La internacionalització de la guerra civil espanyola

• Governs feixistes - Suport immediat als sublevats, evitant-los ajut militar.

• La República va demanar ajuda a França on governava un govern de Front Popular. França davant la por a perdre el suport anglès davant l'amenaça de Hitler, impulsà la creació del Comitè de No-Intervenció (agost 36) a Londres. S'hi van afegir 27 països. La política de No-Intervenció suposava la prohibició d'exportar material de guerra a Espanya. Perjudici per al bàndol republicà doncs el bàndol insurrecte va tenir el suport d'italians i d'alemanys.
• Ajuda exterior

• Bàndol insurrecte: 1. Alemanya. 2. Itàlia. 3. Combatents voluntaris

· Portuguesos · Irlandesos

· Altres nacionalitats

• Bàndol Republicà

• Govern de Largo Caballero - Va enviar a la Unió Soviètica l'octubre de 1936 les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar armes i assessors militars. Augment de la influència del Partit Comunista i de l'URSS a Espanya.
• Octubre 1936 - Arribada de les Brigades Internacionals (+ de 60000)

Les rereguardes Zona republicana Govern de Largo Caballero (set. 36' - maig 37') i Govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)

• 5 set. 36 - Largo Caballero va crear un govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarquistes. Objectiu: Enfortir l'Estat, tot mantenint les conquestes revolucionàries. Militarització de les milícies i creació de l'Exèrcit Popular. A Catalunya: Semblant. Dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i formació d'un govern d'unitat.

• Fets de Maig del 37 - Conseqüències: 200 morts, derrota dels anarquistes i del POUM, intervenció del govern republicà a Catalunya i crisi de govern. Enfortiment dels comunistes per l'ajuda de l'URSS a la república. Enfrontament entre forces republicanes. Per una banda CNT i POUM i per l'altra el PSUC, ERC, UGT amb el suport de la Generalitat.

• Negativa de Largo Caballero a il·legalitzar el POUM. Dimissió i constitució govern de Negrín.

• Il·legalització POUM i persecució dels seus membres (ex: assassinat d'Andreu Nin).

• Centralització política i militar (milícies s'integren a l'Exèrcit Popular).

L'esclat de la guerra civil

• 17 de juliol de 1936 - Control dels insurrectes de les ciutats de Melilla, Tetuán i Ceuta.

• Insurrecció

• Triomfà - Espanya interior, Galícia, Andalusia occidental, Mallorca.
• Fracassà - Zones industrials del País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries, Santander, així com part de Castella, Extremadura i d'Andalusia.

• Fracàs a Catalunya

• Escàs suport civil pel pes reduït dels partits implicats a la rebel·lió.
• Mobilització al carrer de militants de la CNT i d'altres grups d'esquerres. Acció del govern de la Generalitat. Decisius en la derrota de la insurrecció.

• Consolidació dels 2 bàndols

• Insurrectes - Suport de les classes altes i dels grups conservadors (monàrquics, catòlics, tradicionalistes) i falangistes.
• Lleials a la república - Obrers, empleats urbans, pagesia sense terres i gran part dels intel·lectuals i artistes.

El camí cap a la proclamació de la República

• Eleccions municipals - Plebiscit contra la monarquia. Victòria de la coalició republicano-socialista. Proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931.

• Formació d'un govern provisional

• Amnistia presos polítics.
• Llibertat de partits i sindicats.
• Lleis socials (8 hores de treball).
• Establiment de la Generalitat de Catalunya.

• Noves eleccions juny 31' - Nou govern de majoria republicano-socialista. Nova Constitució de 1931.

• Sufragi universal.
• Laïcitat de l'Estat.
• Àmplies llibertats.
• Corts unicamerals.
• President: 1. Govern - Azaña. 2. República - Alcalá-Zamora.

Bienni reformista (1931-33) - Objectiu: Modernitzar l'economia i la societat espanyola

Reformes principals

• Reforma de l'exèrcit:

• Reducció del nombre de comandaments.
• Llei de retirs.
• Poder militar sotmès al civil.

• Reforma religiosa

• Separació Església-Estat.
• Abolició del pressupost del culte i clero.
• Divorci, matrimoni i enterraments civils.

• Reforma territorial - Descentralització de l'Estat. Estatuts d'autonomia.

• Reforma agrària - Dotar de terres als jornalers. Molt limitada.

