Intercanvi Desigual i Geopolítica del Món Actual

L'intercanvi desigual: centre i perifèria

Hi ha un conjunt de regions que tenen uns mitjans de producció de tecnologia elevada, una gran inversió de capital i que controla el mercat mundial; això és el que s'anomena centre. Altres regions, en canvi, tenen uns mitjans de producció d'escassa tecnologia, poca inversió econòmica i no tenen cap control sobre el mercat mundial; això és el que s'anomena perifèria. Entre el centre i la perifèria mundial s'estableixen unes relacions comercials anomenades intercanvi desigual; això és quan els estats del centre tenen el control dels preus del mercat i els de la perifèria no. Les semiperifèries són regions que posseeixen recursos naturals abundants, cap a on es desplacen algunes funcions i activitats del centre.

Institucions internacionals

Les àrees geopolítiques

L'àrea geopolítica s'anomena així un espai territorial definit per unes característiques geogràfiques determinants i un conjunt de relacions polítiques. L'escenari mundial dels principis del s. XXI està dominat per diversos grups d'Estats que, gràcies a la seva competència econòmica, poden fer aliances. La fi de l'enfrontament entre els EEUU i l'URSS i l'important progrés econòmic que s'ha produït a la Xina han donat pas a un món multilateral caracteritzat per diversos aspectes:

1. Actuació dels EEUU a escala mundial com a primera potència econòmica i militar, amb un fort intervencionisme en les àrees que consideren com a proveïdores de productes energètics.
2. La presència de dos espais regionals: la UE i l'àrea Japó-Corea del Sud, amb una gran potència econòmica però amb poca potència militar. Tots dos blocs practiquen una política d'aliances amb els EEUU.
3. La importància creixent de la Xina i l'Índia; tots dos han emergit com a futures potències econòmiques del s. XXI, amb competència directa amb els EEUU, Japó i Alemanya.
4. L'interès de Rússia per recuperar el seu poder i influència sobre els països de l'antiga Unió Soviètica a l'Europa Oriental, el Caucas i el centre d'Àsia, i per tornar a intervenir a escala mundial malgrat la seva feblesa econòmica.
5. La formació d'un bloc de països islàmics amb fenòmens de radicalisme religiós i violència social; és una zona de gran inestabilitat geoestratègica a causa de la presència d'hidrocarburs. Entre aquests països islàmics hi ha els que intenten seguir una política independent dels EEUU (Iran) i els que hi actuen com a aliats (Aràbia Saudita).
6. El conjunt de països de l'Àfrica subsahariana amb problemes de desenvolupament importants, malgrat les grans reserves minerals i d'hidrocarburs. Aquests països veuen impedit el seu desenvolupament pels greus enfrontaments interns i per l'existència d'uns governs amb un elevat grau de corrupció.
7. L'espai de l'Amèrica Llatina, on d'una banda hi ha països amb importants lligams econòmics amb els EEUU i de l'altra països que intenten construir una alternativa al poder econòmic europeu i nord-americà. Això provoca inestabilitat política i econòmica.

Les situacions que ocasionen més conflictes i tensions internacionals són:

• Qüestions energètiques relacionades amb la localització i el control de reserves de petroli i gas natural.
• L'accés a l'aigua potable.
• El control de recursos minerals.
• La gestió mediambiental i de residus.
• Les tensions dins dels estats multiètnics en què el poder resta en mans d'una sola de les ètnies.
• El repartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris.