Intervenció Social i Exclusió: Conceptes i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

Intervenció social.- Acció planificada amb l'objectiu de millorar les condicions de les persones, especialment les més vulnerables.

  • Inclusiva.- estat estable i òptim

  • Vulnerable.- algún àmbit no funciona

  • Exclusió.- situació concreta fruit d'un procés dinàmic, de combinació de diversos factors de desavantatge envers una persona o grup, que té impossibilitat per accedir a mecanismes de desenvolupament i d'inserció sociocomunitària i de serveis de protecció

Objectius.-

  • Enfortir les condicions de les persones que estan en risc social, per evitar que es desplacin a l'exclusió

  • Afaborir els processos d'integració de les persones que es troben en exclusió.

Pobresa.-

  • Absoluta.- no pots subsistir

  • Relativa.- depèn d'on visquis

  • Subjectiva.- satisfer necessitats personals

Context socioeconòmic de l'exclusió.-

  • Globalització de l'economia

  • Reducció dels estats de benestar i mecanització dels serveis

  • Augment i Redirecció dels fluxos migratoris

  • Precarització del mercat laboral

  • Canvis dels models familiars

  • Envelliment de la població

  • Democratització del risc

Dimensions de l'exclusió.-

  1. Estructural, per com està muntat el sistema, relació amb el sistema econòmic i cultural

  2. Relacional, vincle de les persones (escola, feina, barri…) espais de pertinença i suport mutu i comunitari

  3. Subjectiva, dificultat per cobrir necessitats bàsiques provoca baixa autoestima i desànim.

La triple ruptura és quan es trenquen les 3 dimensions.

Trajectòria de vida segons el model habitual és molt estable i continu, en el nou model es presenten algunes ruptures en feina, família, habitatge…

  • La identitat individual és correspon amb l'experiència i la imatge que les persones tenen d'ella mateixa.

  • La identitat social consisteix en el conjunt de característiques que són atribuïdes a cada individu pel context social.

L'alteritat correspon a totes les diferències que, allunyant-se de la norma social, són observades com alienes, no pròpies, inclús anormals o desviades.

Teories sobre la integració social

  1. Teoria beneficia-religiosa considera la persona marginada culpable de la seva situació, no qüestiona les causes socials de la marginació

  1. Teoria de la disfuncionalitat cada persona té un rol i si no el compleix és disfuncional, cal corregir la disfuncionalitat i integrar-la a la societat

  1. Teoria del conflicte 'comunista' no considera a la persona ni la seva disfuncionalitat com la causa de la marginació, ja que les causes són estructurals i cal qüestionar-se el model de societat

  1. Teoria estructural la marginació és per causes socials però no es qüestiona canviar el model de societat. Vol la integració mitjançant accions dirigides a l'individu o col·lectiu o la modificació dels fenòmens que causen la marginació.

Entradas relacionadas: