Interruptors
L'Interruptor és un aparell que té la funció d'obrir i tancar un circuit, i de deixar-lo en qualsevol dels dos estats fins que s'accioni un altre cop.
Els polsadors tenen la mateixa funció que un interruptor, tancant i obrint un circuit, però només executen la seva funció mentre estan accionats (estat de treball) i tornen automàticament a l'estat inicial quan cessa l'acció (estat de repòs).
El polsador NO ('normalment obert') manté el circuit obert en estat de repòs i només el tanca quan prenem el polsador.
El polsador NT ('normalment tancat') manté el circuit tancat en estat de repòs i l'obre, interrompent el pas del corrent, quan prenem el polsador.
El commutador és un aparell de comandament que té tres borns de connexió: una entrada i dues sortides. Permet tancar o obrir un circuit elèctric des de dos punts diferents.El commutador té tres borns de connexió: el d'entrada (a) és el born comú, ja que és únic per a les dues sortides (b, c) o borns commutats.En la posició O, el born comú està connectat a una de les dues sortides (per exemple, la b); en la posició 1, desconnecta la sortida b i connecta la c. Aquest fet de desconnectar una sortida per connectar l'altra s'anomena commutar les sortides, i per això l'aparell s'anomena commutador.Són dispositius molt utilitzats en qualsevol instal·lació elèctrica. Els més comuns són aquells que necessiten la intervenció humana per accionar-se o desconnectar-se. En podem trobar una gran varietat en el mercat amb diferents mides, formes o colors. El seu preu acostuma a ser molt assequible.
Amb l'acció combinada de dos commutadors, connectats com mostren els esquemes següents, es soluciona l'accionament d'una làmpada des de dos punts diferents. Aquest circuit és molt utilitzat en les instal·lacions d'enllumenat, com ara encendre i apagar un llum des de dos punts d'una habitació.Com ja s'ha comentat, aquests dispositius necessiten la intervenció humana per al seu accionament o desconnexió. Les aplicacions descrites demostren que són molt útils dins de l'àmbit particular, però en el cas d'un ús públic, en el qual moltes vegades no hi ha gaire cura de la desconnexió, els commutadors cada cop són menys comuns i es substitueixen per altres dispositius de desconnexió automàtica com ara detectors de presència o polsadors temporitzats.
El commutador d'encreuament és un dispositiu que té quatre borns de connexió, dues entrades i dues sortides, i dues posicions de funcionament, que permeten invertir la connexió de les entrades amb les sortides.
La connexió de les entrades (a, b) amb les sortides (c, d) es fa de la manera següent.
• Posició O: l'entrada a està en contacte amb la sortida c, i l'entrada b amb la sortida d.
• Posició 1: l'entrada a està en contacte amb la sortida d, i l'entrada b amb la sortida c; és a dir, s'encreuen les entrades i les sortides.
La característica del cablatge és molt singular. L'encreuament sempre consta de quatre cables, dos que aniran a un commutador i dos més que passaran a un altre.
Igual que els commutadors, en podem trobar una gran varietat en el mercat i econòmicament també resulten prou assequibles.
El commutador d'encreuament es fa servir, sobretot, en els circuits d'enllumenat que s'han de comandar per més de dos punts, com ara una habitació doble, on cal activar i desactivar la làmpada central des de l'entrada i des dels dos costats del llit. Per accionar una làmpada des de tres punts, necessitem dos commutadors i un d'encreuament enmig seu. Com més commutadors d'encreuament es connectin enmig dels commutadors, més punts tindrem per encendre i apagar la làmpada.
El teleruptor és un dispositiu que fa la funció d'un interruptor accionat a distància. Consisteix d'un electromagnètic i un o diversos contactes.
El seu funcionament és senzill: en rebre un impuls elèctric la bobina de l'electromagnètic, el contacte canvia de posició: si està obert es tanca i si està tancat s'obre, i no torna a canviar de posició fins que la bobina no rep un impuls elèctric nou. És un mecanisme amb un funcionament semblant al de l'accionament d'un bolígraf amb carrega retràctil.
Amb el teleruptor es pot controlar el funcionament d'un circuit d'enllumenat des de punts diferents. Per exemple, per controlar un circuit des de sis punts diferents, es necessita 1 teleruptor i 6 polsadors, i la instal·lació és més econòmica i fàcil de fer que si s'utilitzen dos commutadors i quatre commutadors d'encreuament.
