Intervenció familiar: demanda i valoració diagnòstica

3. La demanda del servei

No sempre és un servei que l’usuari sol·licita; en molts casos existeix un rebuig manifest a aquesta actuació. (Cal especificar com es realitza el procés).

Abans d’iniciar el procés d’intervenció:

• L’acceptació expressa de la família.
• Entrevistes prèvies.
• Valorar la conveniència o no d’entrar a un programa.
• Primeres informacions.

La intervenció quan la demana l’usuari o la seva família

Necessitat percebuda i acceptada per les persones implicades; el grau de col·laboració és màxim. Hi ha una coincidència per aconseguir els objectius.

Això facilitarà:

• L’evolució del cas.

Acceptada com una ajuda:

• Sortida a situacions que poden convertir-se en traumàtiques.

La intervenció a pesar que l’usuari la rebutgi

A vegades la demanda és derivada d’un altre servei a causa de la detecció de diferents dèficits.

Casos molt traumàtics:

• Intervenció de menors en risc.
• Violència domèstica on la dona protegeix l’agressor.

Creació d’un clima de col·laboració:

• El professional ha de demostrar la seva vàlua mantenint amb fermesa els seus criteris i convèncer de les conseqüències favorables dels processos.

Perquè la família contribueixi al seu propi procés de readaptació ha de:

• Prendre consciència del dèficit o problema.
• Prendre consciència de la responsabilitat que té en la causa del problema com a agent de superació.
• Implicar-se positivament en la participació al programa.
• Superar la desconfiança davant de professionals i institucions.

El professional ha d’activar:

• Tota la xarxa social i els recursos necessaris.
• Comptar amb habilitats socials per establir relacions fluides.

Valoració de la situació familiar

Primer estadi de valoració:

• Informació suficient sobre la situació familiar.

En aquesta fase cal:

• Dissenyar la informació que volem obtenir.
• Seleccionar els instruments de valoració i procedir a la seva recollida.
• Analitzar la informació recollida i formular un diagnòstic.

A partir d’aquest diagnòstic es planificarà la intervenció a mida de les necessitats de la família.

1. Quina informació necessito?

Treball d’anàlisi primer:

• Delimitarà la informació necessària per planificar la intervenció.
• Se seleccionaran els indicadors i instruments.

El disseny de valoració diagnòstica inclou les informacions següents:

• Dades sociodemogràfiques: s’acostuma a utilitzar un qüestionari (genograma o l’ecomapa).
• La història familiar: s’obté mitjançant una entrevista (genograma).
• Aspectes relatius a la qualitat de vida: la informació requerirà els indicadors (taula d’avaluació). L’observació del funcionament de la dinàmica d’entrevistes, l’APGAR familiar, el mapa familiar, les xarxes socials o l’ecomapa.
• Aspectes subjectius: aprofundir qualitativament en la dinàmica familiar. L’entrevista en profunditat, aplicada amb feedback, empatia i l’escolta activa.

2. Com obtenir i registrar la informació?

Tècniques de tipus genèric:

• Recopilació documental.
• L’administració de qüestionaris, l’observació o l’entrevista.