Oposició

• Des del conservadurisme - 1932. Cop d'estat fallit de Sanjurjo. Reagrupació de la dreta a la CEDA i creació de F.E (Falange Espanyola).

• Propietaris agraris.
• Església.
• Part de l'exèrcit.

• De de l'obrerisme

• Radicalització de l'UGT.
• CNT i FAI. Insurreccions com les de Fígols o de Casas Viejas. Repressió. Crisi de govern. Noves eleccions.

Les rereguardes Zona insurrecta

• Juliol - Octubre 36 - 24 juliol. Creació de la Junta de Defensa Nacional a Burgos. Integrada per militars. S'encarregava de governar el territori ocupat.

• 1eres mesures: Prohibició dels partits polítics, sindicats, suspensió de la Constitució, supressió llibertats, etc.
• Repressió sistemàtica: Empresonaments. Afusellaments. Depuracions.

• Octubre 36 - Gener 38

• 1 d'octubre 36 - Franco anomenat cap de l'Estat i Generalíssim dels Exèrcits espanyols.
• Abril 1937 - Creació del Partit Únic inspirat en el model feixista. Falange Española Tradicionalista y de las JONS (pilars ideològics carlisme, de tradició catòlica, i pensament falangista).
• Gener 1938 - Formació del primer govern a la zona nacional. Franco - Cap de l'Estat i president de govern - Caudillo de España.

Les rereguardes Zona republicana (Jul - Set 36')

• Espanya republicana

• Dissolució de l'exèrcit tradicional. Creació de batallons de voluntaris (milícies).
• Poder de l'estat: 1. Formal - Organismes revolucionaris (consells, comitès i juntes). 2. Real - En mans dels sindicats i dels partits d'esquerres.

• Catalunya

• Creació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Control de l'ordre públic. Organització de columnes de voluntaris cap al front d'Aragó. Col·lectivització de gran part de la propietat agrària i industrial. Control i direcció de les empreses pels treballadors.

• Repressió espontània contra membres de

• Polítics de dretes. Església. Classes benestants.

Molts dels perseguits van

• Fugir a l'estranger.
• Es van amagar.
• Van anar-se a la zona insurrecta.

Bienni conservador (1933-36)

• 1934. Entrada al govern de la CEDA va ser percebuda com l'ascens del feixisme a Espanya provocant - Revoltes a l'octubre de 1934.

• Astúries - Unitat d'anarquistes, socialistes i comunistes. Repressió.
• Catalunya - Proclamació de la República catalana dins d'una república federal espanyola. Repressió. Empresonament del govern de la Generalitat.

• Victòria de les dretes.

El partit guanyador va ser el de la CEDA, seguit del Partit Radical de Lerroux. Aquest triomf va ser causat per - Primeres mesures: Desmantellament de les reformes i amnistia als colpistes.

• Augment de l'abstenció. La CNT va cridar a l'abstenció.
• Esquerra dividida. Candidatures separades dels partits republicans i del PSOE.
• Dreta organitzada.

Eleccions febrer de 1936

• Crisi política a Espanya causada per uns casos de corrupció que afectaven al Partit Radical de Lerroux. Aquesta situació va debilitar el govern Lerroux i Gil Robles va intentar que el nomenessin president. Alcalá Zamora s'hi va negar i va convocar eleccions el 16 de febrer de 1936.

• Forces d'esquerres unides

• Espanya - Front Popular.
• Catalunya - Front d'esquerra: 1. Suport al programa del Front Popular. 2. Amnistia presos polítics. 3. Restabliment Generalitat i Lleis de conreus.

• Forces de dretes dividides

• Nou govern - Republicans d'esquerres amb suport dels socialistes: 1. M. Azaña - President de la República. 2. S. Casares - Cap de govern.

• Restabliment de l'Estatut d'autonomia - 1 de març - Lluís Companys - President de la Generalitat.

• Amnistia de més de 30000 presos i readmissió obrers acomiadats a les vagues d'octubre del 34.

• Represa del procés reformista - Oposició de dretes.

• Tancament empresarials i expatriació de capitals.
• Falange Espanyola - Formació de patrulles armades. "Dialèctica dels punys i les pistoles".

• Conspiració militar

• Març 1936 - 1rs contactes per preparar l'aixecament. Al capdavant E. Mola.
• Davant dels rumors colpistes - Canvi de destinació dels sospitosos (p.e. Franco a les Canàries).
• Suport conspiració: 1. Forces dretes: Itàlia i Alemanya. 2. Acceleració davant de l'assassinat de Sotelo.