L'automatisme d'escala és un mecanisme elèctric que permet regular el temps d'encesa (temporitzar) d'una instal·lació d'enllumenat. Està format per un electromagnètic i un contacte temporitzat a la desconnexió (el contacte continua tancat, durant un temps prefixat per l'usuari, en deixar de passar corrent per la bobina de l'electromagnètic.
El porter elèctric és una instal·lació que permet obrir la porta d'accés a l'edifici des de l'interior de cada habitatge.
El porter elèctric està format per uns polsadors, Pi i P2, situats a la part exterior de la porta d'entrada de l'edifici, cada un dels quals acciona un brunzidor, B, o B2, situat a l'interior de cada habitatge, des d'on, amb un polsador, P3 o P., s'activa la bobina del pany elèctric que permet obrir la porta d'accés a l'edifici.
Actualment, la majoria de porters elèctrics porten un equip de comunicació d'àudio (porter electrònic) o a àudio i vídeo (videoporter) que permeten la comunicació entre la porta d'entrada i l'interior de cada pis.
Domòtica
La domòtica és la tecnologia que tracta de l'automatització i el control de les instal·lacions dels habitatges, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida, facilitar les tasques domèstiques, augmentar la seguretat dels seus ocupants i optimitzar l'ús dels recursos per millorar l'eficiència energètica de l'habitatge.
(segona part apartat 6) Hi ha instal·lacions centralitzades cablades i sense fils. En les instal·lacions cablades tots els sensors i detectors estan units al controlador per mitjà de cables, i en les instal·lacions sense fils tots els elements es comuniquen via radiofreqüència.
En les instal·lacions distribuïdes no hi ha unitat de control, i normalment els elements del sistema estan units per mitjà d'un típic cablatge en bus.
Les instal·lacions mixtes són instal·lacions descentralitzades en què el control del sistema es realitza amb diversos controladors petits. D'aquesta manera, si una unitat de control deixa de funcionar, no afecta la resta del sistema, que continua funcionant.
(elements d'un sistema domòtic)
Els principals elements d'un sistema domòtic són: els sensors, els actuadors i la unitat de control o controlador.
Els sensors són els elements encarregats de captar qualsevol tipus de canvi físic en un espai determinat i transmetre aquesta informació, directament o a través del controlador, a un dispositiu perquè faci la seva acció a la instal·lació.
Hi ha sensors que actuen directament sobre la instal·lació. Per exemple: en una instal·lació de calefacció a gas, el termostat detecta els canvis de temperatura i engega o para la caldera.
Existeixen moltes classes de sensors: de moviment, de fum, d'humitat, de gas, etc.
Els actuadors són els dispositius que, en rebre una ordre de la unitat de control, o directament d'un sensor, fan una acció determinada a la instal·lació, per exemple: encendre o apagar una làmpada, obrir o tancar una electrovàlvula, etc.
La unitat de control o controlador només existeix en els sistemes domòtics centralitzats, és la central que gestiona el sistema domòtic. A la central arriba la informació que capten els sensors, aquesta la processa i d'acord amb la seva programació envia les ordres als actuadors corresponents. El controlador pot ser qualsevol microprocessador, des d'un petit PLC fins a un PC personal.
(classificació) Les instal·lacions domòtiques poden ser: centralitzades, distribuïdes o mixtes.
En les instal·lacions centralitzades, tots els sensors i els actuadors estan connectats al controlador, els sensors a les entrades i els actuadors a les sortides. Això permet reprogramar des de la unitat central qualsevol element del sistema, però, per altra banda, si falla l'alimentació del controlador tot el sistema deixa de funcionar, per la qual cosa sol disposar d'un sistema d'alimentació suplementari per alimentar el sistema en cas que falli el subministrament elèctric.
Hi ha instal·lacions centralitzades cablades i sense fils. En les instal·lacions cablades tots els sensors i detectors estan units al controlador per mitjà de cables, i en les instal·lacions sense fils tots els elements es comuniquen via radiofreqüència.
En les instal·lacions distribuïdes no hi ha unitat de control, i normalment els elements del sistema estan units per mitjà d'un típic cablatge en bus.
Les instal·lacions mixtes són instal·lacions descentralitzades en què el control del sistema es realitza amb diversos controladors petits. D'aquesta manera, si una unitat de control deixa de funcionar, no afecta la resta del sistema, que continua funcionant.
catalán con un tamaño de 1,48 MB