Introducció al Dret: Conceptes, Fonts i Poders de l'Estat

Què és el Dret?

El Dret és el conjunt de principis i normes que regulen la convivència en una societat.

Dret Públic

Regula l'organització i l'activitat de l'Administració pública, així com les seves relacions amb els particulars quan actua dotada d'imperium.

Dret Privat

Regula les relacions entre particulars. L'Administració també pot actuar sotmesa al dret privat, com un particular més, en determinades circumstàncies.

Fonts del Dret

Les fonts del dret serveixen per identificar com sorgeixen i es manifesten les normes jurídiques. Les principals fonts són:

• Llei: Norma jurídica escrita, emanada del poder legislatiu, d'abast general i d'obligat compliment.
• Costum: Forma habitual d'obrar o procedir d'una comunitat, sorgida per la repetició constant dels mateixos actes i amb la convicció de la seva obligatorietat jurídica. S'aplica en defecte de llei aplicable.
• Principis Generals del Dret: Normes no escrites que expressen les conviccions bàsiques d'una comunitat sobre la justícia i l'organització social. S'apliquen en defecte de llei o costum, sense perjudici del seu caràcter informador de l'ordenament jurídic.
• Jurisprudència: Criteri o manera reiterada amb què el Tribunal Suprem (i altres tribunals superiors) interpreta i aplica les lleis, el costum i els principis generals del dret en resoldre situacions similars. Complementa l'ordenament jurídic.

El Poder Legislatiu

És l'encarregat de l'elaboració de les lleis. Aquesta funció correspon a les Corts Generals (Parlament de l'Estat), que són bicamerals:

• Congrés dels Diputats (cambra baixa, representa el poble espanyol)
• Senat (cambra alta, cambra de representació territorial)

La Constitució

És la llei fonamental i més important d'un Estat. Regula l'àmbit de convivència, estableix els drets i deures fonamentals dels ciutadans i recull el sistema de govern. Es caracteritza per ser:

• Norma suprema: Cap altra norma la pot contradir. Conté els principis bàsics d'organització de l'Estat i els valors superiors de l'ordenament jurídic.
• Norma democràtica: A Espanya, la Constitució de 1978 va ser ratificada mitjançant referèndum el 6 de desembre de 1978.
• Norma rígida: El seu procediment de reforma és complex, la qual cosa garanteix la seva estabilitat. Només s'ha modificat en dues ocasions (1992 i 2011).

Tipus de Lleis (Estatals)

Les lleis són normes jurídiques aprovades pel Parlament (Corts Generals).

Lleis Orgàniques

Regulen matèries d'especial importància, com el desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, els Estatuts d'Autonomia, el règim electoral general, entre d'altres. La seva aprovació, modificació o derogació exigeix majoria absoluta del Congrés dels Diputats (la meitat més un del nombre total de diputats) en una votació final sobre el conjunt del projecte.

Lleis Ordinàries

Regulen la resta de matèries que no estan reservades a llei orgànica. Per a la seva aprovació, n'hi ha prou amb la majoria simple dels vots dels presents al Congrés i al Senat.

El Poder Executiu

L'òrgan encarregat d'exercir el poder executiu és el Govern. Està integrat pel president, el(s) vicepresident(s), si n'hi ha, i els ministres. El Govern es reuneix habitualment un cop a la setmana en el Consell de Ministres.

Relació entre Govern i Administració

El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. L'Administració pública, sota la direcció del Govern, és l'aparell organitzatiu encarregat de portar a terme les polítiques públiques i executar les lleis i les decisions del Govern.

Normes del Govern amb Rang de Llei

Reial Decret Llei

És una norma amb rang de llei dictada pel Govern en cas d'extraordinària i urgent necessitat. Ha de ser immediatament sotmès a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats en el termini de trenta dies següents a la seva promulgació.

Decret Legislatiu

És una norma amb rang de llei dictada pel Govern en virtut d'una delegació legislativa expressa de les Corts Generals. Existeixen dos tipus de delegació:

• Textos Articulats: Les Corts Generals aproven una llei de bases que estableix l'objecte, l'abast i els criteris que el Govern ha de seguir per elaborar el text articulat.
• Textos Refosos: Les Corts Generals autoritzen el Govern a refondre diversos textos legals preexistents en un de sol.

