Interaccions Professor-Alumne: Comportaments d'ensenyament-aprenentatge

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Diseño e Ingeniería

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,29 KB

Interaccions Professor-Alumne: Suposa uns comportaments d'ensenyament-aprenentatge. Aquests comportaments d'E-A determinen la consecució dels objectius. Ensenyament provoca una cadena de decisions. Cada acte és el resultat d'una decisió.

Categories diferenciades:

  1. PREIMPACTE: Decisió presa abans de la relació professor-alumne
  2. IMPACTE: Decisions durant execució de tasques o activitats
  3. POSTIMPACTE: Inclou decisions referents a la avaluació de l'execució i feedback.

Els 3 grups conformen l'anatomia de cada estil d'ensenyament.

Característiques generals estils reproductius

  • Hi ha una reproducció exclusiva
  • Hi ha un model correcte (només 1)
  • S'implica única i exclusivament la memòria
  • Reproducció de coneixements i habilitats (conduïts pel professor)
  • Feedback és que dóna tècnic o professor està dirigit a l'execució de la tasca i el model que volem aconseguir.
  • Diferències individuals pràcticament inexistents només dintre dels límits físics i emotius de l'alumne.
  • Clima de la classe és l'execució del model de repetició i reducció d'errades.

Característiques generals estils productius

  • Producció de coneixements i habilitats noves tant per alumnes com professor.
  • Contingut és variable. Es treballen alternatives en disseny i en execució.
  • No hi ha 1 model únic a seguir.
  • Requereix temps per al procés cognitiu implicat i per a desenvolupar un clima afectiu i de propostes.
  • Les operacions cognitives requereixen comparació, contrast, classificació.
  • Descobriment per part de l'alumne de la tasca que executa podent ser convergents (tenen relació), divergents (no tenen relació) o combinació de les dos.
  • Feedback va orientat a la producció d'alternatives.
  • Les diferències individuals en quantitat, proporció i classe de producció són essencials per a mantenir i continuar aquests estils. El clima de la classe és de recerca i no de memòria.


ESTIL A o Comandament Directe (Reproductiu)

És caracteritza pel total protagonisme del professor en la presa de decisions de les 3 fases. La funció de l'alumne consisteix en obeir-executar-reproduir.

S'aconsegueix: Resposta immediata a l'estímul. Hi ha uniformitat (tots ho faran igual) hi ha conformitat. Execució sincronitzada i precisa, rèplica/reproducció d'un model, mantenint normes estètiques, eficiència del temps útil, seguretat.

Característiques de l'estil: Contingut fixe. Contingut s'aprèn per memòria immediata i a base de repeticions. El contingut es pot dividir en parts. El professor és l'expert, que selecciona els continguts i les tasques. No es tenen en compte les diferències individuals. Quan més ràpida sigui la capacitat de reproducció del moviment, més fàcil serà que l'alumne passi a altres continguts. Mitjançant la pràctica continuada s'aconsegueix optimitzar la uniformitat en la execució del grup. L'alumne experimenta ràpids progressos. El propòsit final consisteix en eliminar les desviacions individuals d'execució respecte el model.

ESTIL D o Autoavaluació

Atén a la consciència kinestèsica. Preten la auto-observació i auto-crítica de l'alumne a l'execució pròpia. El professor presenta la tasca. L'alumne executa decidint espai... i s'autoavalua.

S'aconsegueix: Resposta durant 1 període de temps, execució lliure d'una tasca fixada amb un model de referència. Ús o no fitxa de criteris. Autonomia en la decisió de l'espai, ritme... autoanàlisi respecte a l'execució, acceptació de les limitacions pròpies, ús de feedback per a millorar.

Característiques estil: El professor pren les decisions de la fase preimpacte. L'alumne pren les 9 decisions de la fase d'impacte. L'alumne pren les decisions de la fase preimpacte (avalua la seva pròpia execució).

Rol del professor: Observa l'execució, observa l'ús que fa l'alumne de la fitxa de criteris per a l'autoavaluació. Comunica individualment entorn l'habilitat i la precisió en el procés d'autoavaluació (s'assegura que l'alumne pugui comparar-se amb els criteris establerts. Ofereix feedback massiu al final de la sessió en forma de comentaris generals respecte l'execució del rol.


ESTIL B o Ensenyament basat en tasques

Es tracta del primer estil que involucra l'alumne en la presa de decisions. Professor presenta la tasca i l'alumne l'executa en el temps pactat però decideix l'espai, ritme,... Apareix el Feedback individualitzat.

