La Interpretació del Risorgimento Italià: Historiografia i Llegat Feixista
catalán con un tamaño de 2,98 KBEl Risorgimento com a Categoria Interpretativa de la Història Italiana
En primer lloc, cal esgrimir que el Risorgimento pot ser interpretat com la definició d'una categoria històrica de la història italiana.
És indubtable que el Risorgimento també ha de ser vist com el procés d'unitat i unificació italiana.
Els Diferents Temps de la Unificació
- El pas de l'antic al nou règim.
- Temps històric i temps historiogràfic.
- La historiografia de l'època.
- Unificació territorial i militar: procés de llarga durada amb límits complexos.
- Unificació administrativa i política, que comença el 1861.
La Manipulació Feixista del Risorgimento
El Risorgimento és un moment històric cabdal del qual tothom ha tractat d'apoderar-se d'algun aspecte. De fet, encara és un tema força calent i actual.
La retòrica feixista va utilitzar el Risorgimento per a les seves conveniències polítiques i per tal d'atraure el poble amb el seu exaltat discurs nacionalista-feixista.
A causa de la seva negativa influència, les idees-força “patriotisme” i “nacionalisme” van restar tan contaminades per la retòrica feixista que actualment tothom defuig utilitzar-les, per la càrrega residual ideològica i històrica que encara contenen.
Els feixistes italians van fer del Risorgimento una lectura feixistitzant i retòrica, que veia en cadascun dels seus elements precursors intrínsecs del moviment feixista. Es van servir d'aquesta justificació per legitimar el poder del partit feixista de Benito Mussolini, constituint una clara manipulació teleològica i finalista de la història.
El Paper dels Intel·lectuals: Croce, Gramsci i Omodeo
El paper d'intel·lectuals de la talla de Benedetto Croce i d'Adolf Omodeo no es pot entendre sense el paper cabdal que també tingué Antonio Gramsci, i viceversa.
Les obres de Gramsci es van publicar de manera pòstuma, seguint les directrius de l'autor. Al seu parer, d'aquesta manera, Croce ja no el podria replicar després de desaparèixer de l'escena. Gramsci preveia que, si no, hi hauria un diàleg interminable mitjançant rèpliques contínues, tant per la seva banda com per la de Croce. Editant la seva obra sense ser-hi ell present, el diàleg era inviable, ja que ell seria mort.
Croce va remarcar que calia refredar les reflexions sobre el Risorgimento i que no s'havien de desenvolupar discursos plens d'anacronismes quan s'intentava parlar-ne. Així mateix, també va aturar aquells punts de vista que partien de preceptes negatius envers el Risorgimento.
Perspectives Actuals sobre el Risorgimento
En l'actualitat, el Risorgimento és enfocat des de tres perspectives diferents quant al seu contingut, però ben definides:
- Un estudi matisat de l’impacte de la nova legalitat.
- Una revisió del paper dels personatges més emblemàtics.
- Historiografia neocatòlica.