Intervenció psicològica en crisis: primers auxilis i comunicació de males notícies

Intervenció psicològica en situacions de crisi

Una crisi psicològica es dona quan un esdeveniment traumàtic supera en excés la capacitat d’una persona d’autogestionar-se emocionalment.

Cada dia no ens trobem en situacions com un accident de trànsit, presenciar la mort d’una altra persona, una agressió física a algú o una catàstrofe. Per tant, aquests successos que surten de la normalitat, requereixen recursos personals extraordinaris per afrontar-los i superar-los.

Les reaccions d’una persona davant un fet traumàtic dependran principalment de:

• Característiques de la pròpia persona. Edat, personalitat, recursos, vulnerabilitat psicològica...
• Característiques del succés. Intensitat, localització, durada, gravetat, víctimes, incerteses...

Per tant, no tothom necessitarà suport psicològic després de viure una situació crítica. Cal valorar la necessitat d’aquest recolzament psicosocial en cada individu. En el cas d’una catàstrofe, sovint és necessari fer un triatge psicològic per determinar els diferents graus d’urgència en les necessitats psicològiques de cada víctima.

Els primers auxilis psicològics

Els primers auxilis psicològics (PAP) es defineixen com el conjunt d’estratègies de suport emocional que es donen de manera immediata per part dels intervinents després d’un succés crític i que estan orientades a prevenir o disminuir les conseqüències negatives sobre la salut mental dels afectats.

Se sap que quant abans rebi ajut una persona afectada, menors seran els efectes sobre la seva SM, menys duraran en el temps i menor serà la seva gravetat. Llavors, cal posar en marxa els PAP de manera immediata en un succés crític.

Es pot dir que hi ha dos grups de persones que presten PAP:

• A nivell general, són les persones que actuen en les primeres atencions sense estar especialitzades en atenció psicològica. TES, bombers, policies, voluntaris...
• A nivell especialitzat, són professionals especialitzats quan les persones mostren problemes psicològics. Psicòlegs del SEM, psiquiatres, psicòlegs voluntaris...

Els objectius principals dels PAP són: tranquil·litzar a la persona, alleujar el seu patiment, ajudar-la a iniciar els primers passos per enfrontar-se la crisis, acceptar els fets i restablir l’equilibri emocional.

Comunicació de males notícies

Una mala notícia és aquella que altera les expectatives de futur d’una persona cap a pitjor.

L’objectiu no és reduir el dolor de la pèrdua, sinó modular els agreujants.

Convé planificar com es donarà la notícia. Generalment, serà el personal mèdic el responsable de transmetre-la, però a vegades només estem nosaltres. Cal respondre amb sinceritat el que ens preguntin i és millor dir un «NO ho sé», que mentir.