Com internacionalitzar una empresa: Estratègies clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,33 KB
El procés d’internacionalització de l’empresa
La internacionalització de l’empresa és un tipus concret d’estratègia de creixement d’una companyia, del més alt nivell corporatiu. Suposa l’obertura de l’organització als mercats internacionals i comprèn totes les operacions que una empresa realitza per vincular-se amb aquests mercats. La seva implantació té fortes repercussions organitzatives i implica canvis culturals profunds en la manera de pensar i actuar.
Estratègies d’internacionalització
Estratègia multidomèstica
La prioritat de l’empresa que adopta aquesta estratègia és la sensibilitat a les diferències entre els mercats dels diferents països. Per això, aborda l’activitat internacional país a país, amb una estructura totalment descentralitzada que atorga molta autonomia als directius de les filials locals (normalment, autòctons del país).
En resum, l’empresa ofereix una resposta diferenciada a cada filial en funció de les necessitats locals:
- Cada filial actua de forma independent respecte a la seu central.
- Els treballadors solen ser autòctons de cada país.
- La multinacional es converteix en un conjunt d’unitats disperses amb escassa interrelació i poca eficiència global.
- Els mecanismes de coordinació per part de la matriu es limiten al control financer.
Estratègia global
En aquest model, les filials actuen de forma dependent, ja que es centralitzen els recursos globals per a tots els països on s’opera. Les empreses que adopten aquesta estratègia tracten d’evitar la duplicitat d’activitats i funcions pròpia de l’estratègia multidomèstica.
Les característiques principals són:
- Homogeneïtzació: Tots els productes, marques i processos administratius són iguals a tot arreu, percebent el món com un únic mercat.
- Centralització: L’estructura és molt centralitzada i, generalment, els administradors provenen del país d’origen de l’empresa matriu.
- Capacitat de decisió: La matriu té tota la capacitat de decisió; el paper de les filials exteriors és passiu, limitant-se a implantar les ordres rebudes per al mercat geogràfic que cobreixen.