afegir dos mesos més al principi de l'any:

• Ianuarius: dedicat al déu Janus (déu de les portes i els inicis).
• Februarius: relacionat amb rituals de purificació (februa).

Posteriorment, Quintilis es va reanomenar Iulius (en honor a Juli Cèsar) i Sextilis es va reanomenar Augustus (en honor a August).

La Setmana Romana

La setmana de set dies, basada en els astres coneguts aleshores, va aparèixer i es va popularitzar cap al segle II dC. Els dies eren:

• Dies Lunae (dia de la Lluna)
• Dies Martis (dia de Mart)
• Dies Mercurii (dia de Mercuri)
• Dies Iovis (dia de Júpiter)
• Dies Veneris (dia de Venus)
• Dies Saturni (dia de Saturn)
• Dies Solis (dia del Sol)

Dies Festius i Feiners (Fasti i Nefasti)

Cada nou dies (nundinae), els romans tenien un dia de mercat i repòs relatiu. El pontífex màxim era l'encarregat d'elaborar el calendari anual, indicant els dies festius. Es distingien principalment:

• Dies fasti: dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia.
• Dies nefasti: dies en què es prohibia celebrar actes públics oficials i administrar justícia, sovint dedicats a cerimònies religioses.

Festes Romanes Destacades

• Mes de març:
  • Equirria: festa eqüestre en honor de Mart.
  • Quinquatrus: purificació de les armes abans de començar les campanyes militars.
• Mes d'octubre:
  • October equus: sacrifici d'un cavall per marcar la fi de la campanya militar.
  • Armilustrium: purificació de les armes per esborrar els crims de guerra.
• Altres festes importants:
  • Lupercalia (Febrer): festa arcaica possiblement relacionada amb la fertilitat i la lloba que va salvar Ròmul i Rem.
  • Parentalia (Febrer): festes en honor dels avantpassats morts.
  • Festes Januals (Gener): festa en honor a Janus.
  • Liberalia (Març): festa de la primavera i la fertilitat, en honor a Líber Pater.
  • Parilia (Abril): commemoració de la fundació de la ciutat de Roma.
  • Vulcanalia (Agost): festa en honor a Vulcà, déu del foc.
  • Saturnalia (Desembre): festes molt populars en honor a Saturn, déu de l'agricultura, caracteritzades per l'intercanvi de regals i la inversió de rols socials.

Gramàtica Llatina Bàsica

Els Casos Llatins i les seves Funcions

El llatí és una llengua flexiva que utilitza casos per indicar la funció sintàctica de les paraules dins l'oració.

• Nominatiu: Indica el subjecte i l'atribut.
• Vocatiu: S'usa per a la interpel·lació (cridar o invocar algú).
• Acusatiu: Indica el Complement Directe (CD) i alguns Complements Circumstancials (CC) (sovint amb preposició).
• Genitiu: Indica el Complement del Nom (CN) (possessió, pertinença).
• Datiu: Indica el Complement Indirecte (CI).
• Ablatiu: Indica diversos Complements Circumstancials (CC) (lloc, temps, manera, instrument, causa, etc.) i el Complement Agent (C. Agent) en la veu passiva (amb les preposicions a/ab).

Les Declinacions

Primera Declinació (-a)

Principalment substantius femenins amb tema en -a.

• Nominatiu: singular -a, plural -ae
• Vocatiu: singular -a, plural -ae
• Acusatiu: singular -am, plural -as
• Genitiu: singular -ae, plural -arum
• Datiu: singular -ae, plural -is
• Ablatiu: singular -a, plural -is

Segona Declinació (-us, -er, -um)

Substantius masculins (tema en -o, nominatiu en -us o -er) i neutres (tema en -o, nominatiu en -um).

Masculí (tipus dominus, puer, ager):

• Nominatiu: singular -us/-er, plural -i
• Vocatiu: singular -e/-er, plural -i
• Acusatiu: singular -um, plural -os
• Genitiu: singular -i, plural -orum
• Datiu: singular -o, plural -is
• Ablatiu: singular -o, plural -is

Neutre (tipus bellum):

• Nominatiu: singular -um, plural -a
• Vocatiu: singular -um, plural -a
• Acusatiu: singular -um, plural -a
• Genitiu: singular -i, plural -orum
• Datiu: singular -o, plural -is
• Ablatiu: singular -o, plural -is

Tercera Declinació (Temes en Consonant i Vocal -i)

Agrupa substantius masculins, femenins i neutres amb temes acabats en consonant o en vocal -i.