El Poder Judicial

Té la funció de jutjar i fer executar allò que s'ha jutjat, és a dir, resoldre els conflictes que sorgeixen en l'aplicació del dret, aplicant les lleis als casos concrets. Està integrat per jutges i magistrats independents. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l'òrgan de govern dels jutges i magistrats, i vetlla per la seva independència.

El Tribunal Constitucional

No forma part del Poder Judicial ordinari. És l'intèrpret suprem de la Constitució. Entre les seves funcions principals hi ha el control de constitucionalitat de les lleis i la protecció dels drets fonamentals mitjançant el recurs d'empara. Les seves decisions en matèria constitucional prevalen sobre les de qualsevol altre tribunal, inclòs el Tribunal Suprem.

Organització Jeràrquica dels Tribunals (Jurisdicció Ordinària)

L'estructura judicial s'organitza jeràrquicament de la següent manera (de major a menor rang):

1. Tribunal Suprem: Òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres (civil, penal, contenciós-administratiu, social i militar), excepte en matèria de garanties constitucionals.
2. Audiència Nacional: Amb jurisdicció a tot Espanya, coneix de matèries específiques de gran importància o gravetat (ex: terrorisme, narcotràfic a gran escala, delictes econòmics greus).
3. Tribunals Superiors de Justícia: Culminen l'organització judicial en l'àmbit de cada Comunitat Autònoma.
4. Audiències Provincials: Tenen seu a la capital de cada província i coneixen de recursos contra resolucions de jutjats inferiors i de l'enjudiciament de delictes més greus.
5. Jutjats de Primera Instància i Instrucció (o separats: Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció, Jutjats Penals, Jutjats Socials, Jutjats Contenciosos-Administratius, Jutjats de Vigilància Penitenciària, Jutjats de Menors, Jutjats Mercantils).
6. Jutjats de Pau: Existeixen en municipis on no hi ha Jutjat de Primera Instància i Instrucció, amb competències limitades en l'ordre civil i penal.

Jerarquia Normativa

Les normes jurídiques s'organitzen segons un ordre de prelació o jerarquia, de manera que les normes de rang inferior no poden contradir les de rang superior. Una representació simplificada seria:

1. Constitució Espanyola
2. Dret de la Unió Europea (Tractats constitutius i dret derivat, amb principi de primacia sobre el dret nacional en les seves competències)
3. Tractats Internacionals degudament ratificats i publicats
4. Llei (Lleis Orgàniques i Lleis Ordinàries estatals i autonòmiques)
5. Normes amb rang de llei del Govern (Reial Decret Llei, Decret Legislatiu)
6. Reglaments (Reials Decrets del Consell de Ministres o del President del Govern, Ordres Ministerials, disposicions d'autoritats inferiors)
7. Costum (en defecte de llei aplicable)
8. Principis Generals del Dret (en defecte de llei o costum)

La Separació de Poders

És un principi fonamental d'un Estat social i democràtic de Dret. Implica que els tres poders clàssics de l'Estat —legislatiu (encarregat de l'aprovació de les normes), executiu (encarregat de l'execució de les normes i la direcció política) i judicial (encarregat de l'aplicació de les normes i la resolució de conflictes)— siguin exercits per òrgans diferents i independents entre si. Aquesta separació busca garantir l'equilibri, evitar la concentració de poder i protegir les llibertats dels ciutadans.

Interferències i Col·laboració entre Poders

Tot i la necessària separació, en els sistemes democràtics moderns existeixen mecanismes de control mutu i col·laboració entre els poders. Una possible interferència es produeix quan un poder assumeix funcions que no li són pròpies de manera principal. Per exemple, el poder executiu pot dictar normes amb rang de llei (com el Reial Decret Llei o el Decret Legislatiu) en circumstàncies específiques i amb control parlamentari, tot i que la funció legislativa principal correspon al Parlament. L'ideal és que cada poder exerceixi la seva tasca fonamental dins del marc constitucional, mantenint un equilibri dinàmic.