Intercanvis i desigualtats territorials al món

ELS INTERCANVIS I LES DESIGUALTATS TERRITORIALS AL MÓN

Territoris centrals i territoris perifèrics

El diferent grau de desenvolupament i d'ingressos dels països del món explica que es puguin agrupar en tres grans espais:

• Els territoris centrals controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqüència, gaudeixen d'ingressos força elevats.
• Els territoris perifèrics mantenen economies poc complexes, amb baixos nivells de productivitat, i una base agrària i un desenvolupament industrial escàs.

• Els territoris semiperifèries emergents combinen característiques dels espais centrals i dels espais perifèrics, fet que dona lloc a un cert desequilibri. Són aquells estats que continuen seguint les directrius emanades dels països centrals.

El sistema mundial d'intercanvis: el comerç desigual

El volum comercial dels països menys desenvolupats és molt escàs a causa de les característiques de la producció i dels fluxos comercials. Els preus els fixen, a les borses de Nova York, Londres, París... Les balances comercials d'aquests països són deficitàries, perquè exporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productes manufacturats a preus molt alts, procedents del món desenvolupat. El dèficit agreuja el problema del deute extern, que amenaça les seves economies i palesa les profundes contradiccions de la globalització.

LA POBLACIÓ I ELS CIUTATS AL MÓN

La distribució de la població mundial

La població es reparteix de manera molt desigual i es concentra a les zones més riques o bé a les àrees on l'economia de subsistència necessita grans quantitats de mà d'obra. La distribució de la població per sexes a nivell mundial és molt similar i l'estructura per edats dóna una piràmide demogràfica de base ampla, expansiva a causa de l'elevada natalitat dels països pobres.

Les dinàmiques demogràfiques i l'economia

La taxa de natalitat, d'un 19,5 %, va disminuint tot i que hi ha una gran diferència entre els països rics, amb la natalitat al voltant del 10% i 1,6 fills per dona, enfront dels països pobres, que poden superar el 40% de taxa de natalitat i els 2,7 fills per dona. La mortalitat és del 8,3% i l'esperança de vida, de 67,6 l'any 2010.

Les migracions han augmentat de manera considerable durant els darrers anys, amb fluxos dirigits cap als països desenvolupats i cap als emergents. El país que posseeix un major nombre d'immigrants és EUA.

EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

Progrés de les noves tecnologies de la comunicació

L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica. A escala mundial, l'aplicació d'aquestes noves tecnologies ha comportat:

• La deslocalització i la desestructuració industrial. Les indústries es poden ubicar a qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges. A més, es poden fraccionar per tal d'estar presents a d'altres llocs i proveir els mercats segons la demanda.
• L'augment dels serveis d'informació i cultura. Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat per la xarxa de comunicacions.
• La mobilitat geogràfica. Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
• La lliure circulació de capitals. Fins fa aproximadament una dècada, els governs dels estats controlaven els moviments de capital entre països, de manera que un empresari no podia moure capital d'un país a un altre sense una autorització prèvia del govern. Actualment aquesta situació ha canviat.

Segons la funció, es considera que hi ha dos tipus de capitals:

• Capital productiu. És el que s'inverteix en activitats empresarials de tipus industrials o de serveis. Quan les empreses necessiten capital, una de les opcions que poden dur a terme és emetre accions i vendre-les en borsa.
• Capital financer. Opera en borsa tant a curt termini com a llarg termini, per ser invertit en les accions de les empreses o per especular amb els tipus d'interès. El capital financer pot provocar crisis.

La liberalització dels mercats financers

En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur. Aquests són mercats que es basen essencialment en l'especulació, la borsa n'és un exemple. Els mercats financers poden ser de tipus diversos: de capitals, d'assegurances, de divises, etc.

Dins dels mercats financers, el mercat de capitals és el que ha crescut d'una manera més accelerada.

LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Organitzacions internacionals

Una organització internacional és la que inclou membres de dos o més països que cerquen una cooperació política, econòmica o d'un altre tipus. Podem classificar en dos grups diferenciats:

• Les organitzacions internacionals públiques integrades per estats sobirans. Potser el millor exemple és l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a la qual pertanyen tots els estats del món i té l'objectiu de vetllar per l'equilibri mundial i solucionar conflictes polítics, socials i territorials.
• Les organitzacions internacionals privades, que tendeixen a enfocar-se cap a qüestions mundials en àmbits particulars. Alguns exemples d'ONG conegudes poden ser la Creu Roja, Amnistia Internacional o Metges Sense Fronteres. No depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític, sinó són associacions independents de manera voluntària.