Exemples: Tema en vocal: ci-vis, ci-vis (ciutadà); Tema en consonant: prin-ceps, prin-ci-pis (príncep).

Terminacions per a Mots Masculins i Femenins:

• Nominatiu: singular variable, plural -es
• Vocatiu: singular variable (sovint = Nom.), plural -es
• Acusatiu: singular -em, plural -es
• Genitiu: singular -is, plural -um (o -ium per temes en -i)
• Datiu: singular -i, plural -ibus
• Ablatiu: singular -e (o -i per temes en -i), plural -ibus

Terminacions per a Mots Neutres:

• Nominatiu: singular variable, plural -a (o -ia per temes en -i)
• Vocatiu: singular variable (= Nom.), plural -a (o -ia per temes en -i)
• Acusatiu: singular variable (= Nom.), plural -a (o -ia per temes en -i)
• Genitiu: singular -is, plural -um (o -ium per temes en -i)
• Datiu: singular -i, plural -ibus
• Ablatiu: singular -e (o -i per temes en -i), plural -ibus

El Verb Sum (Ser/Estar)

És un verb irregular fonamental.

Present d'Indicatiu

• sum (jo sóc/estic)
• es (tu ets/estàs)
• est (ell/ella és/està)
• sumus (nosaltres som/estem)
• estis (vosaltres sou/esteu)
• sunt (ells/elles són/estan)

Imperfet d'Indicatiu

• eram (jo era/estava)
• eras (tu eres/estaves)
• erat (ell/ella era/estava)
• eramus (nosaltres érem/estàvem)
• eratis (vosaltres éreu/estàveu)
• erant (ells/elles eren/estaven)

Futur d'Indicatiu

• ero (jo seré/estaré)
• eris (tu seràs/estaràs)
• erit (ell/ella serà/estarà)
• erimus (nosaltres serem/estarem)
• eritis (vosaltres sereu/estareu)
• erunt (ells/elles seran/estaran)

Adjectius Possessius

Indiquen possessió i concorden en gènere, nombre i cas amb el substantiu que acompanyen.

Un posseïdor:

• 1a persona: meus, mea, meum (meu, meva)
• 2a persona: tuus, tua, tuum (teu, teva)
• 3a persona (reflexiu): suus, sua, suum (seu, seva - referit al subjecte)

Més d'un posseïdor:

• 1a persona: noster, nostra, nostrum (nostre, nostra)
• 2a persona: vester, vestra, vestrum (vostre, vostra)
• 3a persona (reflexiu): suus, sua, suum (seu, seva - referit al subjecte)

Verbs regulars: Temps d'Indicatiu

Les terminacions personals bàsiques del present d'indicatiu actiu són: -o/-m, -s, -t, -mus, -tis, -nt.

Present d'Indicatiu (4 Conjugacions)

• 1a conjugació (tema en -a, ex: laborare - treballar): laboro, laboras, laborat, laboramus, laboratis, laborant
• 2a conjugació (tema en -e, ex: docere - ensenyar): doceo, doces, docet, docemus, docetis, docent
• 3a conjugació (tema en consonant o -e breu, ex: ponere - posar): pono, ponis, ponit, ponimus, ponitis, ponunt
• 4a conjugació (tema en -i, ex: audire - sentir): audio, audis, audit, audimus, auditis, audiunt

Imperfet d'Indicatiu (Característica: -ba-)

• 1a conj.: laborabam, laborabas, laborabat, laborabamus, laborabatis, laborabant
• 2a conj.: docebam, docebas, docebat, docebamus, docebatis, docebant
• 3a conj. (vocal unió -e-): ponebam, ponebas, ponebat, ponebamus, ponebatis, ponebant
• 4a conj. (vocal unió -e-): audiebam, audiebas, audiebat, audiebamus, audiebatis, audiebant

Futur d'Indicatiu

• 1a conj. (característica -b-): laborabo, laborabis, laborabit, laborabimus, laborabitis, laborabunt
• 2a conj. (característica -b-): docebo, docebis, docebit, docebimus, docebitis, docebunt
• 3a conj. (característica -a-/-e-): ponam, pones, ponet, ponemus, ponetis, ponent
• 4a conj. (característica -a-/-e-): audiam, audies, audiet, audiemus, audietis, audient