Intervenció Pública i Costos: Regles Òptimes de Decisió

Intervenció Pública i Costos de Decisió

Justificació de la Intervenció Pública

La presència d’externalitats no és una condició suficient per a la intervenció pública. Només està justificada quan el cost de l’organització col·lectiva o pública és inferior al cost de l’acció cooperativa.

Tipus de Costos en la Intervenció Pública

Considerar només els costos externs a l’hora d’intervenir des del punt de vista de l’Estat és un exercici incomplet. S’ha de tenir informació sobre els costos de la intervenció pública. Hi ha dos tipus de costos:

• Costos de Decisió

  Són els costos associats a posar-se d’acord per decidir col·lectivament.

• Costos Externs per Decisions Públiques

  Quan no es fa servir la unanimitat, hi ha un cert cost per als que no estan d’acord amb la decisió.

La Importància de la Comptabilitat de Costos

El Sector Públic ha de tenir una bona comptabilitat dels costos a l’hora de fer accions col·lectives. De vegades, surt millor no fer RES que intervenir públicament. Les minories no estaran d’acord en la decisió del sector públic en certes accions i preferiran que el sector públic no faci res.

Elecció de Regles Òptimes en el Sector Públic

Quines Regles de Decisió Utilitzar?

Quines regles de decisió s’han de fer servir en el Sector Públic?

Anàlisi dels Costos Externs (Ci)

Definició i Comportament de la Corba

Fórmula: Ci = Ϭ(Na), on i=1,2,...N i Na>=N.

Són els costos esperats que pateix l’individu “i” com a conseqüència d’una decisió col·lectiva, presa amb una regla “Na”. La corba té pendent negatiu.

Na: Representa els règims polítics o regles de decisió.

Exemple: N=100, Na=51/100.

A mesura que més persones són necessàries per decidir, la decisió representa més preferències sobre l’interès general, i els costos externs disminueixen.

Casos Extrems: Unanimitat i Dictadura

• Quan Na=N (Unanimitat): És el límit. No hi ha costos externs, ja que ningú autoritza una decisió col·lectiva que el perjudiqui.

• Quan N=1 (Dictadura): Una sola persona pren les decisions col·lectives, generant molts costos externs i costos esperats molt elevats.

Anàlisi dels Costos de la Presa de Decisió Col·lectiva (Di)

Definició i Comportament de la Corba

Fórmula: Di = f(Na), on i=1,2,...N.

Dos o més persones són necessàries per prendre la decisió. La corba té pendent positiu.

Impacte del Nombre de Participants

Com més persones s’han de posar d’acord per decidir, més alts són els costos de decisió. A mesura que es necessiten més persones per decidir, la probabilitat d’incorporar-les es redueix. Si només són necessàries dues persones, hi ha moltes possibilitats de trobar la persona adequada perquè s’uneixi a tu per decidir una qüestió de la manera que tu vols. L’incentiu per convèncer i negociar amb l’altre és molt petit amb regles que requereixen poca gent per decidir. En canvi, l’incentiu serà molt gran quan es necessita molta gent per prendre aquella decisió col·lectiva, ja que s’han d’invertir molts diners i temps.