Intervenció amb famílies i atenció en menors en risc social

T5:

Descripció dels programes de protecció

Les finalitats dels programes d’intervenció són la desaparició de la situació de desprotecció i la rehabilitació de la família. La intervenció hauria de possibilitar que el menor pugui viure amb la seva família d’origen, sempre que aquesta garanteixi  la seva seguretat i integritat i cobreixi adequadament les seves necessitats. Per aconseguir-ho, pot o no ser necessària una separació temporal de la seva família, les opcions més adequades són, respectivament, l’assignació a un programa de preservació familiar o a un programa de separació temporal i  reunificació.
_Però quan el dany potencial per al menor és greu, la situació familiar és irreversible i es disposa d’un alternativa més bona per al menor, programa de separació definitiva.
La separació definitiva només pot considerar-se una mesura adequada quan s’ha constatat que la família no és recuperable i pot ser que això ni sigui constatable fins que no s’hagi donat a la família pa possibilitat de rehabilitar-se._També trobem menors la situació familiar dels qual és irreversible i que s’apropen a la majoria d’edat, per als quals l’opció més bona és preparar-se per convertir-se en adults autònoms a través d’un programa d’emancipació.

Objectius:

(-)

preservació familiar.

(-)

separació temporal i reunificació.

(-)

separació definitiva.

(-)

Emancipació.

Tractament familiar: l'ensenyament d'habilitats parentals

Són programes d’orientació cognitivoconductual que s’han dirigit a pares negligents i maltractadors físics. L’objectiu amb els primers es ensenyar habilitats que no tenen o fomentar la utilització d’altres que empren amb escassa freqüència. Amb els segons, l’objectiu és ensenyar-los respostes alternatives i incompatibles amb les que utilitzen normalment per manejar la conducta dels nins._ Les habilitats que es solen treballar són:

(-)

Autocontrol. maltractament físic,ensenya a romandre calmats davant situacions conflictives amb l’ús de tècniques cognitives i de relaxació muscular.

(-)

Reduir les conductes negatives dels nins.maltractadors, q utilitzin alternatives al càstig físic. Als pares negligents se’ls ensenyaria a utilitzar la disciplina i a aplicar-la correctament.

(-)

Incrementar les conductes positives dels nins. utilitzar les recompenses.

(-)

Habilitats de comunicació i interacció. d’habilitats per incrementar les interaccions verbals i físiques positives i reduir les negatives. (-)Cura infantil. (-)Coneixement sobre el desenvolupament evolutiu infantil. quins són els problemes, les capacitats i les necessitats dels seus fill segons el moment evolutiu en el qual es troben._ Són programes d’entre 8 i 12 sessions setmanals o quinzenals, que es desenvolupen a la llarg o en centres de la comunitat, o en ambdós contextos. D’altre banda, es realitzen de manera individual i/o grupal._ Els estudis mostren l’eficàcia d’aquets tipus de programes en els pares maltractadors i negligents físics. Els resultats més bons s’aconsegueixen amb la combinació del d’aplicació individual i grupal, així cm en els casos en què els pares estan en condicions per aprendre, perquè no es troben ultra passats per altres problemes.

Característiques i programes de prevenció del maltractament infantil. El continu d'atenció als menors i les famílies: de la prevenció a la separació definitiva o emancipació.
Analitzarem les principals intervencions de tipus preventiu._ Partim de la idea que podríem conceptualitzar les intervencions preventives i rehabilitadores com un continu basat, per una part, en el grau de pro activitat, és a dir, d’anticipació a l’aparició del problema i, d’altre banda, en el grau de gravetat de recuperabilitat de la família._Trobem intervencions preventives que podríem dividir en dos tipus:

(-)

Programes escolars i d’enfortiment de la competència parental. Que se situarien en un nivell de prevenció primària, ja que es dirigeixen a tota la població.

(-)

Programes de suport a la família. Que se situarien en un nivell de prevenció secundària perquè es dirigeixen a famílies en les quals hi ha risc que es produeixin situacions de desprotecció.

Dificultats que suposen les intervencions preventives:

(-)

La primera és que requeririen disposar de models etiològics que ens permetessin explicar els motius i la manera en què es gesten, des dels orígens, els diferents tipus de maltractaments, però encara manquem d’aquets models.

(-)

La segona es refereix a la necessitat de plantejar les intervencions preventives com a voluntàries i desenvolupades des de recursos normalitzats, perquè encara no podem dir que realment s’hagi produït una situació de desprotecció._ Com més vulguem avançar-nos a l’aparició del problema, més gran és el risc de cometre errors predictius i d’etiquetar o estigmatitzar les famílies com a potencialment maltractadores.

Programes escolars i d'enfortiment de la competència parenta

La prevenció primària del maltractament infantil suposa una predicció a molt llarg termini de la presumpta cadena causal que en provocaria l’aparició i implica intervenir sobre tota la població, tinguin o no indicadors d’estar en risc més o menys alt de desenvolupar el problema._ Podem incloure en aquets nivell dos tipus de programes (els programes d’enfortiment de la competència parental i els programes escolars, dins aquest es troben els programes de prevenció de l’abús sexual.):

Objectius:

(-)
que sàpiguen identificar possibles situacions d’abús.

(-)

que sàpiguen respondre davant de possibles situacions d’abús.

(-)

que no s’autoculpabilitzin.

(-)

que sàpiguen ajudar a un company que els expliqui que pateix abusos sexuals.

Els «programes de suport a les famílies» i els «serveis centrats en les famílies»

Els serveis centrats en les famílies són intervencions que prenen la família com a eix central de les seves actuacions i treballen per crear una xarxa de suport que seria més o menys àmplia i intensiva en funció de les necessitats de cada cas. Comparteixen aspectes comuns relacionats amb els fonaments teòrics de les intervencions, amb els objectius i els tipus de serveis i recursos que utilitzen, mentre que també mantenen elements diferencials._ Aquets serveis inclourien diferents tipus d’intervencions que tracten de prevenir possibles situacions de desprotecció o d’intervenir quan ja s’han produït, però encara no es considera necessària la separació definitiva del menor de la família d’origen. Els programes de suport familiar serien els que tindrien caràcter més preventiu.