Intervenció de l'Estat: Fallades Mercat, Benestar, Política

Les Fallades de Mercat i la Intervenció de l'Estat

Hi ha situacions en les quals el mercat no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de tipus social. Aquestes situacions es coneixen com a fallades de mercat.

Escassetat de Béns No Rendibles

Els béns que no són rendibles per a inversors particulars, però que són necessaris per al país, es denominen béns no rendibles. Aquests béns no són assumits pel sector privat.

En la fallada de mercat de l'escassetat de béns no rendibles, la funció de l'Estat és la proveïdora. El sector públic intervé en el subministrament de béns i serveis públics de diverses maneres:

• Producció pròpia: com la justícia o la policia.
• Adquisicions a empreses privades: per a la distribució gratuïta posterior entre la població, com l'enllumenat.
• Subvencions parcials o totals: com en el cas de la sanitat.

Les Externalitats de la Producció

Les externalitats són conseqüències de l'activitat econòmica que afecten persones diferents de les que realitzen l'activitat en qüestió, però que no tenen reflex en els preus dels béns i serveis produïts.

Aquests costos externs poden ser negatius (per exemple, la contaminació), però també poden existir externalitats positives, és a dir, efectes beneficiosos per a altres empreses o la societat.

En aquesta fallada de mercat, la funció de l'Estat és la reguladora (l'Estat estableix les lleis). El sector públic intervé per procurar un desenvolupament sostenible mitjançant mesures com:

• Prohibir les activitats contaminants.
• Establir llindars màxims d'emissions.
• Aplicar impostos unitaris a la contaminació.
• Crear llicències de contaminació.

La Distribució Desigual de la Renda

L'Estat mira de reduir les desigualtats tant personals com geogràfiques (entre zones riques o zones pobres) en la distribució de la renda. Transfereix renda de qui té més a qui té menys, d'acord amb el principi d'equitat.

En aquesta fallada de mercat, la funció de l'Estat és la redistribuïdora. El sector públic intervé per corregir les diferències socioeconòmiques. La reducció de les desigualtats en la distribució personal o geogràfica de la renda s'articula principalment a través de la política fiscal, que s'expressa cada any en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Els ingressos públics es produeixen sobretot a través dels impostos, especialment els impostos progressius (qui té més, paga més).

La Competència Imperfecta

La falta de competència condueix a pràctiques abusives per part de les empreses en la fixació de preus o en les quantitats de producte que s'ofereixen al mercat.

En aquesta fallada de mercat, la funció de l'Estat és la reguladora. El sector públic intervé en la defensa de la lliure competència. Els interessos particulars d'alguns agents econòmics poden no coincidir amb els principis inspiradors de la lliure competència (el lliure funcionament de la llei de l'oferta i la demanda).

L'Estat del Benestar: Present i Futur

L'Estat del Benestar és un cas particular de sistema d'economia mixta caracteritzat pel reconeixement d'una sèrie de drets bàsics per a tota la població. L'Estat del Benestar espanyol centra les seves propostes en la salut, l'educació i les pensions.

• Salut: Amb independència del seu nivell d'ingressos, a Espanya qualsevol persona té dret a rebre assistència sanitària.
• Educació: És obligatòria l'educació en valors i coneixements fins als 16 anys.
• Pensions: El sosteniment de les pensions és un dret fonamental per als qui han estat cotitzant durant tota la seva vida laboral.

La Seguretat Social és la protecció que una societat proporciona als individus per tal d'assegurar l'accés a l'assistència mèdica i garantir l'ingrés en cas de vellesa, malaltia, invalidesa, accidents de treball, maternitat, etc.

Futur de l'Estat del Benestar

Espanya s'enfronta a reptes per a la sostenibilitat de l'Estat del Benestar a causa de:

• L'envelliment de la població: En els pròxims deu anys, a Espanya entraran en el sistema uns 5 milions de cotitzants, però en sortiran com a pensionistes més de 6 milions a causa de la jubilació progressiva del grup més nombrós de la població espanyola (els baby-boomers).
• El canvi tecnològic: La feina ja no és una ocupació fixa a temps complet que es pugui situar geogràficament.

Les solucions passen per:

• Adaptar el sistema de pensions.
• Combatre l'evasió fiscal (aquella gent que no paga els impostos on els hauria de pagar).
• Apostar per nous jaciments d'ocupació (economia circular, cura de persones...).

La Política Macroeconòmica

La política macroeconòmica (que estudia l'economia en general) és el conjunt de mesures mitjançant les quals l'Estat dirigeix l'economia per tal de corregir les fallades del mercat i afavorir el creixement econòmic.

En funció de la temporalitat, és possible distingir dos tipus de política macroeconòmica:

• La conjuntural, que actua a curt termini (inferior a l'any).
• L'estructural, que ho fa a llarg termini (superior a l'any).

Política Macroeconòmica Conjuntural (Curt Termini)

La política macroeconòmica conjuntural és la forma d'intervenció de l'Estat en l'economia a curt termini per a aconseguir uns objectius econòmics relacionats amb la producció, l'ocupació i els preus. Són les següents:

• Política fiscal: Recaptació d'impostos i aplicació de la despesa pública (PGE). La decideix cada Estat.
• Política monetària: Mesures que pren el BCE per mantenir l'estabilitat de preus (ni inflació ni deflació) mitjançant el control de la quantitat de diners en circulació i el preu del diner.
• Política exterior: Intervenció de l'Estat per regular les transaccions (compres i vendes) amb altres països: tipus de canvi, importacions i exportacions.
• Política de rendes: Pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació. També pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar salaris màxims i mínims a les empreses.

Política Macroeconòmica Estructural (Llarg Termini)

Les polítiques estructurals afavoreixen el creixement de l'economia a llarg termini (durada superior a l'any). Entre altres mesures, destaquen:

• La modernització o reorganització d'un sector econòmic: ajuts per a la reestructuració, inversió en tecnologia, tancament d'empreses públiques poc rendibles.
• La creació de condicions per al desenvolupament d'un territori: inversió en infraestructures, transports, incentius per a la creació d'empreses.
• Nacionalització (una empresa privada passa a ser pública) o privatització (una empresa pública passa a ser privada) d'empreses. Exemples històrics: Ibèria, Telefònica.
• Reformes bàsiques: canvis en el sistema educatiu, en la regulació de la competència (temes de lleis, per exemple: antimonopoli), condicions laborals, sistema de pensions.
• Planificació indicativa: elaboració de plans que fixen objectius i prioritats per al futur i orienten les actuacions econòmiques durant diversos anys (plans que fa el govern de cara al futur).

Moltes de les decisions de política estructural les prenen els organismes europeus competents per a afavorir la integració dels països membres de la UE.

Variables Macroeconòmiques i Indicadors Econòmics

La macroeconomia estudia el comportament de l'economia en conjunt, és a dir, el resultat de la interacció de famílies, empreses i sector públic. El comportament conjunt dels agents econòmics genera unes magnituds, anomenades variables macroeconòmiques, que és possible analitzar mitjançant indicadors econòmics.

Els indicadors econòmics mesuren les variables macroeconòmiques i són de gran utilitat perquè permeten:

• Quantificar numèricament el comportament de famílies, empreses i sector públic.
• Comparar la situació de diversos països o comunitats.
• Orientar la política macroeconòmica dels Governs.
• Analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.