Interaccionisme simbòlic: Mead i Goffman sobre el self

1. De la macrosociologia a la microsociologia

Les teories macrosociològiques entenen la societat com una totalitat que funciona com una màquina o un organisme:

• Té dinàmiques pròpies, independents dels individus.
• Busca lleis generals, patrons estructurals i dades quantificables (estadístiques).
• No té en compte el punt de vista subjectiu de les persones.
• L'individu és vist com un producte de la societat, que compleix una funció segons el lloc que ocupa.

En canvi, l'interaccionisme simbòlic, que és una perspectiva microsociològica, parteix d'una idea clau:

La societat no existeix al marge de les persones, sinó que es construeix a partir de les seves accions i interaccions quotidianes.

No nega que hi hagi dinàmiques generals, però vol entendre com es creen i es mantenen a partir del que fan i interpreten els individus. Per això:

• Se centra en com les persones entenen les situacions socials en què participen.
• Dona més importància a dades qualitatives (entrevistes, observació) que no pas a estadístiques.

Herbert Blumer resumeix aquesta idea dient que les normes i estructures neixen de la vida social, i no a l'inrevés.

2. Què és l'interaccionisme simbòlic?

Per entendre'l cal desglossar el nom:

a) Interacció

La societat es construeix a través de relacions entre persones. No hi ha societat sense acció social.

b) Acció

George Herbert Mead amplia la idea conductista d'acció (estímul–resposta). Per a ell, l'acció té quatre fases:

1. Impuls: estímul intern o extern que ens porta a actuar.
2. Percepció: interpretem l'estímul i seleccionem alguns elements.
3. Manipulació: pensem què podem fer, explorem opcions.
4. Execució: realitzem l'acció.

Això mostra que no reaccionem automàticament, sinó que interpretem el món.

3. El gest i la interacció social

Per Mead, el gest és la base de tot acte social:

• És una acció que estimula altres persones.
• Provoca una resposta socialment adequada.
• Aquesta resposta sol generar un nou gest.

La funció del gest és permetre l'adaptació entre individus. Així, les persones es van influint mútuament a través de gestos.

4. El símbol: el gest més important

Dins dels gestos, n'hi ha un de fonamental: el gest significatiu o símbol.

Característiques del símbol

• Reflexivitat: afecta els altres però també qui el fa (quan parlo, m'escolto).
• Genera una representació semblant en qui parla i en qui escolta.
• Permet referir-se a coses que no són presents físicament (dir «foc» sense veure'l).

El significat del símbol no està fixat, sinó que es construeix socialment:

• Observem com reaccionen els altres.
• Ajustem el que fem segons aquestes reaccions.
• Això mostra el caràcter social del significat.

Gràcies als símbols es creen objectes socials que no existeixen físicament però que ens influeixen: l'estat, les lleis, la nació, els clubs, etc.

5. El self: la construcció social de la identitat

A partir de la interacció simbòlica, Mead introdueix el concepte de self.

Què és el self?

És la capacitat de pensar-nos a nosaltres mateixos, de tenir una imatge de qui som i de com actuem en societat.

• No neix sol: es construeix socialment.
• Canvia segons les reaccions dels altres.
• És, en si mateix, un símbol.

Això vol dir que la identitat personal no és purament individual, sinó el resultat de relacions socials.

6. El jo (I) i el mi (Me)

Mead distingeix dues parts dins del self:

a) El jo

• Espontani, immediat, impulsiu.
• No sempre encaixa amb la imatge que tenim de nosaltres.
• Sovint ens sorprèn.

b) El mi

• Organitzat socialment.
• És la imatge que construïm segons les expectatives dels altres.
• Representa el que «hauria de ser».

El self es construeix a partir del diàleg constant entre el jo i el mi.

7. Les fases de formació del self

Mead explica dues etapes clau:

a) Fase del joc

Els infants imiten rols (pares, policies, personatges). Aprenen a veure's des del punt de vista d'un altre concret.

b) Fase de l'esport

Cal tenir en compte tots els altres alhora. Aquí apareix l'Altre Generalitzat: la visió del grup com a conjunt. Això permet actuar segons les expectatives socials col·lectives.

8. L'Altre Generalitzat i els grups socials

Cada grup social té el seu Altre Generalitzat i els seus símbols:

• Roba, banderes, argot, estils, logotips…

Quan fem servir aquests símbols:

• Ens identifiquem amb un grup.
• Intentem actuar segons la imatge associada a aquest grup.

Les persones pertanyen a diversos grups, així que el self no queda determinat per un sol Altre Generalitzat.

Quan una característica ens desacredita socialment, parlem d'estigma, estudiat sobretot per Erving Goffman.

9. Goffman i el self com a teatre

Goffman radicalitza aquestes idees i diu que la vida social funciona com una representació teatral.

• Tots portem una màscara (la imatge que volem projectar).
• Intentem evitar que «caigui la màscara».
• L'escenografia (espais, roba, objectes) també forma part de l'actuació.

10. Estratègies per mantenir la màscara

Per protegir la imatge social, fem servir diverses estratègies:

1. Idealització: amagar aspectes que no encaixen amb el paper.
2. Ocultar errors del passat.
3. Amagar l'esforç i mostrar només el resultat final.
4. Amagar el treball brut o poc digne.
5. Segregació d'estàndards: menysprear altres maneres d'actuar.
6. Tacte: ignorar allò que trencaria l'actuació.
7. Mistificació: crear distància social per protegir la imatge.

11. Conseqüències metodològiques

L'interaccionisme simbòlic defensa que:

• No n'hi ha prou amb números.
• Cal entendre què pensa l'individu, amb qui s'identifica i per què actua.

Per això prioritza la metodologia qualitativa:

• Entrevistes en profunditat.
• Observació participativa.