Organitzacions internacionals de cooperació política i militar

A més de l'ONU, al món hi ha organitzacions que cerquen d'assolir diversos graus d'acords i d'integració política entre els diferents estats membres, com l'Organització d'Estats Americans (OEA), la Unió Africana (UA) o el Sistema d'Integració Centreamericà. De vegades, aquestes organitzacions estan orientades a aspectes polítics com la defensa dels drets humans o la cooperació entre entitats polítiques noves.

Intervencionisme: acció sistemàtica d'un govern que té per objecte afectar l'activitat econòmica.

Dèficit comercial: excés d'importacions de béns, de serveis i de valors financers per damunt de les exportacions similars.

Nuts: són les sigles de les unitats territorials estadístiques; corresponen a unes divisions del territori de que la UE utilitza amb finalitats estadístiques.

Economies d'escala: estructura d'organització empresarial en la qual els guanys de la producció s'incrementen i els costos disminueixen com a resultat de l'augment de les dimensions de la planta o l'empresa.

Codecisió: procediment que es fa servir per a la majoria de la legislació europea. Si el Parlament no està d'acord amb una proposta de llei, es presenta a un comitè que assolirà un acord per tornar a presentar la llei perquè sigui aprovada.

Eurozona: països de la UE que tenen l'euro com a moneda.

Fons estructurals: fons de la UE per a infraestructures i equipaments de les zones més endarrerides.

Fons de cohesió: fons de la UE per als països amb més deficiències en medi ambient i transport.

LA UNIÓ EUROPEA: MAGNITUDS ECONÒMIQUES

Les activitats Primàries

Segons les condicions naturals i, sobretot, el mercat al qual es dirigeix la producció, hi ha una especialització per zones:

A l'àrea mediterrània hi predominen els sistemes agraris de secà (cereals, vinya i olivera) combinats amb regadius intensius (producció hortofrutícola).

Les regions oceàniques es caracteritzen per l'especialització en la ramaderia orientada cap a la producció de carn, llet i derivats.

A l'interior continental, les explotacions agrícoles, sobretot de cereals, s'uneixen a les ramaderes destinades a la producció de carn.

Als països nòrdics és important l'explotació dels recursos forestals.

En la ramaderia, el bestiar porcí és el que compta amb més exemplars i el que produeix més quantitat de carn. Els darrers anys el sector pesquer de la UE ha reduït la quantitat de captures de peix marí fins a situar-se en uns 5,3 milions de tones. La producció de l'aqüicultura a la UE és de prop d'1,2 milions de tones i representa aproximadament un 18% del volum total de la producció pesquera.

La indústria i la construcció

La indústria de la UE té com a reptes principals la globalització i els canvis tecnològics. La Comissió Europea proposa una sèrie d'actuacions sobre la competitivitat, l'energia i el medi ambient, els drets de la propietat intel·lectual, la millora de la reglamentació, la recerca i la innovació industrials, etc. Un sector especialment afectat per la crisi econòmica iniciada el 2008 ha estat el de la construcció. L'any 2007 donava treball a 14,8 milions de persones de la UE però en el 2008 i 2009, el seu índex d'ocupació s'ha reduït en un 8,8% mentre que el valor de la davallada en la producció ha estat del 14,2%.

El sector serveis

L'economia de la UE ha sofert un procés de terciarització fins al moment actual, en què la part més important de la seva activitat econòmica correspon al sector terciari o dels serveis.

El comerç

La UE és el principal exportador de mercaderies i serveis del món. Els intercanvis comercials de béns que duu a terme la Unió amb l'exterior.

Els principals productes exportats per la UE són maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions, i les seves destinacions més importants són USA, Suïssa i Rússia. El comerç de béns entre els estats de la UE (comerç interior) és el mercat més important pels béns produïts a la UE: en 2007 les expedicions arribaren als 1246000 milions €.

Els Transports

El sector dels transports de la UE genera el 10% del PIB i dóna feina més de 10 milions de persones.

De les mercaderies transportades a l'interior de la UE, el 44% es desplacen per carretera, el 39% per via marítima, el 10% amb ferrocarril i el 3% per vies navegables de l'interior. La importància del transport marítim queda reflectida en el fet que el 80% del comerç de mercaderies entre la UE i la resta del món utilitza aquest mitjà de transport. El transport aeri de passatgers arribà prop dels 800 milions l'any 2007.