S'aconsegueix: Resposta durant 1 període de temps. Execució lliure d'una tasca fixada amb un model referent no igual, ús (o no) de fitxa de tasques, autonomia en la decisió de l'espai, ritme... Responsabilitat de l'Alumne davant la consecució de l'objectiu, experimentació del sentiment independència, propicia l'actuació individual, relació + pròxima i individualitzada entre Alumne i Professor.

Característiques: Professor presenta tasca i material i durant període de temps determinat fa l'execució de la tasca i ofereix feedback individualitzat. Decisions preimpacte i postimpacte les fa el professor. Durant la fase impacte l'alumne pren 9 decisions fonamentals però executa les tasques presentades pel professor: 1.postura 2.lloc que ocupa a l'espai 3.Ordre de les tasques 4.Moment inici tasques 5.Ritme 6.Moment de finalització de cada tasca 7.Interval entre tasques (descansos) 8.Indumentària 9.Preguntes

Característiques tasques: La tasca és fixa i s'executa segons un model específic. Pot avaluar-se pels criteris de correcte/incorrecte.

Justificació de la fixa de tasques: Recorda a l'Alumne què fer i com, redueix el nº explicacions del professor, l'alumne aprèn a concentrar-se, registra el progrés de l'alumne.


ESTIL C o Ensenyament recíproc

Estil pretén potenciar les relacions socials entre els alumnes. Atén al principi d'immediatesa del feedback. La classe s'organitza en parelles i cada alumne té un rol específic executant/observador. L'executant només es comunica amb l'observador. L'observador dóna feedback a l'executant i es comunica amb el professor. El professor observa als 2 alumnes però només és comunica amb l'observador.

S'aconsegueix: Tenir repetides oportunitats per a practicar la tasca amb un observador personal. Obtenir feedback immediat. Fomentar la comunicació amb el company. Desenvolupar la capacitat crítica, de correcció i anàlisi. Provoca que la tasca sigui el tema protagonista en les converses. Desenvolupa habilitats de visualització i compressió a l'executar una tasca. Ús (o no) de la fitxa de criteris.

Característiques de l'estil: Professor pren totes les decisions a la fase de preimpacte. L'executant decideix les 9 decisions de la fase d'impacte. L'observador assumeix la presa de decisions a la fase de postimpacte.

Rol de l'observador: Rep els criteris d'execució correctes (fixa criteris) observa l'executant. Compara amb els criteris. Decideix si l'execució es correcte o no. Comunica els resultats a l'executant, inicia la comunicació amb el professor.

Justificació de la fixa de criteris: Descripció de la tasca, proporciona aspectes a vigilar durant l'execució, mostra una imatge (opcional), inclou mostres de comportament verbal a utilitzar, recorda el rol de l'observador.


Estil E o Inclusió

Contempla els múltiples nivells d'execució d'una mateixa tasca. Proporciona a tots els alumnes l'oportunitat de tenir èxit en l'execució d'una mateixa tasca. Atén les diferències individuals. El professor traspassa a l'alumne la decisió del nivell on començar (fase impacte).

S'aconsegueix:

Autonomia en la decisió de l'espai, ritme... la inclusió de tots els alumnes. Tria alternatives (l'alumne) en el nivell d'execució d'una tasca. Utilitzar o no una fixa de tasques. Participa segons el propi nivell d'execució. Tenir èxit en l'execució. Autovaloració de l'execució. Acceptar les discrepàncies entre aspiració i realitat.

Característiques estil:

Professor pren decisions fase preimpacte. L'alumne pren les 9 decisions a la fase d'impacte + el punt de partida d'execució (nivell). Alumne pren decisions a la fase de postimpacte (s'autovalora i torna a decidir).

Rol professor: Observa a l'elecció del nivell i l'execució de l'alumne. Observa reacció de l'alumne si tria un nivell superior o manté. Dóna feedback individualitzat, neutre, entorn les decisions preses, mai sobre l'execució. El professor ha de ser pacient.

ESTIL F «Descobriment Guiat»

- El descobriment es produeix com a resultat de la «dissonància cognitiva».

- Es dóna una relació peculiar entre el professor i l'alumne: la seqüència de preguntes del primer provocarà unes respostes (descobertes) pel segon. L'efecte acumulatiu d'aquesta seqüència porta a l'alumne al principi, o idea a perseguir.

