Interior Holandès I de Joan Miró: Anàlisi i Context

Interior Holandès 1

Fitxa Tècnica

Pintura a l’oli sobre tela de Joan Miró. És de 1928 i pertany a l’estil Surrealista. Es troba al MOMA de Nova York.

Context Històric

Els anys vint marquen el període d’entreguerres. Quan Miró pintà aquest quadre encara no s’havia produït el Crack del 29 i eren els anys que, a Espanya, hi havia la dictadura de Primo de Rivera i Barcelona es preparava per a l’Exposició Universal de 1929.

El surrealisme va ser un moviment d’art i literatura que sorgí a França i florí entre els anys vint i trenta. André Breton fou el principal teòric del moviment. Breton i altres membres del moviment es van inspirar en les teories de Freud sobre l’inconscient i la seva relació amb els somnis, publicades al seu llibre La interpretació dels somnis l’any 1900.

Tot i això, per a Freud, l’estudi de l’inconscient tenia una motivació terapèutica, mentre que per als surrealistes s’havia d’alliberar l’inconscient del control que li imposava la raó, la moral i els bons costums per tal de convertir-lo en el veritable motor de la creativitat.

El Surrealisme es convertí en el moviment estètic més estès i controvertit entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. S’escampà per tot Europa i també pels Estats Units, a on molts artistes van emigrar durant els anys de guerra. Va ser, per exemple, una font fonamental per a l’Expressionisme abstracte americà. El surrealisme oferí un plantejament alternatiu al Cubisme i l’art Abstracte.

La forma en què els pintors surrealistes es van posar a explorar l’inconscient varià enormement tot i què, en general, es poden trobar dos tipus de postures contrastades. Alguns artistes, com per exemple Ernst, Masson i Miró, utilitzaven diverses tècniques espontànies com el frottage, en un esforç per eliminar el control conscient. A l’altre extrem, Dalí i Magritte, pintaven en un estil escrupolosament detallista, denominat trompe-l’oeil, escenes que racionalment no tenien sentit.

Des de 1919 Miró visqué gairebé sempre a França. La seva obra inicial mostra la influència de diversos moviments moderns –el fauvisme, el cubisme (era amic de Picasso) i el dadaisme-, però s’associa sobretot amb els surrealistes. Durant tota la seva vida, tant si la seva obra era purament abstracta com si mantenia suggeriments figuratius, Miró va romandre fidel al principi surrealista bàsic d’alliberar les forces creadores de la ment inconscient del control de la lògica i de la raó. Però Miró es mantingué a part dels altres membres del moviment per la varietat, la genialitat i la manca d’afectació de la seva obra. Aquesta conté elements de primitivisme, una mitologia i una màgia personals, i innovacions en el camp de l’abstracció que el sostreuen a tota possible classificació.