Interacció, signes i relacions: guia sobre comunicació

Interacció: signes, participants i relació

“Un individuo no comunica, participa en una comunicación o se convierte en parte de ella”.

Els individus no generem la comunicació: de cop ens trobem participant-hi. A l'Escola de Palo Alto parlaven d'interacció. En una interacció hi ha tres tipus de coses:

• Signes que circulen en la interacció: de què va la interacció; un canvi de missatges formats per signes.
• Participants: qui intercanvia signes i, per tant, genera la interacció.
• Relació: quan s'estableix una interacció també s'estableix una relació.

Idees clau sobre la interacció

A continuació, idees que ens ajuden a entendre què és una interacció quan en parlem:

1. Interacció: és un procés obert; l'individu participa en la interacció, no la genera de forma aïllada.

2. Conducta: la conducta d'una persona s'entén en funció de la conducta de qui l'envolta. Aquesta conducta sempre té a veure amb els altres; no s'entén si no és en funció de l'altre.

3. Participants i signes: entre els participants circulen signes (missatges). Es poden donar certes condicions: no rebem tots els signes, no som conscients de tots els que rebem, no controlem tots els signes emesos i jerarquitzem els signes que rebem —és a dir, no tots tenen la mateixa importància.

4. Tots els signes formen part de la interacció, siguin intencionats o no.

5. Tota interacció és simbòlica: allò que funciona en una interacció són signes (un signe és una cosa que ens parla d'una altra cosa). No són ni transcribibles al 100% ni quantificables.

6. Els signes connecten amb l'imaginari: ens referim a l'imaginari per parlar del conjunt d'idees que tenim al cap: somnis, desitjos, frustracions... Un signe pot no només generar un sentit sinó connectar amb l'imaginari dels participants (un o més, depenent de quants n'hi hagi). Aquestes connexions poden ser conscients o no, explícites o no.

7. Una relació implica: un «ara i aquí» més les pautes anteriors. Una pauta és un conjunt de normes, models o patrons; són regles amb certa estabilitat que repetim i incorporem sense adonar-nos-en.

8. En una relació actuen principis inconscients que la defineixen:

   • Transferència: A suposa que B actuarà de manera semblant a algú altre que ha conegut abans, en circumstàncies similars. (P. ex.: portes a dinar el nòvio; li demanes pasta perquè suposes que li agradarà, perquè altres cops t'ha servit —has fet una transferència.) (En una pel·lícula, l'agent social li diu si està segura de voler-ho fer perquè sap que hi ha altres persones que s'han sentit rebutjades.)
   • Projecció: A suposa que B actuarà de manera semblant a com ell (A) ho hauria fet. (P. ex.: li dóna caramels perquè espera que la Hortense es prengui la situació amb calma, com ho està fent ella, l'agent social.)
   • Identificació: A modela (pauta) el seu comportament en funció de com suposa que B modelaria (pautaria) els seus actes.