Intervenció Social a Espanya i Europa fins als 80

Contextos de la Intervenció Social fins als anys 80

Estructura Econòmica i Social

• Estructura social homogènia, definida per necessitats uniformes. La intervenció social s'orientava a la integració en la societat ja formada. Relacions laborals molt clares.
• Internalització de l'economia (producció deslocalitzada a països com Bangladesh, Romania, etc.).
• Nova relació capital-treball:
  • Debilitament de les posicions en el mercat laboral, més vulnerabilitat.
  • Augment del marge de benefici per a les empreses (70% benefici, 30% nòmines).
  • Disminució dels salaris i empitjorament de les condicions de treball.
• Aparició de l'economia submergida.
• Disminució dels contractes indefinits:
  • Pèrdua d'estabilitat i seguretat laboral.
  • El sistema està menys regulat.
  • Treballar no garanteix sortir de la pobresa.
  • Augment de la vulnerabilitat i la fragilitat.
• Creixement de la vulnerabilitat de les classes populars.
• El mercat de treball es configura en tres franges: seguretat, precarietat i exclusió. Pot haver-hi mobilitat entre franges.
• L'Estat segmenta les necessitats; ja no hi ha taxes gratuïtes, s'han de pagar (per exemple, l'accés a la universitat). La dinàmica d'exclusió està en continu moviment.
• Es desenvolupa un individualisme negatiu: la manca de regulació porta a buscar el benefici propi sense pensar en els altres.
• Desmotivació social.
• Crisi del sindicalisme: Gran davallada.

Política Social

• Política d'integració, que buscava l'equilibri i reduir la desigualtat. La no integració es veia com una automarginació.
• Oferta de polítiques de serveis universals (educació, sanitat i ocupació). El principi era la integració de tots.
• Forta pressió contra l'Estat del Benestar, des del front ideològic (neoliberalisme i la seva crítica de la sobreprotecció estatal) i pràctic.
• Polítiques d'inserció: segueixen una lògica de discriminació positiva (es focalitzen en poblacions i territoris particulars per reduir la distància amb una integració desitjada).
• S'amplia la capacitat administrativa d'oferir polítiques segmentades, flexibles i personalitzades mitjançant l'acció social territorialitzada i localitzada, amb compromisos d'inserció vinculats a les Rendes Mínimes d'Inserció.
• El rol dels perfils locals esdevé clau en l'aplicació d'aquestes polítiques. L'Estat torna a una acció més modesta.
• Assistencialització de part de l'Estat del Benestar: els drets socials queden supeditats a la prova de necessitat, deixant els exclosos entre els serrells de l'Estat assistencial, la caritat privada i el control judicial i policial.