 S'aconsegueix:

- Autonomia en la decisió de l'espai, ritme…

- Iniciar a l'alumne en el procés de descobriment convergent

- Motivar el procés d'indagació i mediació (producció)

- Desenvolupar destreses per a la recerca seqüencial que portin al lògic descobriment d'un concepte

- Potenciar la paciència tant de l'alumne com del professor

Característiques de l'estil

- El professor pren totes les decisions de la fase pre-impacte (i dissenya la seqüència de preguntes)

- L'alumne/a pren totes les decisions a la fase d'impacte + part del contingut (en forma de respostes)

- El professor pren les decisions a la fase de post-impacte (en forma de verificació de respostes)

 Rol del professor

- Aprèn a presentar cada pregunta segons el disseny (han de ser indicis)

- Espera a la resposta de l'alumne/a

- Ofereix feedback positiu

- Passa a la següent pregunta: «cada pas es basa en la resposta prèvia donada en el pas anterior»


ESTIL G «Resolució de problemes»

1. Per primer cop, l'alumne inicia el descobriment i la producció d'opcions respecte el contingut

2. El descobriment es produeix com a resultat a la «dissonància cognitiva»

S'aconsegueix:

- Autonomia en la decisió de l'espai, ritme…

- Estimular les capacitats cognitives de l'alumne per al descobriment de múltiples solucions

- Desenvolupar el coneixement de l'estructura de l'activitat i el descobriment de les seves possibles variacions

- Assolir el nivell de seguretat afectiva que permeti tant al professor com a l'alumne anar més enllà de les respostes convencionalment acceptades

- Desenvolupar l'habilitat per verificar solucions

 Característiques de l'estil

- El professor pren les decisions principals de la fase pre-impacte (objectius, continguts, disseny del problema a presentar)

- L'alumne, a la fase d'impacte, proporciona alternatives i aquestes constituiran el contingut específic

- A la fase de post-impacte, és l'alumne qui avalua les solucions descobertes

«Soluciona la meva resposta el problema?»


Estil H. Programa individualitzat. El disseny de l'alumne

  1. L'A no només descobreix sinó dissenya la pregunta.
  2. L'alumne requereix el coneixement i domini de les habilitats físiques pròpies.
  3. L'alumne ha d'estar familiaritzat amb els processos de descobriment i producció divergent.
  4. Suposa un gran repte i potencia el concepte individu.
  5. S'aconsegueix:

-Proporciona a l'alumne la oportunitat de desenvolupar un programa per sí mateix.

- Promoure la independència de l'alumne.

- Convidar a la proacció (

voluntat de fer coses sense necessitat de que algú ho maní (iniciativa))

- Potenciar l’autogestió (del temps, d’execució, de reflexió...)  - Incrementar l’autoestima.

Característiques estil: A la fase de preimpacte, el professor, decideix l’objectiu i el tema (que utilitzarà l’alumne)

 L’alumne pren decisions a la fase d’impacte dissenya ‘’preguntes’’ i proporciona múltiples ‘’solucions’’. També identifica criteris.

El rol del professor a la fase de impacte, consisteix en proporcionar respostes entorn el contingut. I controlar el procés, si l’alumne evoluciona en la línia de contingut. A la fase post impacte, l’alumne examina les ‘’solucions’’ i les organitza en categories. Professor dona suport cara el programa, criteris i les discrepàncies.

ESTIL J: Estil d’auto ensenyament

1- El traspàs de les decisions del professor cap a l’alumne, es TOTAL

2- No requereix d’un públic, ni un receptor extern, ni un observador

3- Constata la capacitat de l’individu per aprendre, ensenyar i progressar

S’aconsegueix:

* Culminar el creixement personal

* Verificar la total independència de l’individu

* Proporcionar individus AUTONOMS I INDEPENDENTS.

* L’alumne/a pren totes les decisions a la fase de preimpacte

* L’alumne/a pren totes les decisions a la fase d’impacte

* L’alumne/a pren totes les decisions a la fase de postimpacte.


ESTIL I: ESTIL PER ALUMNES INICIATS.

1- Per primera vegada, l’alumne es qui expressa la voluntat de participar en l’estil

2- L’alumne pren la màxima responsabilitat

3- Es tracta d’un estil individual

4- Per primera vegada, les decisions del preimpacte es traspassen del professor a l’alumne.

S’aconsegueix:

* Dotar d’iniciativa i responsabilitat

* Promoure la independència de l’alumne

* Incrementar l’autoestima

* Convidar a la proaccio

* Potenciar l’autogestió

* Superar la frustració

Característiques de l’estil:

* A la fase de preimpacte es l’alumne qui decideix l’àrea temàtica, l’objectiu i els continguts

* A la fase d’impacte, l’alumne indaga, experimenta, executa, soluciona i categoritza. S’autogestiona

* L’alumna s’autoavalua, registra les solucions i comprova la coherència entre els problemes i les solucions categoritzades

* El rol del professor durant tota la seqüencia es limita a ser una figura de SUPORT.

Entradas relacionadas: