L'interior de la Terra i la deriva continental

L'interior de la Terra

1- L'interior de la Terra: La Terra es va formar a partir de gas i pols que va originar el Sol. L'acreció de materia va originar un planeta homogeni. El planeta es va fondre i això va fer que els materials es disposesin segons la densitat.

1.1- Les ones sísmiques:

El desplaçament de les ones va permetre deduir-ne la composició i l'estructura interior. Aquestes poden ser produïdes artificialment, per cops o explosions.

• Tipus:
• ➞ Ones de cos: Poc poder destructiu i s'utilitzen per estudiar l'interior de la Terra.
• ➞ Ones primàries (P): Ones longitudinals, la massa comprimida i dilatada en direcció de l'ona. Es transmeten per materials sòlids o líquids.
• ➞ Ones secundàries (S): Ones transversals, velocitat es menor a ones P, depèn de la elasticitat de la roca. Només es transmeten per elements sòlids.
• ➞ Ones superficials: Es generen quan les ones P i S arriben a la superficie. Causen danys dels terratrèmols.
• ➞ Ones Rayleigh (R): Es propaguen per la superfície amb moviment el·líptic retrògrad en sentit oposat.
• ➞ Ones Love (L): Es desplacen amb moviment paral·lel a la superfície i en la mateixa direcció de propagació.

1.2- Discontinuïtats:

Zones on s'observa variacions i canvis bruscos de la velocitat de propagació de les ones sísmiques.

• Tipus:
• ➞ Disc. de Mohorovicic: Separa l'escorça del mantell.
• ➞ Disc. de Repetti: Limita el pas del mantell superior al mantell inferior.
• ➞ Disc. de Gutenberg: Marca el pas del mantell al nucli.
• ➞ Disc. de l. Lehmann: Indica la transició del nucli extern líquid al nucli intern sòlid.

La deriva continental

2- La deriva continental: Els naturalistes pensaven que el relleu terrestre era perquè la Terra s'havia refredat i s'havia contret, però Alfred Wegener ho va posar en dubte = una nova explicació.

2.1- Teoria de la Deriva dels continents:

1912 Wegener = fa uns 300 milions d'anys tots els continents estaven units per un únic supercontinent (Pangea). Aquesta massa es va trencar i els fragments van viatjar sobre el fons oceànic fins a la posició actual. 1915 Wegener publica L'origen dels continents i dels oceans. Obra rebutjada per molta gent. Aquesta teoria no va ser acceptada ja que Wegener no explicava quines eren les forces que podien provocar la deriva dels continents.

2.2- Proves teoria:

• ➞ Proves geogràfiques: Si aproximes els continents = que encaixen a la perfecció.
• ➞ Proves geològiques i tectòniques: Àfrica i Sud Amèrica coincideixen en tipus de roques i l'edat.
• ➞ Proves paleoclimàtiques: Hi ha zones en que climes actuals no coincideixen amb els climes del passat i l'erosió es la mateixa.
• ➞ Proves paleontològiques: Hi ha continents que tenen fòssils idèntics.

L'expansió dels fons oceànics

3.1- Per què es mouen els continents? - Al 1950 es va començar a estudiar el fons oceànic amb vaixells. - Fons oceànic molt jove perquè no hi ha roques de més de 180 milions d'anys. - Al centre de la conca oceànica i havia una elevació muntanyosa (dorsal oceànica) on van trobar laves de coixins joves amb rift.

3.2- Teoria de l'expansió dels fons oceànics: - Henry Hess: fons marí es movia i arrossegava els continents. Els fons oceànics es creaven a les dorsals oceàniques a partir del magma del mantell = nova litosfera. - Subducció: Litosfera empenya a un altre, això feia que s'expandís el fons oceànic, on es separaven els marges continentals i es destruïen les fosses oceàniques. - Amb magnetòmetres van trobar un sistema de bandes magnètiques paral·leles i simètriques als 2 costats de la dorsal

El moviment de les plaques litosfèriques

4.1- Teoria de la tectònica de les plaques: - Al 1968 Tuzo Wilson = superfície terrestre està dividida en grans blocs i que els seus límits = amb els cinturons sísmics i volcànics. - També va determinar el moviment de les falles que tallaven les dorsals (falles de transformació). - La tectònica de plaques explica els processos geològics a la superfície com a conseqüència de l'activitat interna.

4.2- Desplaçament de les plaques litosfèriques: La teoria = posició i grandaria dels continents ha canviat al pas del temps. Per teoria = sabem com s'han obert i tancat oceans, com s'han format cadenes muntanyoses, volcans i terratrèmols

Conseqüència del moviment de les plaques

• - Arc d'illes: Una placa oceànica subdueix a una altre placa = fa que es fongui la placa que s'enfonsa i surt en forma de magma. Provoca terratrèmols per la tensió que suporta la placa.
• - Fosses oceàniques: Depressions en forma d'arc. Té lloc la subducció d'una placa oceànica, formant molts terratrèmols.
• - Falles de transformació: 2 plaques que llisquen horitzontalment mantenint extensió total, produeixen terratrèmols.
• - Punts calents: Indrets on es produeix la sortida de molt magma on originen volcans aïllats, alineats o fissurats.
• - Dorsals oceàniques: Sistema de fractures on ascendeix magma formant nova litosfera oceànica.
• - Zones de subducció: Placa més densa s'introdueix sota una altre i crea les serralades. Formen volcans o terratrèmols.
• - Orògens de col·lisió: Xoc de 2 plaques continentals de masses semblants. Formen serralades.
• - Rift continental: Seguit de falles. la Fase inicial de la fractura de la litosfera per formar un oceà.

Litosfera oceànica

6.1- Expansió de l'oceà: Les dorsals oceàniques i els rifts continentals generen litosfera oceànica, fa que el fons marí s'expandeixi i la separació de continents units.

6.2- Formació del fons marí. Fases: - Inici de la dorsal: Sota el continent ascendeix el magma de que eleva la litosfera = dom tèrmic. - Dorsals joves: La litosfera es trenca i forma un punt triple on s'enfonsen els blocs centrals, formant un rift continental. - Etapa del mar Roig: Si es continua enfonsant el rift i la separació de les plaques, s'originarà un mar estret. - Dorsal madura: Contra més lava expulsi la dorsal, el mar es continuarà expandint i els continents s'allunyaràn, fins formar un oceà.

L'activitat als límits de plaques

- Zones sísmiques i volcàniques: Es troben als límits de les plaques. L'energia que es genera pel moviment de les plaques s'allibera produint terratrèmols o volcans. - Zones d'alta sismicitat: Les falles de transformació, zones d'intensa activitat sísmica generen molts terratrèmols o tsunamis. - Zones de subducció: Regions d'alta activitat sísmica = terratrèmols i regions d'alta activitat volcànica = magma que ascendeix a la superficie. - Dorsals i rifts continentals: Zones on ascendeix magma i per tant formen volcans.