L'Interior de la Terra: Estructura, Mètodes d'Estudi i Processos

Estudi de l'Interior de la Terra

Mètodes directes: es basen en l'estudi de les mostres de materials obtingudes mitjançant perforacions.

Mètodes indirectes: se sustenten en l'anàlisi i la interpretació de característiques físiques del nostre planeta com el comportament de les ones sísmiques en el seu recorregut per l'interior de la terra, la gravetat terrestre, la densitat del planeta, el magnetisme terrestre, l'emissió de calor interna i, fins i tot, els meteorits que cauen sobre la terra.

Anàlisi de les Ones sísmiques: hipocentre, es produeixen una sèrie d'ones.

Ones P o primàries: provoquen dilatació-contracció (sòlid/líquid).

Ones S o secundàries: perpendiculars a la direcció de propagació.

Discontinuïtats:

• 1r grau: Mohorovičić (Escorça-mantell 10-70km) Gutenberg (mantell-nucli 2900km)
• 2n grau: Repeti (mantell exterior/interior). Lehmann (nucli extern/intern)

Estructura Interna de la Terra

Model químic: l'estructura de la geosfera segons el model químic es basa en el tipus de molècules que constitueixen les diferents capes de la terra.

Escorça: és la capa més superficial i comparativament més prima. El seu gruix oscil·la entre els 7km sota el fons marí i els 70km sota els relleus muntanyosos. Està composta per silicats d'Al, Na, K, Ca, etc.

Mantell: és la capa intermèdia que hi ha entre l'escorça i el nucli. Té un gruix de 2900km. Està formada per silicats de Fe i Mg, i es divideix en:

• Mantell superior, entre l'escorça i els 660km.
• Mantell inferior, entre els 660km i els 2900km.

Nucli: és la capa interna. Està composta per ferro i níquel, per aquest motiu se'l denomina NIFE. Es divideix en:

• Nucli extern, entre els 2900km i els 5150km.
• Nucli intern, entre els 5150km i el centre de la terra, situat a 6371km.

Model mecànic: es fonamenta en l'estat de la matèria (sòlid, líquid) en el qual es troben les capes.

Litosfera: (100km) és la capa superficial fina, sòlida i molt rígida i fracturada en diverses plaques.

Astenosfera: (660km) és una capa parcialment fosa que es comporta de forma plàstica.

Mesosfera: (2900km) és una àmplia capa que es comporta amb més rigidesa que l'astenosfera.

Endosfera: se situa entre la mesosfera i el centre de la terra, i està dividida en:

• Nucli extern (una capa parcialment fosa de comportament plàstic)
• Nucli intern: és el centre sòlid de la terra.

Orogènesi: és el procés constructiu del relleu que provoca l'elevació de sectors de la superfície terrestre.

Gliptogènesi: és el procés destructiu de desgast del relleu de la superfície terrestre.

Falla: són les estructures que es produeixen en les roques quan, en estar sotmeses a esforços, se supera el límit de deformació i es trenca.

Plecs: són curvatures o ondulacions que es formen en alguns estrats rocosos quan són sotmesos a esforços tectònics de tipus compressiu.

Volcà: estructures que es formen al voltant de les obertures per on surt el magma gràcies a l'existència d'esquerdes en l'escorça.

Terratrèmol: sacsejades brusques de l'escorça terrestre.