Internacionalisme, anarquisme i socialisme a Espanya (s. XIX)

Internacionalisme i la I AIT a Espanya

Internacionalisme: Moviment polític i ideològic que defensa la unió de treballadors contra el capitalisme.

L'any 1864, Marx crea la I AIT, que inclou anarquistes i socialistes. Aquesta arriba a Espanya l'any 1868 després del triomf de la Gloriosa, de la mà de Giuseppe Fanelli, que és anarquista i defensa les associacions obreres i els sindicats. Difon els ideals anarquistes com si fossin de l'AIT degut a la seva vinculació amb Bakunin. L'any 1870 es celebra el primer congrés de la FRE (Federación Regional Española) i a Barcelona es decideix actuar amb:

• Vaga — la FRE és anarquista i obrera.
• Acció directa → revolució social — vinculada a l'AIT.
• Apoliticisme.

L'any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue i comença a difondre el marxisme. Membres com Pablo Iglesias hi van tenir un paper rellevant. L'any 1872 es va expulsar de la FRE el grup madrileny, que va formar la Nueva Federación Madrileña marxista.

Després dels fets de la Comuna de París (1871), es va declarar il·legal l'AIT. A Espanya van sobreviure durant la I República, però amb el seu fracàs, l'any 1874, l'AIT va ser declarada il·legal i forçada a actuar clandestinament.

Marx i Bakunin

Marx: Defensa la dictadura del proletariat: un estat socialista sense propietat privada ni classes socials. Es promou una revolució organitzada → (després) no hi ha estat → Marxisme.

Bakunin: Busca la revolució directa i l'eliminació de l'Estat des de l'inici. Busca la llibertat per mitjà de la revolució → Anarquisme.

Coincidències

• Ateisme
• Socialització dels mitjans de producció
• Revolució
• Llibertat i igualtat

Anarquisme: evolució i FTRE

L'any 1881 es canvia el nom de la FRE i se la coneix com a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), per ser legal. Hi havia molts desacords interns entre els grups terroristes que defensaven la constant acció directa i els que volien actuar més lentament. Atemptaven contra els tres pilars capitalistes: Església, Estat i burgesia. Els afiliats eren principalment obrers catalans i jornalers andalusos.

L'any 1897, en els processos de Montjuïc, s'executen cinc anarquistes i això provoca la divisió en dos segments: els que defensen l'acció directa i els que busquen l'acció de masses — anarcosindicalisme. Aquests tindran ajut de la CNT i de Solidaritat Obrera.

Socialisme: NFM, PSOE i UGT

L'any 1879 la NFM canvia i esdevé l'Agrupación Socialista Madrileña, creada per Pablo Iglesias, que és la matriu del PSOE. En aquest nou partit defensen el dret d'associació, el sufragi universal i millores en la jornada laboral. S'afilien a la II AIT (París, 1889) i defensen les reivindicacions de l'1 de Maig a les mines d'Astúries i PB.

L'any 1888 es funda la UGT, que és un sindicat de masses dividit en seccions d'ofici a cada localitat. Es declara apartat de cap partit polític.